dijous, 31 de juliol de 2014

Pujolisme

El President Pujol continua d'actualitat. Ahir sabíem que s'ha refugiat a la Catalunya Nord, perdut del món. A la seva edat mereix un respecte però, tampoc no cal fer-li reverències perquè tants anys governant Catalunya i sent hipòcrita, tants cops com ha donat lliçons, fins i tot lliçons d'honestedat, tants "això no toca", etc., tants anys acusant aquells que l'atacaven d'atacar Catalunya. La personificació del país. Això d'alguna manera també ho fa CiU. El pujolisme, per molt que ho diguin, no ha marxat perquè aquesta forma de fer política l'han heretat.

dimecres, 30 de juliol de 2014

Mas-Rajoy, una reunió prescindible

Avui reunió Mas-Rajoy, una escenificació més dels dos. Un, per continuar afirmant que es farà la consulta, l'altre per continuar afirmant que no. Artur Mas diu que la farà però, no diu què farà si es troba tots els camins tancats. I eleccions el 2016 no valen, és un engany. El Govern hauria de tenir preparades unes eleccions el 2014 si realment preveu no poder fer la consulta del 9N. O potser arribats al punt de no poder fer-la intentarà fer marxa enrere i trobar una sortida, diguem-li tipus pacte fiscal? Sigui com sigui demà els mitjans poden fer un parèntesi estival i omplir pàgines del cas català.

dimarts, 29 de juliol de 2014

La importància del delicte de Matas

Per a Martínez Pujalte, del PP, el motiu de l'ingrés de Jaume Matas a la presó -tràfic d'influències- és un delicte molt poc important. El PP mai no critica les decisions judicials però... Sempre hi ha un però, si aquestes no els agraden. És millor apuntar polítics d'altres partits quan són imputats i condemnar-los abans que el jutge. Per a aquestes coses el PP no té pas problemes.

dilluns, 28 de juliol de 2014

El socialisme que uneix

El web de la candidatura de l'actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez mostra una imatge d'agraïment als militants en la qual es llegeix "el socialismo que une". Ahir però, el socialista que uneix va posar al mateix sac la violència de gènere i l'independentisme. Va posar al mateix sac un delicte, el maltractament, i una forma de pensar, l'independentisme, totalment legítima. El socialismo que une...

Els polítics del PSC que hi eren es veu que van aplaudir el discurs de Sánchez. No he vist encara Miquel Iceta corregint l'excés del secretari general del PSOE. A la direcció del PSOE, premi per al PSC que ha recuperat Carme Chacón com un actiu -quina renovació la del PSC!-. Tornen. El PSC no ha canviat, els seus líders contiuen movent-se per la política, potser perquè no saben fer altra cosa. I parlen de canvi.

El socialismo que une... Sánchez va riure una mica de Jordi Pujol. Va dir que alguns, quan havien de triar entre patria i patrimoni preferien el patrimoni. Igual que al PP Sánchez Camacho, aprofiten l'escàndol del President Pujol per carregar contra el sobiranisme, contra el dret a decidir, per dinamitar el procés. Per cert, ERC reacciona però, amb matisos. Deia que PSOE i PP aprofiten el cas Pujol. És hipòcrita el President per haver estat 34 anys amagant uns diners a Hisenda, sí. És hipòcrita, fariseu, que PSOE i PP però, ho aprofitin, quan la justícia ha posat sota sospita polítics d'ambdós partits. Recordem els casos Gürtel, Mercuri, els EROs d'Andalusia, els sobresous de la Federació Catalana de Municipis amb l'ex-alcalde de Sabadell al capdavant,...

El socialismo que une... Diu que va formar part de l'assemblea de Caja Madrid quan aquesta va aprovar les emissiosn de les preferents. I ahir al seu discurs parlava de la crisi...

