dimecres, 31 d’octubre de 2012

#Castanyada2012 #Montilla el demòcrata, #Duran cagadubtes i lliçó britànica #independència

TardorDia de la Castanyada. Castanyes a dojo. Montilla avui, malgrat puntualitzar, ha comparat els referèndums [per la independència] amb les dictadures, dient que als dictadors els agrada molt fer referèndums. Molt demòcrata aquest punt de vista. Els referèndums són la forma més directa de preguntar a la població sobre un tema concret però, s'han de demonitzar i, com menys se'n facin millor. Ni per modificar la Constitució no se'n va convocar cap l'any passat. Legal però, amb un esperit molt poc democràtic.

De seguida que he llegit això de Montilla he pensat com de fàcil es pot extrapolar aquest raonament a les eleccions, pensant en l'accés democràtic de Hitler al govern alemany. Montilla es desacredita sol i queda desacreditat si cerquem analogies. Després els del PSC es queixen que se'ls critica i se'ls vol eliminar del mapa polític català...

Per cert, Rosa Díez també feia comparacions amb Hitler fa poc quan comparava els nazis amb Bildu arran de les eleccions basques. Una mala manera de perdre, una forma de no reconèixer que un partit que compleix la llei de partits sigui votat per la població.

I a la Casa Gran del Catalanisme Duran continua exhibint la discrepància amb l'independentisme, sabedor que els resultats de CiU seran bons. Potser per això comença a destapar-se i a  fer declaracions que aclareixen més el paper de CiU en relació a la independència. Si l'altre dia jugava amb els significats d'estat propi, ara resulta que avisa els militants que una Catalunya independent dins de la UE és poc probable que pugui existir. Una forma de preparar el camí cap a la renúncia al camí independentista que se suposava que havia fet seu el govern català després de l'11S?

A Escòcia un informe del Parlament britànic defensa que una Escòcia independent continuaria dins de la Unió Europea. I això ho diu un informe del Parlament britànic, no de l'escocès. No m'imagino això sortint del Congrés dels Diputats. A Espanya per a les coses que no els agraden es fabriquen arguments a mida, o s'obvien els arguments que no els convenen. Només cal seguir l'actualitat des de la Diada.

El govern espanyol privatitzarà AENA sense dividir-la en trossos més menuts, de manera que tindrà el monopoli i el poder de decisió -centralista- sobre la gestió dels aeroports de l'Estat. Després el govern espanyol va de liberal i diu que vol fomentar la competència. Quan convé.

Per cert, he llegit que la Junta Electoral Central ha ordenat la retirada de l'anunci institucional per a les eleccions del 25N. Felicitats. Servirà d'alguna cosa?


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 30 d’octubre de 2012

#Castanyada2012 a l'escola i videos polèmics #eleccions2012

Manualitat en família per a l'escola de Júlia #Castanyada2012Demà és la Castanyada. A l'escola de Júlia han demanat que els pares, voluntàriament, facin alguna manualitat amb els fills, utilitzant castanyes. I la resposta ha estat massiva. Formigues, cases, una aula de l'escola, un camp de futbol,..., tot fet amb castanyes. Tot un aparador de manualitats al vestíbul de l'escola que fa molt de goig. Un exemple que les persones continuem tenint esperit de col·laboració, malgrat els canvis de la societat actual i els maldecaps que hi ha.

L'anunci institucional per a les eleccions del 25 de novembre ha provocat la queixa dels partits catalans, sobretot perquè fa referència a la manifestació de la Diada, amb un noi que diu que ell hi va ser, entre les diferents persones que apareixen per convidar a votar, presents en diferents cites històriques (la manifestació de 1977, els jocs olímpics, immigració dels 60,...). D'alguna manera l'espot es pot veure com parcial, esbiaixat, només pensat per a qui participa de certs actes i no per a la resta, malgrat que el vot és un dret per a tothom. Fins i tot sembla un video pro CiU. Però, tampoc crec que n'hi hagi per a tant.

