divendres, 31 d’octubre de 2014

Funcionaris al 9N i funcionaris per als negocis d'Aznar

El govern del PP acusa el govern català que utilitza funcionaris per al 9N. El President ho ha negat i ha explicat que hi ha més de 40.000 voluntaris, entre els quals hi ha funcionaris però, adherits voluntàriament. Sigui com sigui, podem llegir que per negociar els projectes amb Líbia de les quals va pactar comissions per aconsguir les adjudicacions, Aznar se servia d'un funcionari. Un funcionari al servei dels negocis personals de l'ex-president del govern espanyol. I el govern espanyol ho veu bé. És una de tantes vegades en què l'executiu de Rajoy d'una banda dóna lliçons i de l'altra cau en la incoherència sense complexos. Autoritat moral zero.

dijous, 30 d’octubre de 2014

El PP a favor del feixisme

Ahir enrenou al Parlament amb uns convidats que van ser expulsats per aplaudir i cridar. Un va marxar fent la salutació romana, associada al feixisme al segle XX. Els convidats ho van ser per part del PP. S'ha demanat al PP que condemni els fets. Alícia Sánchez Camacho ha contestat sense condemnar-los clarament, dient que condemnava tot tipus de feixisme, i fent referència als escarnis a polítics del PP.

El PP i el PSOE ja fa anys que van fer la llei de partits. Als partits bascos se'ls exigia condemnar explícitament la violència. Aquests deien que condemnaven tot tipus de violència, fent referència a la violència de l'Estat contra els abertzales. Si no ho feien eren acusats de fer costat a ETA.

La pregunta, seguint el raonament del PP durant tants anys... És el PP feixista? No és una pregunta retòrica. Quan un es nega tants cops a fer front als delictes del franquisme, a recolzar la justícia que investiga els seus crims, a ajudar a recuperar els assassinats per la dictadura, quan no es fa res per evitar que l'apologia del feixisme sigui perseguida, un acaba preguntant-se si realment no és perquè no s'hi senten incòmodes.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Rajoy a la Xina, Aznar a Líbia

Explica eldiario.es que Aznar va pactar comissions de l'1% per aconseguir adjudicacions a Líbia -quan no era president del govern ja-. Ho expliquen perquè, segons Ignacio Escolar, han pogut accedir al contracte signat per Aznar. A banda de les implicacions legals que pugui tenir el tema, que les desconec, evidencia la incoherència del PP en temes de dictadures.

No dubten a carregar contra qui parla amb el règim cubà o amb el govern elegit de Veneçuela. En canvi, van de viatge a la Xina per fer negocis amb el règim comunista que no respecta les llibertats de les persones o, com veiem, veuen bé també fer negocis amb dictadures com la Líbia de Gaddafi.

El proper cop que algú carregui contra Pablo Iglesias per haver fet alguna feina per al govern veneçolà, haurà de repassar quants demòcrates han fet el mateix amb dictadures i altres règims detestables.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Els comptes de l'alcalde

Té o no té l'alcalde de Barcelona comptes a l'estranger? Ell diu que no. El Mundo diu que sí i avui ha publicat un número de compte atribuït a Trias. L'alcalde es querella. Si és cert lo que diu El Mundo més d'un es quedarà de pasta de muniato. Si és fals, perquè fins ara tot són notícies sense dades definitives, El Mundo ens obsequiarà amb un nou escàndol innecessari. No sóc partidari de dir que això ho fan per culpa del procés sobiranista però, al final acabaré acceptant que és així. Digueu-me ingenu. Malauradament per a Rajoy l'escàndol de corrupció d'ahir que afecta el PP ho tapa tot. Fins i tot, com escoltava a la ràdio, tapa la situació de l'ebola, per exemple.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Iceta no rectifica, Aguirre demana pardó i el 9N camí de la suspensió

Iceta no rectifica. Ahir es ratificava i avui deia que si havia ofès algú que retirava les paraules. Una forma de dir que es ratifica però, salvant el cul. La comparació del procés català amb el nazisme no és gratuïta, de la mateixa manera que és odiosa. Em pregunto si la flamant executiva del PSC ebrenc combrega amb les paraules d'Iceta. Sovint callen quan des de Barcelona o des de Madrid el partit la caga.