Socialista i obrer... <aquí aniria la "pedorreta">



Adéu Xavi

Avui dos apunts al bloc, un, aquest, d'excepció. Avui acomiadem el company Xavi Cugat, qui ens va deixar ahir després de fer front de forma exemplar a la malaltia que patia. Se'n va jove, se'n va deixant dona i filla, deixant una família i uns amics que se l'estimaven i l'apreciaven. És molt trist. La vida és cruel però, cal fer-hi front. La mort és un final i a la vegada un principi, si creieu en una altra vida després de la mort. Una abraçada a tota la família, molts d'ànims. Adéu Xavi.

diumenge, 27 de juliol de 2014

El flac favor del Molt Honorable

El flac favor del President Pujol al país amb el reconeixement d'haver amagat diners a Hisenda l'aprofiten els polítics dels diferents partits espanyols per desacreditar el procés sobiranista pel dret a decidir. No és ja que Jordi Pujol hagi estat un hipòcrita durant 23 anys més els que porta d'ex-president, si no que el seu partit -que diuen que ara refundaran- ha perdut tota la credibilitat -per a qui li'n donés-. No és estrany que hom es pregunti que si no hem sabut això fins ara, quantes coses no sabem i potser no sabrem mai? No és estrany que la gent faci bo allò de "tots els polítics són iguals". No és estrany que els altres hipòcrites, els del PP i PSOE, amb imputats per corrupció, amb escàndols que són per dimitir uns quants d'ells, ara treguin pit i es riguin del patriotisme vs el patrimoni, com feia avui el nou secretari general del PSOE. Els ERE d'Andalusia, la Gürtel, el Faisan, el Mercuri, i altres, no són prou exemples com perquè els polítics ineptes que tenim callin.

dissabte, 26 de juliol de 2014

Això no toca?

El President Pujol ha estat més de 30 anys amagant uns diners en comptes a l'estranger a Hisenda. Ho va confessar ahir. Sembla que no trobava el moment. Per allò de l'"això no toca". El President del "seny català", la icona del nacionalisme que ha aprofitat CiU al llarg dels anys, va i ens diu que mentre ens venia una moto ell anava per un altre camí. Ara a CiU renegaran d'ell. Normal. Un President que desacredita un partit, que desacredita un país. Molt honorable...

divendres, 25 de juliol de 2014

ERC continua al costat de les retallades

Ahir ERC va impedir la reprovació del conseller de Salut al Parlament. Res estrany perquè ERC ha permès que el Govern pugui retallar 60 milions d'euros als hospitals catalans. I tot, acusant el govern espanyol de totes les culpes i venent-mos que amb la consulta del 9N tot ho tindrem guanyat. El patriotisme per tapar vergonyes. M'esperava més de Junqueras, potser no tant d'altres que té al voltant. De veritat el poble de Catalunya ha de suportar aquestes polítiques, ha de patir, per justificar encara més la consulta del 9N i la voluntat d'independència? Per què vols la independència si has ajudat a destruir el partit que vols independitzar?

dijous, 24 de juliol de 2014

La Busca de Tortosa, el Renaixement a l'ombra del PSC

Entre les activitats de la Festa del Renaixement que comença avui a Tortosa hi ha les organitzades per la Busca de Tortosa, a la casa Gil de Federic. Activitats interessants que no és el primer anys que s'organitzen. Malauradament però, a mi em sembla que al darrere hi ha una intencionalitat política incomprensible. El PSC "patrocina" la Busca, una associació cultural anunciada l'any passat pel partit. L'actual alcaldable dels socialistes té, així, un espai de protagonisme dins del Renaixement, ara que no governen. És, des del meu punt de vista, com un Renaixement a l'ombra. Quan ho organitza una entitat cultural independent per reivindicar la participació ciutadana ho veig d'una altra manera però, així ho veig com una estratègia electoralista del PSC. Pensen que el mes de maig del 2015 la gent de Tortosa recordarà què bé que van organitzar aquestes activitats? Pensen que el passat del seu alcaldable no passarà factura al partit? Crec que s'equivoquen i això només ho pot confirmar o desmentir el temps.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Israel contra Gaza i el boicot a AEDE

Israel continua atacant Gaza i matant víctimes innocents. Com que és Israel els governs occidentals no fan cap condemna categòrica. El propi President Mas avui era ambigu, rebutjant qualsevol forma de violència per no parlar clar i no denunciar la massacre que està fent Israel. És una vergonya. El govern israelià ja fa massa anys que s'aprofita del sentiment de culpa després de la II Guerra Mundial i acusa qualsevol d'antisemita. Arreu hi ha qui justifica l'actitud d'un govern -no del poble jueu- i ho compara amb els atacs terroristes de Hamàs. Un pot tenir simpatia per Israel o a Palestina però, no es pot justificar la matança de civils, l'ocupació de territoris palestins ni res del que ha vingut fent Israel al llarg dels anys.

