dissabte, 31 de maig de 2014

Dia mundial sense tabac

Avui dia mundial sense tabac. Un dia d'aquells que les autoritats sanitàries ens diuen que hem de deixar de fumar -qui fumi-. I no puc evitar recordar els centres sanitaris amb malalts fumant al carrer o personal sanitari fumant també a l'aire lliure. Potser algú dels que fuma després recomana deixar el tabac als seus pacients. S'ho hauria de fer mirar el departament de Salut.

divendres, 30 de maig de 2014

Copagament educatiu i pluralitat de TV3

Més copagament. En educació. A l'educació no obligatòria. Wert ho veu amb bons ulls. Fins i tot de 0 a 3 anys. Calla, que la gent de 0 a 3 anys ja paga, i no pocs diners, per escolaritzar els fills. I en altres graus d'educació no obligatòria a part de pagar a través dels impostos, també tenim copagament, almenys a Catalunya, com ara amb la formació professional. En quin món viu Wert i per què el govern del PP insisteix a ofegar la gent en els camps de la salut i de l'educació? Pregunta retòrica.

Per cert, el PP, partit que no és precisament un exemple de pluralitat, critica TV3 per manca d'aquesta. No és perfecta però, TV3 li dóna unes quantes voltes als mitjans dels llocs on governa el PP. Molt de cinisme.

dijous, 29 de maig de 2014

Can Vies

Aquesta setmana, després de les eleccions de diumenge, està sent notícia a Catalunya la situació al barri de Sants després del desallotjament de Can Vies. Aldarulls que han estat importants, amb accions salvatges per manifestants. I aquí comença la polèmica que alimenta les tertúlies. Hi ha relació entre els esbalotadors, els violents, i la gent que acudia en aquest centre cívic? És gent que ve de fora, violents habituals? Els Mossos es van passar l'altre dia amb els veïns? Fins i tot hi ha qui pensa, com López Tena o Sala-i-Martín, que al darrere de tot això hi ha una mà negra que no té res a veure amb la gent del barri ni de Can Vives. No sé si mai arribarem a descobrir res d'això, de moment les tertúlies tenen opinions polaritzades, la majoria contra tot allò que faci olor a suport a la gent que volia mantenir el centre en peu. Entretinguts ens tenen.


dimecres, 28 de maig de 2014

On anirà Rubalcaba?

Per la xarxa corre una broma preguntat si se sap ja en quin consell d'administració es col·locarà ara Rubalcaba. Total, no seria estrany, només cal preguntar-se quants ex-ministres han fet cap en multinacionals, cobrant un bon grapat de diners al mes, suposadament per la seva vàlua en el sector... Coincideix aquesta broma amb una notícia que llegeixo d'un video que en to d'humor que presenta les elèctriques com s'ocupen de donar feina a polítics que no recorden ja quan van consagrar la seva vida a viure de la política. El video d'Euskal Telebista, ha estat eliminat del web de la cadena però, s'ha difòs igualment per la xarxa. Quan se censura es corre el perill de generar una reacció així. Ara segurament ha vist el video molta més gent que no s'imaginaven.

D'altra banda, el govern espanyol, passades les eleccions europees, modifica les condicions perquè les persones de més de 55 anys que esgoten les seves prestacions puguin accedir al subsidi. Ara es comptaran les rendes de totes les persones que convisquin amb elles. Posant-ho més complicat a les persones que estan en una franja d'edat que les condemna a potser no trobar feina mai més en la vida.

dimarts, 27 de maig de 2014

Sánchez Camacho, la millor candidata d'ERC

Sánchez Camacho, la millor candidata d'ERC, prenent-li les seves paraules, referint-se així al president Mas. Perquè crec jo que l'estratègia del PP a Catalunya tindrà alguna relació amb la pujada d'ERC, encara que pugui tenir-ne el procés del qual participa CiU, no?

Sánchez Camacho, la candidata de la majoria silenciosa. Segons ella els 1.1 milions de votants de CiU i ERC no són representatius en relació al cens de 5 milions o a la població de 7.5 milions de Catalunya. Complicat argument perquè aleshores, els seus 246.220 vots què representen dels 5 i dels 7.5 milions respectivament? Ah, és clar, els seus votants s'han quedat a casa. Són majoria però, s'han quedat a casa. El sobiranisme es presenta a les eleccions, com reclamen, treu representació, com reclamen, i aleshores el menyspreen.