El Mundo aquest matí era notícia per anunciar una investigació que estaria intentant esbrinar si l'alcalde de Barcelona té diners fora de l'Estat. Han passat unes hores i el protagonisme se l'ha endut el cas de corrupció que ha tingut com estrella principal Francisco Granados, ex número 2 d'Esperanza Aguirre, tertulià ben conegut a la tele, amb un llenguatge col·loquial, foteta. I mira'l ara.

Encara més, el govern espanyol es proposa impugnar el nou 9N. Volen impedir com sigui que votem. Fa no res que Rajoy menyspreava la consulta com s'ha plantejat ara. Resulta que ha canviat d'idea. Què aconseguiran? Res, emprenyar més la gent. Em pregunto si també prohibiran unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, o si intentaran vetar la independència com punt del programa electoral. Quins polítics governen Espanya...

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Iceta i el nazisme

Miquel Iceta difonia al seu compte de Twitter un article de Rafael Jorba a La Vanguardia, el qual compara les eleccions plebiscitàries amb les que van dur Hitler al poder, i també a la forma de governar que tenia Napeleó a França. Iceta acompanya l'enllaç amb un text que diu que les plebiscitàries limiten la democràcia.

S'esperen respostes dels seus companys de partit. Aquest era el moderat del PSC, qui havia de renovar el partit?

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Festa dels Súpers

Avui dia en família i de desconnexió. Júlia ha anat per primer cop a la Festa dels Súpers. No sé si ha xalat més ella o natros de vore-li la cara d'alegria, de sorpresa, de veure-la cantar i ballar.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Rajoy, Felip, Duran

Rajoy diu que el sobiranisme vol fer tornar Catalunya a l'Edat Mitjana. No ho sé. Perquè a l'Edat Mitjana de democràcia poca, no? No es podia votar. El govern espanyol no vol que els catalans votem. Poden permetre-ho però, no volen, escudant-se en la llei. Catalans, a callar i fer cas del senyor feudal de Madrid. 

Avui el rei Felip VI deia que els espanyols ja no estan enfrontats entre ells. Però, la realitat política des de fa anys demostra que no és així, que l'enfrontament amb Euskadi i Catalunya ha donat rèdits electorals importants. Polítics i mitjans, sobretot de Madrid, han demostrat que l'enfrontament se cerca per guanyar vots.

Duran, el polític més professional que tenim, ens diu que no ens convenen eleccions anticipades, que a més les ha de convocar el President de la Generalitat i que l'ANC no és ningú per demanar eleccions. L'ANC no és ningú electoralment parlant perquè no té representació però, té tanta legitimitat com en el seu moment va tenir la PDE a l'Ebre. La gent que surt al carrer convocada per l'ANC hauria de fer-li pensar que no s'ha de menysprear. Però, Duran necessita construir els seus discursos habituals, discursos de no parlar clar però, fer veure que ho fa. I encara se'l creuen a Unió?

dijous, 23 d’octubre de 2014

Herrera desmobilitzant el 9N

Joan Herrera diu que participaran el 9N si el Govern admet que no és una consulta tal com es va plantejar inicialment. És que es pensa que la ciutadania és tonta? Que no ho sabem tots que el nou 9N no és la consulta que volíem? Aposta per una mobilització de rebuig a la prohibició de la consulta per part del govern espanyol. Qui hagi vist la Vida de Brian segurament veurà en aquest plantejament d'Herrera en allò de parlar i parlar i no fer res del Frente Popular de Judea, o quin sigui dels grups antiromans que sortien.

Crec que ICV si no vol la consulta, si no se sent còmoda, ho ha de dir i no cercar arguments tan febles. Volem votar, no podem votar com volíem. ICV sabia que no es podria votar, igual que ho sabia ERC i CiU. Ara podem votar, encara que sigui com una gran enquesta. Al final es veurà què ha dit la gent. I si a més tenim unes eleccions, la cosa quedarà prou clara. Quin problema té Herrera doncs? Partidisme.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

Autocensura?