El PP ha fet dos videos per dir que els agrada Catalunya, els típics videos (1 i 2) en què apareixen persones del PP que expliquen que els agrada Catalunya, la seva relació amb el nostre país,... Esteban González Pons hi apareix per dir moltes coses, en valencià però, en cap moment no diu que ens uneix la llengua, només diu que ens uneix el fet de ser espanyols. La llengua, tabú per al PP valencià. No cal comentar-los gaire, millor veure'ls, perquè són els típics videos que després queden desqualificats per la realitat, pels fets del PP.

I acabo. Les pressions espanyoles haurien fet que la vice-presidenta de la Comissió Europea s'hagués desdit de les seves paraules en una anterior entrevista, que ja van intentar tergiversar-se, sobre la pertinença a la UE d'una Catalunya independent. En una carta enviada al secretari d'Estat per a afers exteriors hauria donat la raó al govern espanyol. Ara bé, el portaveu de la Comissió diu que ell no veu que la vice-presidenta, que la Comissió, digui això. Ambigüitat, prudència, deixar passar les coses,... El govern espanyol no posa les coses fàcils.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 29 d’octubre de 2012

#PSCPSOE #federalistesperono i #estatpropi o #independència

La via federalista del PSC no me la crec, bàsicament perquè el PSOE no la vol. La consulta sobre l'autodeterminació que defensa el PSC tampoc no la vol el PSOE, en boca de Rubalcaba. El PSC la té al programa electoral però, és això, un programa electoral, i el PSC no guanyarà les eleccions per aplicar-lo. Per això Rubalcaba es mostra comprensiu amb els socialistes catalans, malgrat no compartir alguns continguts del programa electoral. A sobre tenim José Bono titllant Artur Mas de colpista. Es passa de frenada i a sobre li fa campanya gratuïta a CiU. Molt hàbil.

El govern espanyol forma un grup -cèl·lula segons El Mundo- per fer front al corrent independentista català. Plana la penalització al President Mas en cas de convocar un referèndum il·legal.

CiU continua jugant a la "puta i la ramoneta", malgrat que fins i tot Duran vagi de sobiranista -confederalista, parlem amb propietat-. D'una banda, escoltava les explicacions de Duran avui a la televisió i veia un "trilero" que em volia vendre una cosa per una altra. CiU no duu la paraula "independència" al programa electoral i en canvi hi apareix molts cops el terme "estat propi". Duran ho justificava perquè es pot ser un estat i no ser independent si no ser lliure, com Baviera. No ens equivoquem, la campanya de CiU voldrà convèncer els independentistes i els confederalistes jugant amb el significat de les coses. En un altre àmbit de coses llegeixo que CiU vol esmenar la reforma de la LOE però, no per evitar les intencions del ministre Wert si no per tenir un marc legal que eximeixi la la Generalitat de fer-se càrrec de transport i menjador dels alumnes. No sé què es queixen tant de l'espanyolització.

El govern espanyol continua salvant bancs i constructores, aquest cop via Pressupostos Generals de l'Estat, on el PP ha introduït una esmena per salvar les concessionàries de les autopistes en fallida, majoritàriament les de Madrid, cosa que beneficiarà a grans constructores i entitats financeres que van participar-hi i que ara no veuen el retorn que esperaven de la inversió. Retallen per una banda, rescaten per l'altra. El govern dels treballadors i els pressupostos més socials de la història. Riuria però, és per plorar i per emprenyar-se.


Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 28 d’octubre de 2012

#desobedientes i frau a #Grècia

Diumenge, dia de reportatge a Salvados. Avui, la desobediència civil. El Congrés dels Diputats protegit per tanques, moviments de boicot a nous impostos a Irlanda. Aquí és on ho he agafat. A Irlanda la gent es queixa, com aquí, que els diners que es retallen es destinen a rescatar bancs. A Espanya passa el mateix. El diputat del PP Pedro Núñez repassa amb Jordi Évole alguns casos de desobediència civil a Espanya. En alguns diu que aquesta protesta es fa contra decisions refrendades per àmplies majories i que, si tothom optés per desobeir això seria la llei de la selva. Amb l'exemple del "no vull pagar" als peatges ha extrapolat la protesta a altres situacions presentant-ho com el perill de tendir a l'anarquia. No és que el perill d'anarquia no hi sigui però, el perill no desacredita les protestes. De fet, altres protestes alimentades pel PP, el diputat ja no les veu perilloses si no totalment legítimes. Molt coherent. Bo el recordatori de la desobediència civil a fer el servei militar que va dur molts insubmissos a la presó fet pel jutge Santiago Vidal.