No accepten els resultats de les urnes, el sistema democràtic. I això que diuen que les urnes són les que parlen i les que reflecteixen la voluntat popular. Aquí ho tenen. No és estrany que a Espanya el PP i els mitjans afins menyspreïn Podemos, encapçalat per Pablo Iglesias. Els moviments populars es presenten a les eleccions, com reclamen, treuren representació, com ereclamen, i aleshores els menyspreen. 

Aquesta és la democràcia del PP.

dilluns, 26 de maig de 2014

#EuropeesEbre #EuropeesTV3 Sí, volem votar

Aquestes no eren unes eleccions europees i res més. Els grans partits volien que ho semblés però, els temes locals, Catalunya en particular, l'han utilitzat per demanar el vot. No eren unes eleccions europees i prou. I ja ho hem vist. ERC ha guanyat a Catalunya. CiU ha quedat segona i el PSC s'ha emportat una bona castanya i ha quedat en tercer lloc. A les Terres de l'Ebre, feus convergents com Amposta han donat la victòria a ERC. Serà significatiu això de cara a les municipals? Ja ho veurem. Val a dir que penso que la victòria del PP a Espanya i la dolça derrota de CiU a Catalunya no fan justícia a les polítiques de retallades a les quals ens tenen condemnats des de fa temps. Al PP i a CiU el procés sobiranista potser els ha salvat d'una davallada major, qui sap.

I Pere Navarro? I Sánchez Camacho? Navarro apunta CiU com la gran derrotada. No assumeix que el seu projecte, la seva estratègia, un cop més no ha estat avalada pels electors. Em comentaven que en llocs com Roquetes els propis membres de l'agrupació local socialista no han acudit als col·legis electorals per fer seguiment de la jornada. No ha trencat el carnet però, han adoptat una mesura de protesta. Insuficient per a mi però, ja és alguna cosa. Deia que Navarro no assumeix la derrota. Potser en necessita una altra. Rubalcaba avui ha anunciat que plega. Navarro no. I els dirigents del PSC a l'Ebre, ara afins amb ell, tampoc. Cal continuar vivint de la política, tenim el dret de pensar, no?

D'altra banda, Sánchez Camacho també ha adoptat una postura incoherent amb la derrota que ha patit el seu partit a Catalunya. El canditat, Santiago Fisas, s'excusava en una suposada violència que han patit durant la campanya. Camacho continua amb allò que el projecte de Mas divideix. Ells, el PP, que tant fan per la unitat d'Espanya, no tenen res a veure, no en tenen cap culpa.

El president Mas ho deia ahir. Els resultats avalen la consulta del 9N. Un país que ha estat amenaçat de sortir d'Europa si se separa d'Espanya, ha anat a votar en major nombre que l'estat que no el vol deixar marxar. A veure si Europa ho entén d'una vegada.

diumenge, 25 de maig de 2014

On el turisme necessita imaginació

La Ràpita, "on la terra abraça el mar". Terres de l'Ebre, "on t'aturen els detalls". Pirineu de Lleida, "on la neu és molt més que neu". Lleida, "on tot comença".

Són 4 exemples, i segur que n'hi ha més, de campanyes de promoció turística a Catalunya. Avui he conegut la de Terres de l'Ebre, la qual desconeixia o no recordava. Són exemples de poca imaginació. Si a partir d'ara els eslògans promocionals dels indrets turístics catalans han de tenir el mateix patró <territori> on <alguna cosa>, malament anem. Una mica més d'imaginació no estaria malament. I els responsables dels organismes, si tinguessin una mica de coneixement de les promocions existents o passades, potser decidirien que seria millor no repetir patrons, no?

dissabte, 24 de maig de 2014

Jornada de reflexió #eleccionseuropees

Jornada de reflexió. Reflexionem... Se suposa que avui no es pot demanar el vot per cap dels candidats. I no es fa, explícitament però, sí implícita. Quants polítics, de tots els colors, no han publicat alguna cosa a les xarxes socials fent-ho? És fàcil demanar el vot i no demanar-lo a la vegada. D'això he parlat amb un contacte a Facebook, perquè justament he vist un text que no demanava el vot però, en realitat sí que ho feia. Dir que "podem fer-ho", "#JoTremosa" o altres coses que no deixen de ser peticions de vot implític, és una pràctica que es pot veure a les xarxes socials. Serà legal però, no deixa de semblar un engany. També és cert que els articles a favor o en contra d'una i altra força política no han deixat de circular avui. De fet, la propaganda electoral, a més de ser al carrer, és als llocs web dels partits i a les xarxes socials. És per això que algú s'hauria de plantejar si té sentit una jornada de reflexió, perquè a la pràctica hi ha molta gent que no la respecta.

divendres, 23 de maig de 2014

Uns canvien de discurs, altres no

Acaba la campanya electoral de les eleccions europees. Ho sabem perquè ha estat una campanya diferent, amb poc ressò i en la qual, als mitjans s'ha parlat poc d'Europa i molt de temes espanyols i catalans.