Ja se sap que els periodistes molts cops no tenen cap culpa de com es presenten les notícies als mitjans, si no que en són responsables els propis mitjans, per la seva línia editorial, per les dependències que tenen del diner públic, etc. Autocensura, pressions,... no se sap. Avui llegeixo que la Cadena SER hauria pogut donar una notícia que li hauria costat el comisariat europeu a Cañete. Es veu que van estar a punt de publicar que l'ex-ministre havia amagat ingressos per sobresous cobrats del PP però, la notícia es va aturar i Cañete va tenir temps de rectificar la declaració d'interessos abans del seu darrer examen per ser nomenat comisari. La SER, tan socialista que diuen que és, i fent aquestes coses...

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Comissions d'investigació

El PP veta una comissió d'investigació sobre les targetes black de Bankia. No és que cregui que les comissions d'investigació em semblin útils però, el PP, igual que el PSOE, quan li convé les defensa. El govern del PP presumia d'haver destapat l'afer de les targetes. Ara no vol que es creï la comissió. No volen soroll, bàsicament.

L'ex-ministre Acebes, imputat en relació amb l'ús de diners de la caixa "B" del PP del cas Bárcenas. Com amb les comissions, si hagués estat algú del PSOE ja tindríem a de Cospedal fent el seu discurset per reclamar accions punitives.

I encara guanyaran les eleccions generals...

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Una llista conjunta, si jo puc votar-la, vosaltres podeu formar-la #eleccionsplebiscitàries

Mira, les coses clares. Servidor estaria disposat a votar una llista conjunta on hi hagués CiU en unes eleccions plebiscitàries. Hi estaria disposat malgrat que des del transvasament vaig decidir no votar mai més CiU, igual que probablement no voti mai més PSC. Així que, si hi ha ciutadans que, com jo, votarem una llista com aquesta, és lògic demanar, exigir als partits que es posin d'acord per fer-la possible. Va sent hora que mirin com actua la ciutadania que surt al carrer pel dret a decidir. La resta, com es diu per aquí baix, són comèdies.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Espavileu-vos

Avui la convocatòria en suport del dret a decidir a la Plaça de Catalunya ha estat clarament més nombrosa que la de la setmana passada, de la qual treia pit Sánchez Camacho. La Catalunya silenciosa continua a casa, malgrat viure en un estat de dret amb llibertat d'expressió. Que s'ho facin mirar.

Però, a més d'això, de comparar el poder de convocatòria d'uns i altres, queda un missatge per als polítics catalans. Cal que s'espavilin. Que hem de votar el 9N, encara que sigui un simulacre de consulta? Doncs votem. Per mi no quedarà. Ara bé, si no tenim una consulta com cal, és evident que s'han de convocar unes eleccions plebiscitàries. I aquí ni caben càlculs. El president Mas té el poder de convocar eleccions però, faria bé de no continuar allargant la cosa amb excuses. 

Del 9N tal com ha quedat no puc dir que m'agradi. Però, tampoc no m'agrada la postura d'ICV. Deien que ells optaven per una mobilització per reclamar el dret a decidir. No és prou mobilització anar a votar? Semblen els del Frente Popular de Judea dels Monty Python. Sempre troben un però, quan parlen del dret a decidir. Eic, si no voleu ser-hi no hi sigueu però, parleu clar.

De les plebiscitàries, si els partits no són capaços de fer una llista única o acordar uns punts de programa comuns per la independència, espero que hi hagi qui sí que faci aquesta llista i deixi en evidència els tacticismes polítics.

Sigui com sigui, amics polítics, espavileu-vos.

dissabte, 18 d’octubre de 2014

Dona, si vols treballar, a Apple i Facebook pots congelar els òvuls

La presidenta del Cercle d'Empresaris hauria pogut argumentar d'alguna altra manera fa unes setmanes si s'hagués trobat amb la notícia d'aquesta setmana, segons la qual Apple i Facebook ofereixen a les dones el finançament de la congelació d'òvuls per tal que no tinguin fills en edat fèrtil i ho deixen per després, i així fer carrera a l'empresa. És com dir que no els agraden les dones en edat fèrtil perquè hi ha el perill que tinguin fills i no puguin dedicar-se al 100% a la feina però, de forma més amable. Una vergonya, en poques paraules.