L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) és al darrere de la pressió per a la reforma de la legislació de propietat intel·lectual, més restrictiva encara que la llei Sinde, la qual impedeix fins i tot el dret de cita. Hi ha llocs com Menéame que bloquegen qualsevol enllaç a mitjans de comunicació pertanyents a AEDE. El web Ubuntizando mostra com bloquejar aquests mitjans als nostres navegadors, sense necessitat de tenir la llista i no visitar-los mai. Els mateixos mitjans que volen impedir el dret de cita es preocupen cada dia per quants enllaços tenen a través dels serveis que els citen, sigui Google o agregadors com Menéame. Es mereixen una baixada de trànsit ja que no volen enllaços.

dimarts, 22 de juliol de 2014

Espanya va bé, com deia Aznar. Però, el govern espanyol planteja noves retallades. Més copagaments en sanitat, de tot tipus, augment de la jornada laboral dels treballadors públics, posar a l'atur els professors interins durant l'estiu -quin exemple per a les empreses privades si ho fan-, augment de la taxa d'alumnes per aula, etc. I què passarà? Que ningú no farà res. A Catalunya es queixaran però, el govern que tenim, amb el suport d'ERC, ho veurà en el fons amb bons ulls i ho aplicaran.

dilluns, 21 de juliol de 2014

Les sectorials de l'ANC es cobreixen de glòria, ara salut

Ja s'ha pogut veure més d'una discrepància amb la postura de la sectorial de salut de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El document que proposa les bases del sistema sanitari català en una Catalunya independent no és gens crític amb el model català de copagament (hi ha una queixa prou clara per no poder aplicar l'euro per recepta) ni amb la gestió privada de la salut pública, ans al contrari. És, per tant, un document esbiaixat, basat en la visió dels serveis públics convergents -o és que ERC hi està d'acord?-. L'ANC hauria de ser més curosa amb aquestes coses. Jo no vull una Catalunya independent amb un sistema sanitari que segueixi el model de CiU. Si ha de ser així que avisin.

Primer va ser la sectorial de defensa, ara la de salut. Potser l'ANC hauria de revisar la seva estratègia comunicativa i pensar que les propostes han de pensar en tothom, no només en els interessos d'uns quants.

diumenge, 20 de juliol de 2014

Esportistes i músics amb projecció

Avui s'ha fet un reconeixment a dos promeses de l'esport ampostí. L'Ajuntament fa bé de reconèixer la feina dels esportistes. No recordo aquest reconeixement a tants i tants de músics, de la Lira o de la Filha, els quals van pel món portant també el nom de la nostra ciutat. No ho recordo i que em disculpin si m'equivoco. Són comptats els casos. I és un exemple més de com, malgrat ser la capital musical de les Terres de l'Ebre, la capital de les bandes de música de Catalunya, ho tenim com quelcom secundari.

dissabte, 19 de juliol de 2014

Els sons de la tecnologia

Passo pel costat d'una casa amb planta baixa. Un xiulet de moixó se sent des de fora. Un tuit rebut en un mòbil Android. Vaig pel carrer. Algú ha rebut un WhatsApp pel so característic del telèfon. Mira, aquell té un iPhone. No ha canviat el so de trucada que ve amb el telèfon.

Això que passa ara, si ho recordem ja passava quan es van popularitzar, per exemple, els mòbils Nokia amb aquella melodia de trucada que ha anat remodelant-se amb el temps però, que ha estat un distintiu de la marca. Els SMS que es rebien delataven el tipus de mòbil que tenies.

I també amb els ordinadors, depenent de quin Windows tenia un usuari sonava una melodia o una altra. Qui no ha escoltat mil vegades com s'inicia un Windows XP? O un Ubuntu, qui conegui aquest sistema. O el so quan t'equivoques.