La necessitat de guanyar vots ha fet que el problema català hagi estat el dia a dia durant la campanya. En aquest sentit CiU s'ha unit a ERC com punt de mira de les acusacions de PP i UPyD pel foment de l'odi causat pel separatisme. Sabent que és mentida que es fomenti l'odi i que hi hagi un clima de persecució a Catalunya CiU podria fer memòria ara i recordar com en altres temps ha estat a l'altre costat. No oblidem quan s'associava la PDE amb actes violents contra els polítics de CiU, en plena època del PHN. Les coses han canviat. El PSC s'ha situat ara al costat dels que diuen que hi ha un clima de tensió.

Parlant del PSC, la seva falca electoral ens diu que Rajoy fa allò que li diu Europa. Ells es presenten com aquells que aturaran Rajoy. Calla, que el PSOE no va acordar amb el PP una reforma de la Constitució per acontentar Europa? Que el PSOE i el PSC no van retallar abans de perdre el govern? I això, com recordaven a la ràdio, ho van dir en un míting amb Martin Schulz, del SPD, socis de govern d'Angela Merkel, i amb Manuel Valls, primer ministre francès, líder de les retallades a Europa. El PSC, a banda de no explicar aquestes coses, ha optat per una campanya a l'estil de Zaragoza, no proposa si no que recorre a la por que vindrà lo boti per a demanar el vot.

dijous, 22 de maig de 2014

L'independentisme, un problema neurològic

Si heu llegit el llibre "Els nens perduts del franquisme" o vau veure el documental del mateix nom emès a TV3 fa uns anys, recordareu quan es parla del psiquiatre franquista Antonio Vallejo-Nájera, qui sostenia que el comunisme era una malaltia que es podia tractar des de menuts. I per demostrar-ho va experimentar amb presos i preses no afins al règim des del 1938.

Ara, al 2014, llegeixo que un catedràtic en neurociència de la UAB, afí a UPyD, associa l'independentisme a mecanismes neurals. D'aquí a tractar els independentistes de malalts per interès electoral hi ha poc tros. Un partit presidit per una senyora que acusa els catalans d'insultar-la -quan ella no se n'està d'insultar-nos amb les seves afirmacions-, que ha estat una icona dels polítics perseguits pel terrorisme al País Basc, no pot donar suport a una tesi com aquesta.


dimecres, 21 de maig de 2014

Tot expulsant Raimon... segons Ximo Puig

Compte de discrepar de l'opinió d'algú que podeu ser acusats de voler-lo expulsar del país. Sí, és així. Si heu discrepat de l'opinió de Raimon sobre el procés pel dret a decidir podeu ser candidats a emetre DNI de bons catalans i a expulsar Raimon de Catalunya. Potser no us n'heu adonat perquè al carrer segurament no heu vist aquest clima anti-Raimon però, existeix. Ximo Puig, el secretari general dels socialistes valencians ens ha obert els ulls. Sort que ha vingut a Catalunya a fer míting amb el PSC i ens ho ha dit. Ell ha vist que hi ha gent que ho faria i ha vist que això és la norma dins de la societat catalana. És com allò de la minoria silenciosa, que no es manifesta però, hi ha visionaris que en tenen coneixement. 

Els socialistes, com el PP, utilitzant el procés sobiranista per fer campanya. Molt originals. El problema és que el PP segurament aconseguirà més vots a Espanya i els socialistes ni n'aconseguiran més allí ni aquí.

dimarts, 20 de maig de 2014

Antisemitisme denunciat i Maragall utilitzat

Escoltava avui el ministre de l'Interior intentant capgirar la realitat quan parlava de la denúncia que han fet diverses entitats jueves catalanes a usuaris de Twitter qui, arran de la derrota del Reial Madrid de bàsquet contra el Maccabi de Tel Aviv, van fer comentaris antisemites a la xarxa social. El ministre ho presenta com una mostra que la societat s'està conscienciant arran de la iniciativa del ministeri de perseguir els insults a la presidenta de la Diputació de Lleó assassinada la setmana passada. Allò que el govern ha actuat de forma selectiva i que fins ara no havia actuat contra aquells que practiquen el racisme, la xenofòbia, l'antisemitisme, l'apologia de la violència, etc., a les xarxes socials no és així? Ja posats a retallar la llibertat d'expressió també poden estudiar si les tertúlies de determinats mitjans fan apologia de la violència o no, o si els han de perseguir per mentir.