divendres, 17 d’octubre de 2014

La neutralitat policial segons el PP

David Fernández (CUP) al Parlament ahir va respondre al PP quan van demanar que els mossos que no siguin neutrals en el tema de la independència fossin sancionats. Fernández va repassar en pocs minuts les mostres de neutralitat de la policia espanyola i l'actuació per garantir-la per part del govern. Els dos diputats del PP s'ho miraven callats des de la butaca. Dels dos, Rafael Luna s'ho mirava amb una espècie de somriure a la boca -no sé de què reia- i després va passar a parlar pel mòbil, en una inacceptable falta de respecte envers el diputat que l'interpel·lava. De debò que els diputats del PP de Catalunya es creuen allò que defensen? A mi em costa de creure.

dijous, 16 d’octubre de 2014

La victòria democràtica de Sánchez Camacho i els perills que albira Aznar

El dia 14 Alícia Sánchez Camacho en unes declaracions deia que el fet que no es pugui votar [el 9N] és una victòria de la democràcia. Jo pensaria tot el contrari però, aquesta és la democràcia del PP i del PSOE.

El PP... El seu líder còsmic, com els agradava anomenar-lo a la gent de losgenoveses, avui deia que que el populisme es vol aprofitar de la crisi, de la corrupció i del descrèdit de les institucions per destruir la democràcia. Sense dir-ho parlava de Podemos. Ell no recorda que va arribar al govern a base d'allò de "Váyase señor González". No es va aprofitar pas ell dels escàndols de la darrera etapa de Felipe. De la mateixa manera, utilitza un raonament selectiu per dir que els populismes històricament han portat la tragèdia al món. Ell, falangista de jove, obvia que el seu estimat règim, amic de l'Alemanya nazi, no va ser precisament un garant de les llibertats i dels drets humans.

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Apologia del nazisme, dels afusellaments i la sociovergència coent-se

L'altre dia César Sinde comparava a Twitter amb un reenviament d'una imatge, l'independentisme i el nazisme, en una desafortunada i fastigosa comparació, no castigada a Espanya i fins i tot aplaudida per alguns.

Avui l'ex-portaveu del govern d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez -que no sap callar-, ha dit que Artur Mas necessita protagonisme perquè li facin cas, arran de la nova versió de la consulta per al 9N que va presentar ahir. I com que es compleixin 74 anys de l'afusellament de Companys, no se n'ha estat de dir que Mas necessita també un afusellament perquè la gent li faci cas. Susanna Griso li ha dit animalot però, no em consta que la cosa hagi anat a més.

El PSC admet converses amb Duran per mantenir l'estabilitat durant la resta de legislatura. Iceta vol que el PSC sigui protagonista. Faria com ERC, permetent les retallades? Això vol dir que CiU no vol continuar amb el procés? O que CiU no vol la independència? O que CDC no vol trencar amb UDC i per això hem vist com s'ha fet marxa enrere per al 9N i no s'han convocat eleccions? Cansat...

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Va acabem! #9N

Ahir a la nit es trencava el consens dels partits a favor del dret a decidir. ERC volia eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d'independència (DUI). Artur Mas ha presentat avui el pla del Govern. Fer un altre tipus de consulta el 9N, emparant-se en un marc legal no suspès pel TC, per arribar finalment a les eleccions plebiscitàries i veure si hi ha una majoria independentista a Catalunya. ERC intentarà ajudar. La CUP en principi també. ICV es demarca i volen muntar una mobilització ciutadana. ICV fa temps que sembla que no estigui còmoda amb el dret a decidir, igual que UDC, i amb oportunitats com aquestes tenen l'excusa per sortir-se'n. Però, i la ciutadania, es té en compte? Perquè tanta gent sortint al carrer tants anys seguits no es mereix aquesta pantomima.

Ja d'entrada, qui es pensés que el govern espanyol permetria o facilitaria que el 9N es pogués votar una consulta en els termes plantejats inicialment pecava d'ingenu o cercava tensar les coses fins arribar en un punt de no retorn. Aquest punt de no retorn podria ser una consulta que alguns anomenen de "costellada" o directament unes eleccions plebiscitàries. Però, si d'entrada se sabia que la consulta no es faria, marejar la ciutadania tant de temps per no acabar votant tal com es voldria és una presa de pèl. I com presa de pèl tenim motius per emprenyar-nos. Això no vol dir que no anem a votar el 9N encara que es faci un altre tipus de votació però, anirem emprenyats. Perquè els partits, els catalans i els de Madrid, han estat jugant amb nosaltres d'alguna manera. Ja n'hi ha prou.