Ens acostumem a escoltar els sons de la tecnologia, sons que caracteritzen èpoques, que passen a formar part de la memòria sonora de la societat, i que, amb els mòbils, fan que qualsevol pugui saber quin model tenim. De vegades no cal fer-ho públic tampoc.

divendres, 18 de juliol de 2014

Menys sou, menys atur, menys baixa,... més PP

La FAES, la Fundació del PP que gaudeix de diner públic, com altres fundacions de partits, vol suprimir el salari mínim -per precaritzar més la feina- i eliminar la prestació de l'atur per convertir-la en una assegurança. Organitzacions subvencionades per dedicar-se a generar ideologia ens diuen que nosaltres hem de tenir menys beneficis d'un sistema que no és ni de bon tros perfecte?

El mateix dia que llegeixo això la ministra Báñez -quina experiència professional destacable sembla que està relacionada sempre amb la política- presenta la reforma per la qual les mútues podran controlar les baixes laborals i recomanar l'alta. A més, s'establiran les durades habituals de les baixes en funció de la malaltia i de l'edat del treballador. Poder a les mútues, desautorització als professionals de la sanitat pública i acusació implícita als treballadors de poc treballadors i d'estafadors.

Una trista notícia ahir amb l'abatiment d'un avió civil que sobrevolava Ucraïna. Un atac injustificat, sembla que causat per una confusió si es confirma que el van cometre rebels pro-russos. Sigui com sigui, avui al Facebook Susanna Abella destacava la notícia que hi viatjava un bon nombre d'experts mundials sobre la Sida. Ho destacava perquè si en comptes d'aquests experts haguessin viatjat jugadors de futbol de renom l'impacte mediàtic hauria estat major. No ho dubto. Així és la nostra societat.

dijous, 17 de juliol de 2014

El fantàstic Fòrum de les Cultures

La Sindicatura de Comptes diu que el Fòrum de les Cultures del 2004 va sortir 25 milions d'euros més car que allò que es va dir, que van haver irregularitats en la contractació pública, i algunes coses més. L'alcalde Clos, un alcalde arribat a l'alcaldia per herència i no per elecció, l'alcalde que cada cop que parlava la cagava, que anava de simpàtic i que va arribar a ministre, estava al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona aleshores. Suposo que donarà explicacions.

L'altra cosa és que la Sindicatura doni a conèixer aquestes dades 10 anys després.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Americanooooo

Avui ha arribat ja el creuer de l'abundància. Berlanga arriba per mar a la Ràpita, Mr. Marshall segle XXI. Els polítics de torn reben la tripulació i els visitants amb honors. La selecta clientela del creuer alimentarà, diuen, amb 10.000 euros el territori per cada creuer que arribi. Benvinguts siguin els diners. Ara bé, potser podríem deixar de fer aquests paperots tan caricaturitzats amb els anys. La foto per a la història que alguns recordaran a les properes eleccions, evidentment. Per això també tants polítics a la benvinguda. No fem fàstics al turisme elitista. Els manyos els tenim aquí tot l'any i ja no cal agrair-los la seva aportació a l'economia local. I si algun dia vénen russos o xinesos els rebrem amb els braços oberts. Si fossin veneçolans o cubans ja en parlaríem, que allí no es respecten els drets humans.

dimarts, 15 de juliol de 2014

La privatització de la sanitat catalana, gràcies a ERC

Llegeixo un article d'Alfons Quintà sobre un possible canvi legislatiu que obrís la porta a consorcis de salut territorials, la qual cosa permetria que a cada territori es formés un conglomerat d'empreses públiques i privades (en alguns casos privades però, de capital públic) per oferir el serveis sanitaris. Ja fa temps que se'n parla i de fet, a Lleida s'ha fet el primer pas, a manca de poder-ho completar per aquest canvi legislatiu pendent. L'inici del final de l'Institut Català de la Salut, el proveïdor de salut públic de Catalunya. La resta, per molt que siguin empreses públiques, no són empreses amb la mateixa transparència o els mateixos requeriments d'equitat a l'hora de contractar treballadors.