Esperanza Aguirre, d'altra banda, es queixa de l'ús d'ERC de Pasqual Maragall al míting central de Barcelona aquest cap de setmana. Parla de totalitarisme, de forma gratuïta, repetint allò que ja fa temps fa el PP, recórrer al nazisme per desacreditar un sector important de la societat catalana que vol opinar què vol ser de gran. Perquè no deixa de fer referència als crios que van sortir al carrer a la Via Catalana. Els crios no poden utilitzar-se, excepte si és per a una causa que el PP cregui legítima. I Maragall, com que té Alzheimer, Aguirre ha decidit que no té dret de pensar per ell mateix, ni fer-ho la seva dona, i malgrat les explicacions de tots els implicats avui publica una burrada de les d'ella al seu bloc. A Madrid segur que té efecte, si no no entenc com pot fer això.

dilluns, 19 de maig de 2014

Retallant la ràdio i televisió catalanes

Apareix un nou element en plena campanya, relacionat amb Catalunya. La reforma de l'espai radioelèctric que prepara el govern del PP deixaria la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) sense un dels dos multiplex que té actualment, havent de reduir-se l'oferta de ràdio i televisió en català, la qual potser afectaria l'alta definició de TV3. Si el PP volia evitar l'augment de la tensió sobiranista amb notícies com aquesta no deixen de semblar els bombers piròmans.

Ara bé, també hem de ser crítics amb el Govern. Com recorda el bloc del sindicat CCOO de la Televisió de Catalunya, va ser el govern d'Artur Mas qui va retallar el 2011 canals de televisió i de ràdio, d'acord amb el PP. Ara ens surt Francesc Homs estripant-se els vestits quan ell va participar d'aquella retallada. Tampoc no hem de ser babaus.

diumenge, 18 de maig de 2014

Valenciano admet que hi ha més independentistes però...

Elena Valenciano abandona la majoria silenciosa i admet que cada cop hi ha més independentistes a Catalunya. Admet que els fills dels seus amics catalans són independentistes. Però, després d'admetre-ho ho presenta com un fet negatiu i cerca culpables, Mas i Rajoy. És un fet negatiu? Ho és per al PSOE, per al PSC. És culpa de Mas i de Rajoy, o també hi és de Zapatero, d'Aznar o fins i tot de Felipe? Si després d'acceptar la situació la resposta és la d'assenyalar amb el dit i continuar negant el dret a decidir ja no cal continuar escoltant-la, ja no cal dir res més, continua amb la línia de sempre. Sí, federalista però, a la seva manera.

dissabte, 17 de maig de 2014

La llibertat d'expressió dels que desitgen la mort dels catalans

Lucia Etxebarria posa exemples d'individus que a les xarxes socials diuen animalades com desitjar posar una bomba per matar tots els catalans, o afusellar-los, com en temps de Franco, i que no són perseguits mentres que el ministre de l'Interior sí que persegueix aquells idiotes que es passen de la ratlla amb l'assassinada presidenta de la Diputació de Lleó. Però, com deia l'altre dia, d'exemples n'hi ha molts. El PP no governa per a tots en aquest sentit. Governa per als seus i salvaguarda la memòria del franquisme, per a major insult de les seves víctimes. Ahir mateix un alcalde del PP deia que els assassinats pel franquisme s'ho mereixien. I no passa res. Ni el ministre de l'Interior ni aquest alcalde, ni tants i tants altres polítics del PP, no dimitiran, per no dir que ni demanaran perdó. I si el demanen, tindran una bona excusa perquè sigui una petició de perdó lo més rebaixada possible.

divendres, 16 de maig de 2014

Compensant les pèrdues a les autopistes... catalanes

Madrid no és l'únic lloc on les pèrdues de les autopistes acaben pagant-les els contribuents. Es parla molt del fracàs de les autopistes de peatge de Madrid i el seu rescat amb diner públic però, resulta que a Catalunya passa quelcom de semblant. La quantitat de diner públic que s'hi ha de posar és molt menor però, no deixa de ser un exemple de com es fan les coses. Resulta que la Generalitat compensarà Abertis amb 10 milions d'euros per la baixada del trànsit a l'autopista C-32, de la Generalitat.