Per cert, seria normal que ERC deixés de donar suport al Govern si les coses no van com voldrien quant a la consulta. Però, d'altra banda això no deixa de ser contradictori vist quant ha aguantat ERC amb les retallades del Govern, justificant-les fins i tot.

Deixo per al final els aprofitats. Els socialistes, amb Miquel Iceta al capdavant, amb allò de "ja ho dèiem nosaltres que passaria", reivindicant la seva via, una via que han demostrat durant anys que no arribaran a materialitzar mai. El PP, Sánchez Camacho, donant el procés per finiquitat. És lo que ella voldria. Però, acabar amb la consulta, impedir-la, no farà que la gent deixi de demanar el dret a decidir.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Cerca culpables i ves tirant

Si alguna cosa surt malament mira de trobar un culpable fora, aquesta sembla la màxima del PP. La setmana passada lluny de fer autocrítica vam veure com es culpabilitzava l'auxiliar d'infermeria contagiada d'ebola per haver actuat malament. No cal entrar en altres consideracions de com s'ha maltractat la imatge d'aquesta persona.

Ahir a Barcelona la concentració del 12O impulsada per Ciutadans i PP va tenir un volum de persones molt inferiors al de les manifestacions pel dret a decidir i la independència. Suposo que ningú no dubtava que seria així. És la majoria silenciosa de Sánchez Camacho. Però, com sempre, cal cercar culpables fora. D'una banda, la queixa permanent que ells no tenen el suport econòmic i institucional del govern. Però, fins i tot va haver al PP qui va acusar TV3 d'haver dit que plouria ahir al matí a Barcelona, desmobilitzant la gent. Tomàs Molina va respondre a Twitter recordant que la previsió de TV3 no donava pluja a Barcelona ahir al matí. Els individus que van fer l'acusació suposo que acabaran rectificant. O no.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

La Catalunya silenciosa

Diu que avui han fet una concentració de la Catalunya silenciosa a Barcelona. Diu que no han pogut fer cap V, eren massa pocs. Això no caldria dir-ho, per respecte a la gent que vol una Catalunya unida a Espanya, si no fos ja costum que els mitjans i partits interessats, optessin per seleccionar fotografies que donen una imatge irreal de la quantitat de gent que hi ha acudit.

Ara bé, amb l'ebola i les targetes black els mitjans espanyols estan ocupats aquests dies. Sembla que hem deixat de ser el principal focus informatiu diari.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

Black i black

Aquests dies s'han estat coneixent les despeses en les anomenades targetes black de Caja Madrid per part de diferents directius de l'entitat. Blesa, amic d'Aznar, qui es va salvar del judici per l'ara ex-jutge Silva, Rodrigo Rato, ex-ministre, ex-president del FMI -que no va veure venir la crisi- i qui va dur Bankia a borsa, Gerardo Díaz Ferran o Arturo Fernández, ex-dirigents de la CEOE, entre altres.

Díaz Ferran va amollar algunes perles com dir que la gent havia de treballar més i guanyar menys per sortir de la crisi. Passat un temps ja se sap que va ser imputat per varis delictes amb les seves empreses. En un article l'any 2012 Arturo Fernández es planyia que als EUA els empresaris estaven considerats gairebé com herois, mentre que aquí se'ls demonitza. Aquest tio voldria que el caciquisme estigués regulat per llei. També l'any 2012 el mateix Fernández, conseller aleshores de Bankia, admetia que no tenia ni idea de banca però, que era conseller d'un banc. No cal donar gaires voltes al tema. La qüestió és que aquests individus, molts dels quals han donat lliçons a la societat de com s'ha de sortir de la crisi, que han parlat d'austeritat, etc., resulta que han estat gaudint de diners extra en targetes, com si ells no tinguessin ja un sou prou alt. I ara uns es fan el tonto, dient que no sabien que no aquestes targetes no eren lícites, altres diuen que tornaran els diners, etc. Em recorda l'escàndol dels sobresous dels alcaldes catalans, encapçalats per l'ex-alcalde de Sabadell però, a més gran escala. Ara falta veure la caverna mediàtica dient que Espanya està podrida, perquè amb Catalunya i el procés sobiranista es recreen quan surt un escàndol d'aquests.