Així clar només la CUP es pronuncia sobre aquestes temes i actua de forma continuada. No vol dir que altres, com ICV o el PSC no en parlin. ERC està per altres coses. Sembla que el 9N ens ha de treure de tots els problemes i ells se sumen a CiU culpant de tots els mals el govern espanyol, quan aquí hi ha un canvi de model sanitari del quals ells participen, consentint tot allò que s'està fent.

Si ERC continua per aquest camí per part meva no tindrà cap suport electoral. Sigui per compartir les tesis de CiU o per incompetència no sabent què es cou, tenen tanta culpa com el govern de cap on van les coses.

dilluns, 14 de juliol de 2014

I Gaza continua atacada

Avui escoltava a la ràdio que els atacs d'Israel a Gaza han causat més d'un centenar de morts, dels quals el 80% són població civil. Israel vol que la gent marxi de les seves cases. És com dir que qui no marxi que després no es queixi si mor. La llista de morts documentats fins ara mostra la terrible venjança israeliana contra els palestins, amb noms i cognoms, amb edat. Crios i joves que han vist truncada la seva vida. He escoltat algun dirigent dir que no hi ha lloc per a l'antisemitisme. I és clar que no ha d'haver-lo. Però, no pot haver lloc tampoc per a la matança que veiem, a sobre amb desigualtat de condicions. Fins quan ho permetran els governs occidentals això?

Corre una notícia que diu que israelians es junten per veure els atacs a Gaza des d'un turó, com si fossin en un cinema, i gaudeixen amb cada explosió. Sembla certa. Si ho és no deixa de ser una trista anècdota mostrant un fanatisme malaltís contra els seus veïns. I d'això els dirigents israelians en tenen molta culpa.

diumenge, 13 de juliol de 2014

Recordant Sant Cristòfol #Fortanete

Fortanete: las tortasDues notícies destacades del dia. Els socialistes espanyols i catalans decideixen qui els liderarà. I avui es decideix qui guanya el Mundial de futbol. I no hi he estat gaire al cas. El lideratge socialista ja fa temps que no em sembla que vagi a canviar res. A Madrid i a Catalunya, units contra el dret a decidir, amb un discurs que sembla oblidar què han fet els socialistes els darrers anys. Del Mundial ja en parlen els mitjans, i molt.

Avui però, és el dia també en què alguns pobles han celebrat Sant Cristòfol. Entre ells Fortanete, el poble de mon pare. Aquest any encara no hi hem pogut anar. Els canvis sobtats de la vida fan canviar els plans però, esperem encara poder-ho fer properament. Sigui com sigui, volia recordar des d'aquí aquesta festa tan senzilla, tan familiar, i recordar el meu segon poble avui que no hem pogut participar de la seva festa.

dissabte, 12 de juliol de 2014

ERC a favor de les retallades en salut

Llegeixo que ERC ha votat al Parlament en contra d'evitar que els hospitals públics catalans tinguin més retallades. Oriol Junqueras feia seu el discurs de Mas-Colell al programa .Cat donant la culpa a Espanya de les retallades en salut. I és que és molt fàcil acusar Madrid de tot. ERC és còmplice de les retallades en salut i en educació però, es manté en segon terme per no desgastar-se electoralment. Volem el dret a decidir però, també volem que no ens prenguin el pèl, i ERC no està complint. Però, tinc la sensació que saben que amb el dret a decidir tot es tapa. Igual que ho sap CiU i per això no li surten tan malament les coses electoralment.

divendres, 11 de juliol de 2014

CiU contra l'autodeterminació, junt amb el PP, quan convé

Ahir el Parlament de Catalunya votava en contra del dret d'autodeterminació de Palestina, del Sàhara i del poble kurd. I això gràcies als vots de PP i de CiU. Del PP no m'estranya, tot i que podrien tenir alguna deferència amb els saharauis. De CiU em sembla una gran presa de pèl. Tant de parlar del dret a decidir i no són coherents defensant el dret d'autodeterminació dels pobles? És una vergonya.