Hi ha molta gent que fa negocis. A uns els surten bé i als altres malament. A qui li surt malament no té normalment un contracte que li digui que les pèrdues a causa de no complir-se les expectatives de negoci les assumirà el país. En canvi, quan es fan concessions públiques sembla que això sí que és així. Quan algú a causa de la crisi es queda sense feina, es queda sense atur, es queda sense casa, no ve la Generalitat a assumir els seus deutes. No té un contracte que digui que si l'acció de govern ens condueix a la crisi, si l'acció dels especuladors ens condueix a la crisi, vindrà el diner públic per compensar-li les pèrdues que això li provoqui. En canvi, els contractes amb les concessionàries de serveis públics poden contenir clàusules d'aquest estil i almenys s'asseguren uns ingressos mínims. I després els directius d'aquestes concessionàries assessoren governs i ens diuen que hem de ser emprenedors.

dijous, 15 de maig de 2014

Federalisme sí, autodeterminació no, dèficit fiscal sí

El PSOE, en boca de Ramón Jáuregui, proposa una reforma de la Constitució el 2015 que contempli la singularitat de Catalunya, proposa també que els catalans votin sobre el paper que se'ls atorgui en una Espanya federal però, això sí, nega el dret d'autodeterminació. Una gran iniciativa la del PSOE. En plena campanya electoral presenten una proposta que en el fons no deixa de tancar la porta al dret a decidir, suposadament per desactivar el procés sobiranista. El PSOE, sempre el PSOE.

I el PP? Resulta que Extremadura no vol que Catalunya tingui un altre model de finançament per no perdre el 12% dels seus ingressos, perquè deixarien de rebre 16.000 euros, justament la xifra que des de Catalunya es reclama com dèficit fiscal. Monago xuleja molt de com fan de bé les coses a Extremadura, diu als catalans com han de fer les coses però, després acaben reconeixent que sense els diners de la solidaritat catalana tindrien problemes per mantenir serveis com l'Educació o la Sanitat.

dimecres, 14 de maig de 2014

Els límits a la llibertat d'expressió

Els de l'Arucitys tenen un espai que es diu l'imbècil del dia. Es dediquen a votar de videos de caigudes bàsicament qui és més imbècil, per acabar amb un finalista cada setmana. Imbecilitat dels protagonistes dels videos o del programa de 8tv per tractar d'aquesta forma despectiva les persones a la tele, amb l'excusa de ser un programa amb bon rotllo?

Avui a la tele feien un debat en el qual parlaven de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó aquesta setmana, i de la decisió del Ministre de l'Interior de perseguir els comentaris que s'han fet de la persona assassinada a la xarxa -a Twitter-. Com deia un dels tertulians, perseguir com delinqüents els autors dels comentaris és exagerat, cosa que no treu que siguin uns imbècils aquells que no han tingut cap respecte per una persona morta. Aquests sí que haurien de ser els imbècils retratats pel programa del bon rotllo de 8tv. El PSOE s'ha afegit i ha demanat que es limiti la llibertat d'expressió a les xarxes socials. I això què denota? Doncs denota la inutilitat dels polítics, dels que ens governen i dels que competeixen per ser els primers a prendre la iniciativa. La llei no permet ja perseguir aquells que delinqueixen a les xarxes socials? Cal posar límits a la llibertat d'expressió? On acabarà la llibertat d'expressió? Servirà això per posar les barreres on vulgui el governant de torn? I per què ara? Que no hi ha cada dia a les xarxes socials gent que opina faltant al respecte, desitjant la mort, mentint sobre altres persones, fomentant l'odi, etc.? On és el govern quan això passa?