divendres, 10 d’octubre de 2014

Polítics, mitjans i Ebola

Una ministra que diu que lo que sap de l'auxiliar d'infermeria ingressada per Ebola és lo que sap pels mitjans de comunicació. Un conseller de Sanitat de Madrid que va dir que tan malament no estaria si fins i tot va anar a la perruqueria. La televisió pública de De Cospedal fent burla de com s'hauria pogut contagiar aquesta persona, fent la seva feina intentant salvar la vida d'una altra persona. La televisió pública espanyola mostrant imatges de les mesures de seguretat d'un hospital alemany mentre parlava del cas d'Ebola a l'hospital Carles III de Madrid. No dimiteix ningú i no es disculpa ningú. Quan són a l'oposició ho exigeixen a qui governa. Aquesta gent ens governa, i seran capaços encara de tornar a guanyar les eleccions.

dijous, 9 d’octubre de 2014

L'Ebola i el país de pandereta, i la justícia vista des de Madrid o des de Catalunya

Despropòsits amb l'Ebola un dia més per part del conseller de Sanitat de Madrid. Repartint culpes als professionals però, cap per a ells. Ni dimiteix ell, ni el president de la Comunitat de Madrid -per dir una cosa i ser desmentit passats pocs moments-, ni la ministra,... 

El Tribunal Constitucional no ha acceptat la recusació, entre altres del seu president, per decidir sobre la consulta del 9N per tenir afinitat amb el PP, haver-se mostrat contra el sobiranisme, per no ser imparcial vaja. Segons el TC, sí que seran objectius. El mateix dia se sap que el jutge Santiago Vidal té un expedient obert i el volen suspendre cautelarment per haver-se mostrat favorable al procés sobiranista i participar en la redacció d'una Constitució catalana. La justícia espanyola està polititzada, la separació de poders és clarament feble. I a sobre ens parlen de legalitats i legitimitats.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Cañete comisari i Ana Mato no ha dimitit

Cañete és per fi comisari d'Energia de la UE. Ho tenia magre però, els socialistes europeus, sembla que per no veure vetat un comisari seu, han preferit facilitar-li el camí. La Unió Europea, amb accions com aquestes queda en evidència. Ara bé, tampoc no hem de posar el crit al cel. Sabem que a la UE molts cops si no pertanys a un lobby que pugui pressionar, les coses no tiren endavant. Aquí s'han intercanviat "cromos" però, no és tan diferent.

Això se suma a una jornada en què l'Ebola ha estat protagonista, com ahir. És cert que els mitjans i la societat en van plens ara que arriba aquí, mentre que si hagués continuant afectant l'Àfrica no se'n parlaria tant. Sigui com sigui, no per això no se n'ha de parlar. El gos de l'auxiliar d'infermeria contagiada i ingressada a Madrid, ha estat sacrificat, per si de cas. Ni analítiques, ni quarantena, ni res, sacrifici. Així es treballa a Espanya. Tirant pel dret. 

L'afectada pel virus s'ha dit que va anar diversos cops al metge per la febre. El conseller de Sanitat de Madrid posa en dubte que hagués dit la veritat dels seus símptomes quan va anar a visitar-se. Podria callar i estalviar-se posar en dubte la paraula d'una persona si no en té proves.

A la xarxa ahir es demanava la dimissió de la ministra Ana Mato per la gestió de la crisi de l'Ebola. Els socialistes han carregat contra ella. No oblidem que Mato l'any 2009 va comportar-se de forma anàloga amb els socialistes arran de la crisi de la grip A. Com tants cops hem vist, el PP transforma el discurs i justifica la seva situació per sobre de l'analogia que es pot establir de fa 5 anys. Els socialistes, aleshores víctimes de les crítiques, tampoc no es queden curts practicant el mateix discurs. Patètic.

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Independència o futbol

Ahir la Policia Nacional oferia als Mossos passar-se al seu cos si no se sentien còmodes amb el procés català. Ningú no es preocupa quan la policia espanyola es posiciona políticament... El ministre de l'Interior i la delegada del govern a Catalunya ben contents. Però, la gent això no ho va tenir gaire en compte.