dijous, 10 de juliol de 2014

Israel, un cop més

És normal lo que fa Israel amb els palestins? La reacció al segrest i assassinat de tres joves jueus per part del govern israelià és totalment desproporcionada. No cal dir que la revenja que va haver cremant viu un jove palestí no té cap justificació però, des del punt de vista oficial, bombardejar Gaza és un crim. Com tants cops fa Israel. I això no és antisemitisme si no que no s'hi val tot.

dimecres, 9 de juliol de 2014

El creuer esperat

Havia d'arribar un creuer però, el vent de dalt ho ha impedit. I mira que a la Ràpita ja s'havien preparat per cantar allò d'"Americanos...". Perquè m'ha semblat veure unes imatges amb una recepció amb polítics per posar la catifa vermella als turistes de pasta que havien d'arribar. La qüestió no és si volem o no turisme, que sí. No és si volem creures a la Ràpita, que sí. És si les actituds que hem de tenir són aquestes, recordant la coneguda pel·lícula de Berlanga. Per no dir que els turistes que ja té la Ràpita, bona part d'ells fidels veïns aragonesos, no tenen en això un greuge comparatiu.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Amposta Emprèn

Ahir veia a les notícies que ERC demana que es resolgui el contracte per desenvolupar el projecte Amposta Emprèn. Assumint que és un contracte legal, tot i ser atorgat a l'empresa d'un familiar d'un regidor de CiU d'Alcanar, sí que penso que a Amposta, igual que en altres municipis, de vegades no entens per què hi ha una regidoria si a la mínima que es fa un projecte amb cara i ulls cal recórrer a empreses externes que el dissenyin i desenvolupin.

dilluns, 7 de juliol de 2014

El nyap d'Iceta és millor que el nyap del 9N?

Iceta ara ens proposa una nova per al 9N. Una pregunta curta i sintètica (humor) que ha de donar llum a la pregunta que ell qualifica de nyap, la qual expressa la voluntat pel dret a decidir aprovat a les passades eleccions catalanes, i que és doble perquè fins i tot el PSC pugui votar-la. Ara Iceta ens presenta el seu nyap. És que el seu nyap és millor que el dels altres. Iceta ha assumit ja el paper de primer secretari del PSC, ha assumit des de fa dies el protagonisme i no deixa de conduir el partit com ja l'ha contuït els darrers anys des del seient ideològic.

Llegia avui amb sorpresa que la Conferència Episcopal, un cop Rouco n'ha deixat la presidència, vol canvis a 13tv perquè sigui una cadena més catòlica i deixi de ser un altaveu de l'extrema dreta. Esperem que això sigui un canvi real en com les emissores de l'Església transmeten la pau entre l'audiència. Que no prenguin exemple de com s'han fet les coses fins ara. Suposo que alguns ja estaran preparant el canvi a alguna altra cadena on el seu discurs tingui cabuda.

diumenge, 6 de juliol de 2014

Regeneració democràtica a mida

Regeneració democràtica. Així es justifica la reforma electoral de Rajoy per la qual es proposa que l'alcaldia sigui per a qui obtingui el 40% dels vots. Ahir a la Sexta Noche una diputada del PP ho defensava perquè la gent ho demana (?) i perquè ho tenen al programa electoral (??). Diuen que no pot ser que governi una coalició de perdedors, malgrat que la suma d'aquests sigui major que la llista que ells volen que guanyi. Les coalicions els provoquen urticària. No tindrà res a veure amb la revolució electoral que vivim, la qual apunta a un canvi en molts ajuntaments que són ara en mans del PP, i ara! Fins i tot Eduardo Inda ahir criticava el PP per voler fer el canvi quan no queda res per a les eleccions municipals. Un canvi trampós. I això és regeneració democràtica?