Malauradament governi qui governi sempre veurem legislar o actuar de forma reactiva i no proactiva.

dimarts, 13 de maig de 2014

El gas del Castor i la transparència del Ministeri d'Indústria

L'Institut Geogràfic Espanyol diu en un informe que els terratrèmols de fa uns mesos davant la costa d'Alcanar i Vinaròs van ser causats per la injecció de gas del projecte Castor. Florentino Pérez, part interessada, ho va negar. El ministeri ho va posar en dubte. L'informe, a sobre, he escoltat a la ràdio que era en mans del Ministeri d'Indústria des del mes de desembre. I el Ministeri ens ha donat llargues durant mesos. Si no s'arriba a fer públic potser no l'haurien fet mai públic. Ara és normal que vulguem un desmantellament sense indemnitzacions del projecte. I a més hauríem de demanar la dimissió del Ministre per amagar la informació a la societat.

dilluns, 12 de maig de 2014

CiU, Juncker i Rajoy #eleccionseuropees

Avui el candidat del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha dit que en relació a Catalunya està 100% d'acord amb Rajoy. El PPE és el grup d'UDC a Europa, amb la qual cosa votar UDC equival a votar Juncker i donar per bo el seu suport a Rajoy. Bo, no? Aquest és el raonament del PSC amb la imatge de la qual parlava l'altre dia. Un raonament fal·laç aleshores i fal·laç ara. Caldria veure què diu el programa electoral amb què es presenta CiU a les eleccions europees. D'entrada, no estan 100% d'acord amb Rajoy, si bé l'organització del Parlament per grups d'afinitat ideològica provoca aquesta situació. No ens enganyem, econòmicament no divergeixen tant com en el tema del sobiranisme. Sí que se'ls ha de demanar que siguin clars i que contradiguin públicament Juncker. Per cert, no els votaré.

diumenge, 11 de maig de 2014

Avui ERC

Míting a Amposta #eleccionseuropeesAvui passejant pel poble ens hem trobat un míting d'ERC a la plaça del Mercat. Plaça, per cert, amb un potencial increïble i que la gent d'Amposta sembla que no l'hi vol veure.

Deia que ens hem trobat un míting d'ERC. Han fet bandera de la lluita contra el transvasament. És d'agrair la tasca d'aquells partits que han fet costat a la PDE al llarg dels anys. No han fet bandera però, del suport a les retallades de CiU, entre altres les retallades en salut i educació. Encara hem de veure com ERC posa el crit al cel per la "privatització" de la sanitat pública a Girona i a Lleida, i qui sap si en un futur ens passarà el mateix a l'Ebre.

Independentisme sí però, ERC ha tragat massa coses per tal d'aconseguir la consulta pel dret a decidir.

dissabte, 10 de maig de 2014

El PSC i els gats amagats

Un membre del PSC ebrenc, dels no dissidents, publica a Facebook una imatge argumentant un dels motius pels quals demanen el vot a les eleccions europees. Bàsicament és un gràfic on s'associa cada partit dels que es poden votar a Catalunya amb quins altres partits va associat el seu vot a Europa. PP i UDC van a parar al Partit Popular Europeu. El vot a CDC, UPyD i C's va a parar al grup dels Liberals i dels Demòcrates. EUiA va associada amb l'Esquerra Europea. ICV amb els Verds Europeus. ERC amb l'Aliança Lliure Europea, amb Aralar i Bildu (com si això fos pecat). I el PSC va a parar als socialistes europeus. Al gràfic es destaca que PSC i PSOE no formen part d'un grup heterogeni de partits si no que formen part dels socialistes. Puresa ideològica. Diuen que no hi ha gat amagat.

Aquest argument, bàsic i fal·laç, es dóna per bo. Cada campanya electoral ens ofereixen els nostres polítics argumentacions que posen a prova la capacitat d'anàlisi de l'electorat. Els socialistes catalans s'associen amb el PSOE i al mateix temps amb els sociaistes europeus, on hi ha, per exemple, els francesos. Els francesos, que tot i ser tant d'esquerres, han fet i faran unes retallades dignes de la dreta. No sé si el PSC comparteix aquesta política de retallades. Els socialistes francesos però, es posicionen obertament contra les retallades del primer ministre, Manuel Valls. En això els socialistes catalans no s''hi semblen, crec que és evident. Per cert, Valls, serà perquè és català, intervindrà al míting central del PSC el 21 de maig a Barcelona. Tota una declaració de principis dels socialistes catalans.

divendres, 9 de maig de 2014

Les xiquetes segrestades

He vist que el cartell amb què els socialistes van inaugurar la campanya a Tortosa deia "Aturem Rajoy". Molt original. Aturem Rajoy que vindran els socialistes. És clar, ells no van canviar la Constitució espanyola per adaptar-la a les peticions d'Europa. I tantes altres coses.