Ep, que avui sí que s'ha dit una cosa grossa. El Barça no podrà jugar la Lliga si Catalunya és independent. Això ho diu el president de la Lliga espanyola. Segur que els futboleros ara canviaran d'opinió, no voldran votar i no voldran la independència. Ostres tu, quina colla d'impresentables.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

La presa de pèl del Castor

Un negoci rodó. Tens la concessió d'un projecte, projecte que fas amb el cul, renuncies al mateix i a sobre t'indemnitzen. Això és lo que sembla que ha passat amb el projecte Castor, i recolzat per la legislació existent. Suposo que els socialistes no carreguen gaire contra el projecte, no sigui que els esquitxi la cosa, perquè va ser l'estimat Zapatero qui va propiciar aquest fallit magatzem de gas, malgrat els dubtes de la seva seguretat per part de la Generalitat de Catalunya.

Ara, malgrat renunciar al projecte, l'empresa del Castor s'endurà 1350 milions d'euros de compensació, els quals, segons la Plataforma del Sénia, podrien pujar a 3500 milions un cops sumats interessos i altres costos. Tot legal. Encara que els partits de l'oposició podrien preguntar-se sobre la legalitat de la qüestió i actuar si s'escau.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

La Trobada d'ahir

Ahir a la tarda les bandes de música de Catalunya van celebrar la seva trobada anual a Barcelona, amb motiu del 50è aniversari de l'escola Pare Manyanet, al districte de les Corts,  una escola que pot presumir com poques de tenir una banda de música.

La Trobada, com totes, acostuma a ser una cita que cada any ve poc de gust, perquè la dinàmica des de sempre fa que sigui un acte llarg i segons com pesat, a banda dels desplaçaments que s'han de fer. Aquest any des de l'Ebre hem hagut d'anar a Barcelona però, l'any passat la cita va ser al Perelló i va ser la gent de la capital i d'altres llocs que van haver de desplaçar-se. Ja se sap que en principi es fa una actuació musical, normalment una cercavila, per acabar passant per la presidència de la Trobada on s'imposa un corbatí a la bandera de la Societat i es lliura un record commemoratiu al president. La incògnita sempre és quina actuació musical s'haurà de fer. I aquest any unes bandes feien cercavila i altres, suposo que les més grans, fèiem concerts en diferents places del districte de les Corts. Uns concerts a les 16.15h de la tarda en llocs amb poc públic, com era d'esperar. 

Després, cap al pati de l'Escola, tot i que vam fer una parada entre mig fins que ens va tocar el torn de desfilar-hi. A la plaça de la Concòrdia vam aplegar-nos la Lira, la Filha, la banda de l'Ametlla de Mar, la de la Sénia i la de la Ràpita. I com que l'espera no se sabia com de llarga seria, una colla de músics junts en un dia festiu per a ells què poden fer? Música. Van començar a sonar pasdobles, vam començar a sumar-mos músics, i la cosa va acabar amb música de jota i de xaranga i allí es va xalar molt i l'espera es va fer més curta. Algú ha comentat que això era patètic però, em sembla que de patètic no té res i que és autèntic, que reflecteix la realitat de les bandes no professionals. Hi ha lloc per a la música simfònica, més de concert i hi ha lloc per passar-s'ho bé, que és l'important.

Malauradament al pati de l'Escola no hi ha prou espai i vam entrar només les 5 bandes que érem a la plaça de la Concòrdia. A diferència d'altres trobades els músics de Catalunya no vam coincidir en cap moment. I si aquest és un dels motius d'una Trobada, ho veig desencertat. Després el típic berenar que ens van servir en un parc al costat de l'Escola, ja gairebé de nit, en un ambient poc de Trobada. No vull desmerèixer però, l'esforç de l'organització perquè tot sortís bé.

Les trobades tenen un format que potser pel tipus d'instutició que hi ha al darrere, poc canvien any rere any. A Barcelona una trobada en una escola té molts inconvenients. Potser l'Ajuntament podria haver proposar un altre format. Imaginem uns quants carrers de la ciutat ocupats per les bandes en cercavila, si pogués ser un carrers amagats per on passa poca gent. Però, a més, el protocol d'anar passant a tocar per davant de la presidència cada cop m'agrada menys. És com si hagués de rendir homenatge als senyors. Cada cop, com deia, m'agrada menys. A més, allí dalt de la tarima veus algunes autoritats que hi són per ser-hi però, que fan cara de voler que allò acabi com abans millor. 