I del compliment del programa electoral no cal dir gaire cosa. El PP no es caracteritza precisament per complir el seu programa electoral aquesta legislatura. Ara tenen molta pressa per complir-lo en aquest punt concret. Regeneració...

dissabte, 5 de juliol de 2014

Valors i futbol

No acostumo a parlar de futbol. Ja se'n parla prou. Però, és per comentar-ho. El Barça fitxa Luis Suárez i Rakitik. El primer, famós per mossegar rivals. Ha demanat perdó per la seva darrera malifeta al mundial. Penseu que serà el darrer cop? A més, ja ha sortit alguna frase seva de caire racista. El segon, sembla que homòfob. Juntament amb el patrocini de Qatar Foundation el Barça triomfa difonent valors.

divendres, 4 de juliol de 2014

Sobresous a la FMC

L'ex-alcalde de Sabadell Manuel Bustos deia en una entrevista que han recuperat a RAC1, que malgrat els molts càrrecs que tenia, només cobrava el sou d'alcalde. Bustos és entre els 44 alcaldes que s'ha sabut que van cobrar sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Sobresous en dietes i desplaçaments. Els implicats diuen que no sabien que estaven cobrant dietes. Bustos va cobrar gairebé 24.000 euros, per a molta gent més que el seu sou brut anual. No se'n va adonar Bustos que cobrava aquest sobresou quan era president de la FMC? I la resta d'alcaldes no es preguntava d'on venien els diners extra que cobraven?

La FMC, l'equivalent però, dominada per un altre color polític, l'AMC, i altres organismes, sempre fan pensar que són agències de col·locació política i punts de fugida de diners públics, encara que sigui de forma legal. Qui en forma part hauria d'assumir-ne els càrrecs de forma gratuïta, considerant-ho una responsabilitat més del seu càrrec, i renunciar-hi si no s'està disposat a no tenir sous addicionals. Després es demanen sacrificis a la població, s'acusa la gent d'abusar de la sanitat pública, se'ns diu que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, etc. Quan veus casos com aquest què has de pensar?

dijous, 3 de juliol de 2014

L'armada catalana

L'ANC l'ha cagat, penso jo vaja. Van i parlen de l'hipotètic exèrcit català quan siguem independents. No és que no se n'hagi de parlar però, cal ara? No era evident que això causaria reaccions a Madrid? Només cal llegir certa premsa que encèn els ànims fora de Catalunya. Fins i tot l'ABC parlava de la creació dels serveis secrets catalans per fer una guerra freda contra Espanya. De vegades es patina i penso que aquest és un exemple. Potser millor no repetir-ho perquè això resta més que no pas suma.

dimecres, 2 de juliol de 2014

Les mestresses de casa augmenten l'atur

Ho diuen de forma aparent innocent però, no. El president de la CEOE ahir va amollar que l'augment de la llista de l'atur és causat per l'increment de mestresses de casa que s'hi apunten per aconseguir algun subsidi. Ell segurament no es dedicarà mai a "sus labores" ni patirà per tenir un plat a taula cada dia. De forma subtil culpabilitza un col·lectiu, les mestresses de casa, mai prou valorat, com si actuessin per picaresca i com si no tinguessin dret a cercar ingressos per a la seva família. És una vergonya.

dimarts, 1 de juliol de 2014

Castor, PSC-PSOE i PP

Ahir veia la redifusió del programa L'Entrellat, de Canal 21 -que no hi ha manera de trobar a la xarxa-. Parlaven del magatzem Castor. Hi havia Alfons Montserrat (ERC), Annabel Marcos (CiU), Manel de la Vega (PSC-PSOE) i crec que era Pau Fernández (PP). El representant d'ERC i de CiU, convidats de pedra. De la Vega atacant el PP per com s'estan fent les coses en polítiques ambientals per contrarrestar la crítica popular per haver permès fer el Castor. Demagògia al poder. Trastos pel cap. Típic de la política del bipartidisme espanyol, traslladada a l'Ebre. De la Vega excusava el PSOE per aprovar el Castor perquè el govern s'havia de sotmetre a la llei. Cert. Però, el PSOE no va fer res per modificar-la. Perquè tot i la separació de poders, legislatiu i executiu van molt lligats. Tampoc no va explicar per què es van permetre condicions avantatjoses -diria que la legislació no arriba a tant de detall, potser m'equivoco- si l'empresa es tirava enrere. Que sí, que el PP desfa el camí fet en polítiques ambientals -no concloses per Zapatero- però, el PSOE va fer lo que va fer, i ho saben. Ara, han de desviar el debat per cercar un altre objectiu de les crítiques.