Coincideixo amb en Basté, qui avui ha recordat que mentre parlem de les eleccions no parlem de les 200 xiquetes segrestades a Nigèria, per vendre-les. I és cert, no he vist cap moviment contundent de les potències occidentals per aturar aquesta barbaritat. Igual que en altres casos, no hi ha interessos suficients per actuar. Nota a banda el ridícul de Cospedal imitant avui Michelle Obama fent-se una foto a Twitter demanant que tornin les xiquetes.

dijous, 8 de maig de 2014

Eleccions europees

Comença la campanya electoral per escollir els representants espanyols a la Unió Europea. Els partits parlen de la importància d'aquestes eleccions però, al mateix temps no reflecteixen amb fets aquesta importància que hi atribueixen. La circumscripció electoral única a Espanya fa que els representants dels diferents partits acabin sent llunyans al territori, excepte els dels partits catalans. Alguns dels candidats són lobbistes que es volen traslladar a Europa per exercir millor les pressions. Altres són enviats a Europa igual que els enviarien a diputacions i altres llocs, a mantenir un càrrec públic i continuar vivint de la política.

Ens esperen dues setmanes de campanya. A Catalunya no deixarà de ser una campanya que servirà de baròmetre pel dret a decidir. Un baròmetre interessat, en funció dels resultats. Vinga, que això passarà ràpid.


dimecres, 7 de maig de 2014

Pere Navarro, l'euro per recepta i les ofertes de Rajoy

Coses que he escoltat de bon matí a la ràdio. S'ha demanat conèixer les persones que van assistir a la missa el dia que van agredir Pere Navarro, per poder saber qui va ser que li va donar el cop de puny, i saber el motiu. Ell, Navarro però, el dia després ja acusava el procés pel dret a decidir de tenir-ne la culpa.

També escoltava que el Tribunal Constitucional tomba l'euro per recepta de forma definitiva. La Generalitat no el podrà aplicar per motius de discriminació dels catalans dels habitantas de les altres autonomies. I haurà de tornar de forma retroactiva els diners recaptats fins que es va suspendre la taxa. La resposta de la Generalitat no s'ha fet esperar. No podrà pagar la paga extra dels treballadors públics. Encara veurem el dia que el TC declararà inconstitucionals els invents que es fan amb els sous dels treballadors públics. O no.

Alícia Sánchez Camacho al Parlament anunciava una mesura de Rajoy cap a Catalunya avui al Congrés dels Diputats, mesura que s'ha demostrat inexistent, deixant-la en evidència. Però, ASC no plegarà pas, malgrat que en els darrers mesos la seva credibilitat ha baixat a nivells mínims.

dimarts, 6 de maig de 2014

De Cospedal i el feixisme català

De Cospedal era una d'aquelles i d'aquells del PP que feien campanya acusant Artur Mas de tenir comptes a Suïssa. Ja es va veure que d'allò res de res. De fet, la societat encara no ha tingut una explicació de la gent del PP i dels mitjans que van difondre la notícia en temps d'eleccions.

De Cospedal és una d'aquelles i d'aquells del PP i d'altres partits que acusen els partits independentistes o almenys els partits del dret a decidir, de feixistes. Dóna per bo que l'agressió a Pere Navarro va ser conseqüència de la crispació que s'han inventat -i que sembla que vulguin que existeixi-. Ella, membre d'un partit ple d'hereus del franquisme, amb actituds que ens fan retrocedir en el temps, als límits de la transició, menyspreant les víctimes de la dictadura que volen restituir el record dels seus, etc., va dient feixistes als que volen, democràticament, aconseguir com a mínim votar què volen ser els catalans.

Estem en precampanya. De Cospedal després no demanarà perdó, com sempre.

dilluns, 5 de maig de 2014

Desigual

Fa un temps a la ràdio Cash & converters feia publicitat a la ràdio amb vàries falques, totes elles amb un objecte que vol deixar el seu amo perquè ja no l'utilitza. En una d'elles una consola recrimina el seu amo que ara ja no juga amb ella, ara que s'ha quedat sense braços. No va tenir gaire ressò a la xarxa, per no dir als mitjans.

Passa sovint que a la xarxa hi ha coses que s'amplifiquen i altres que passen gairebé desapercebudes, no per menys importants. I els mitjans no deixen de seguir el corrent de la xarxa i sovint mostren una manca d'iniciativa a l'hora de treure temes a la llum.