És difícil organitzar un esdeveniment així però, la pròpia Federació Catalana de Societats Musicals hauria de plantejar-se les coses i no mantenir un model caducat.

Una nota positiva del dia. Diria que La Lira érem la banda més nombrosa ahir. Això, en una Trobada, és una dada important que trenca la tònica dels darrers anys. A veure l'any vinent.

dissabte, 4 d’octubre de 2014

Avui trobada de bandes a Barcelona

Avui dia de música. Al migdia els músics de la Lira marxem cap a Barcelona per participar en la cita anual de les bandes de música de Catalunya. Si voleu, La Lira ofereix un petit concert a la plaça Comas de les Corts. I després cercavila fins l'escola Pare Manyanet, organitzadors de la trobada d'aquest any, en el seu 50è aniversari.

divendres, 3 d’octubre de 2014

La dona, si cria no pot treballar #MonicaOriol

La igualtat entre dones i homes és una fita encara no aconseguida però, en la qual s'ha avançat molt amb el pas dels anys. Però, encara hi ha feina per fer. Feina en la qual no ajuden algunes dones destacades malauradament. Un exemple el vam tenir quan la vicepresidenta del govern espanyol va ser mare i en un mes ja havia tornat a la seva activitat política, prioritzant-la per sobre de la de fer de mare. Una opció personal però, un molt mal exemple.

Avui una altra dona que ocupa un lloc important ha hagut de fer emprenyar, amb tota seguretat, moltíssimes dones, per no dir una gran majoria. La presidenta del Círculo de empresarios ha dit en un acte que prefereix contractar dones per sobre de 45 anys o per sota de 25 perquè en cas contrari corre el perill que quedin embarassades, i això és un problema. Creu que la dona està massa protegida al mercat de treball i que si la dona vol ocupar posicions directives ha de sacrificar-se. I aquí entraríem en lo fastigoses que són les paraules des del punt de vista dels drets de les dones i encara més. La població espanyola envelleix i el país necessita fills. Aquesta senyora -diu que té 6 fills, que no sé com els haurà criat, si ho ha fet- no creu que s'ha de reconèixer la feina de les dones que tiren endavant famílies -amb o sense parella- i que a més tenen la capacitat de treballar, que n'hi ha moltes encara que ella ho ignori? D'altra banda, si ocupar llocs directius requereix sacrificis tan grans com no tenir o deixar de banda la família és que alguna cosa falla, que els directius que així actuen no són competents perquè no són capaços de gestionar les prioritats i tenir en compte una cosa tan important com la família.

dijous, 2 d’octubre de 2014

Hong Kong, Veneçuela, Cuba

És curiós. Els mitjans de Madrid que sempre han carregat contra el govern de Veneçuela o contra el règim cubà, continuen sense ser tan punyents amb les crítiques al govern xinès per no respectar la llibertat d'expressió de la gent que ha sortit al carrer a Hong Kong. La preocupació sembla que està més en l'efecte econòmic negatiu que pot tenir la revolta que no pas el respecte a drets fonamentals. La Xina, un règim comunista, com Cuba, té més poder, té els diners amb què occident vol fer negoci. Cal no molestar-los. Si Cuba o Veneçuela fossin com la Xina aquest hipòcrites callarien. Els mitjans, units al PP en hipocresia.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Por, persecució i maltractament #9N

Els fa por la democràcia. El ministre d'Exteriors, aquell que ens té acostumats a parlar pels descosits i ser polèmic, diu que a Mas se li escapa de les mans el procés polític i que aquest es desplaça al carrer i no es queda dins de les institucions. D'una banda reconeix un procés polític -que ells han traslladat a la via judicial- i de l'altra considera que la mobilització al carrer no té tanta legitimitat, a més de considerar-ho perillós. Que volen violència al carrer?


Mentrestant, el govern espanyol crec que continua amb l'incompliment de vàries sentències del TC, el govern balear continua desafiant la justícia i incomplint l'Estatut, Sánchez Camacho continua menyspreant el Parlament i no hi compareix, el govern espanyol invertirà l'any vinent 6 vegades més per habitant a Galícia que a Catalunya (eleccions municipals i espanyoles el 2015),...