Penso que això ha passat amb la campanya de Desigual, on una dona es prova roba de la marca simulant que està embarassada, i després punxa un condó per quedar-se'n i, podem entendre, poder-se comprar així aquell vestit que tant li ha agradat. Ha passat que s'ha unit el rebombori a la xarxa amb el ressò dels mitjans però, que potser en un altre moment no hagués passat d'anècdota l'anunci, igual com altres tants anuncis tan reprobables com aquest -si és que una anàlisi profunda conclogués que és realment reprobable-.

De moment s'ha aconseguit que es parli de la marca i, qui sap, que n'augmentin les vendes.

Ja que filem prim amb la publicitat, mirem de fer-ho sempre, i filem també prim amb la propaganda dels partits, sobretot de qui ens governa, i no els seguim el joc, perquè no deixen de seguir estratègies semblants per vendre'ns la moto encara que no tingui rodes.

diumenge, 4 de maig de 2014

Dia de la mare

De menuts a la nostra generació moltes coses les fèiem acompanyats de les mares. Els pares no podien, treballaven. No vèiem els pares fins la tarda. La integració de la dona al mercat laboral minsa comparada amb avui dia. Així, si calia anar a comprar al mercat, al metge, a fer uns papers, etc., anàvem amb la mare. Recordo haver pujat a Tortosa, a l'ambulatori, en bus, en "lo cuc", aquell bus articulat de la Hife, que es movia molt però, que tenia el seu encant. O als exàmens del Conservatori. Ma mare esperant pacient fins que acabàvem les proves. Ah, i en arribar a casa no calia patir, del dinar ja se n'havia encarregat.

Avui, dia de la mare, recordar coses d'aquestes, de quan érem menuts, és una de les formes de felicitar la meva. Felicitats a totes les mares.

dissabte, 3 de maig de 2014

Raimon

Raimon afirma que no és independentista. Perfecte. I també diu que el sobiranisme podria augmentar l'anticatalanisme a València. Aquí començo a discrepar. Ser o no ser, sentir-se o no sentir-se independentista, és una opció personal. Val  a dir que no m'ho esperava de Raimon. Però, això realment no importa. Sí que no estic gens d'acord amb l'afirmació que el sobiranisme farà crèixer l'anticatalanisme. El blaverisme i l'anticatalanisme en general a València ja fa anys que existeix. Ja fa anys que a València no volen saber res de la llengua comuna, que qualsevol cosa que els pugui relacionar amb Catalunya els provoca urticària. PP i altres organitzacions es dediquen utilitzar Catalunya i el català com arma electoralista -com fan a Madrid-. Serà ara culpa del sobiranisme això. I no oblidem que ja fa uns quants comicis que els valencians donen majories absolutes al PP. Diria jo que abans de culpar el sobiranisme cal apuntar cap a un altre lloc.

divendres, 2 de maig de 2014

Ja no hi ha crispació i es pot anar a segons quins actes

Ahir escoltava que Pere Navarro havia enviat una carta als militants explicant l'agressió patida el cap de setmana passat, i en aquesta carta no s'associava l'agressió amb la suposada crispació que generaria el procés del dret a decidir. Marxa enrere? No ha volgut deixar per escrit allò que ha repetit incansablement als mitjans? Amb quina versió es queda Navarro finalment?

Avui llegeixo que la direcció del PSC veu amb bons ulls que el diputat socialista Joan Rangel hagués assistit a l'acte de presentació de Societat Civil Catalana amb membres de PP, C's, UPyD i Vox. Fa no res que han expulsat de la direcció Fabián Mohedano per haver anat a títol propi en un acte d'ERC. És a dir, quelcom que es fa de forma individual, no en representació del PSC, es castiga, malgrat ser una cosa totalment legítima i legal. En canvi, la direcció del PSC és representada en un acte amb varietat de partits espanyolistes, dels que no estalvien en propaganda que diu com de dolents som els catalans, i és una cosa de lo més normal. Per cert, sembla que la societat civil catalan serà només la que no és sobiranista. El nom ho diu. No sé qui divideix en realitat, no?

dijous, 1 de maig de 2014

17 anys junts

Un 1 de maig, o la nit del 30 d'abril a l'1 de maig va ser quan vam començar una història junts que va dur-nos a l'altar anys després. I uns anys més tard neixia la nostra filla. Avui, dia del Treball, celebrem 17 anys des de que vam decidir ser parella, allò que se'n diu sortir junts. T'estimo.