Escàndol a Grècia en destapar-se una llista de 2000 persones que defrauden Hisenda amb comptes a Suïssa, properes a membres del govern grec. El sacrifici dels grecs, no tant de sacrifici per a alguns.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Espanya fa plorar i l'#atur que amaga La Razón

Els brots verds del Rei ell mateix els desmenteix. Avui llegia que en el seu viatge a l'Índia ha dit que des de fora Espanya es veu bé però, que des de dins és per plorar. Suposo que des de fora ningú no parla del rescat d'Espanya, de l'atur espanyol, de la fuita de capital, de l'austeritat que mata l'economia del país,... Suposo que els articles dels diaris internacionals que expliquen la situació quan no l'explica Rajoy no existeixen. Brots verds ahir, futur negre avui.

Bona la comparació entre la portada de la Razón fa un any i ara, en relació a les xifres de l'atur. Fa un any es posava l'augment de l'atur com principal motiu per demanar el canvi al govern espanyol. En canvi ara, que governa Rajoy, la xifra d'aturats ocupa una mínima part de la portada, destinada aquest any a parlar dels premis Príncep d'Astúries.

I avui paro d'escriure. Només dir que a Tele 5 el seu debat setmanal aquesta setmana té com tema principal el crim de la setmana passada en què van morir dues persones, una d'elles una xiqueta de 13 anys. Prime time per especular sobre els motius de l'assassinat, furgar en les ferides i posar sobre la taula el debat sobre reformes legislatives. Està de moda aprofitar notícies tràgiques per demanar reformes legals, i sembla que el govern del PP és receptiu en aquest sentit. Quina llàstima.

divendres, 26 d’octubre de 2012

#independència #avions #espanyoleando #atur #crisi #infància i #salut a Grècia

A Catalunya darrerament se senten ja prou casos de vols baixos d'avions de l'exèrcit. Uns diuen que és per intimidar la població, per si tenen pensat fer-se independentistes, i altres diuen que no, que són maniobres de pràctiques. De fet, a la ràdio aquest matí sentia que hi havia algun mitjà que deia que les queixes les feien nacionalistes, abans de dir que els avions dels quals es queixen són els que protegirien Catalunya d'un atac. El problema és que potser passa massa sovint o potser és que la població està més sensible que abans. Avui mateix han fotografiat un helicòpter militar que, segons l'autor de la foto, passava molt baix per sobre d'Arnes i Horta. Cal intimidar? En ple segle XXI, Europa permetria una intervenció militar de Catalunya?

El ministre Wert continua amb la seva croada per l'espanyolització dels alumnes catalans. Culpa els editors de llibres catalans d'adoctrinar, de dirigir ideològicament els alumnes. No puc refutar-lo, tot i que establir com regla que això passa al sistema educatiu català és agosarat. Així mateix, criticar l'adoctrinament català i veure amb bons ulls l'adoctrinament espanyol no és precisament una postura coherent. Ja ha passat amb Educació per a la ciutadania i la seva reforma adoctrinadora però, que per al PP no n'és pas.

Per cert, de Cospedal diu que Espanya estima molt Catalunya i els catalans. No es nota.

I la recentralització de l'Estat arribarà, potser, amb l'auditoria que encarrega el govern de Madrid per detectar duplicitats a l'Administració. Catalunya es queixa de les duplicitats en competències transferides però, ja veurem què passa amb aquestes competències quan el govern de Rajoy presenti les conclusions de l'auditoria.

Però, no només d'independència menjarem. Llegeixo una notícia sobre el filtre establert per la Generalitat per poder cobrar la Renda Mínima d'Inserció (RMI), que posa més difícils les coses i, com indica l'autor, pressuposa que tothom comet frau i precisa demostrar el contrari per atorgar aquesta ajuda. Una injustícia que no hauria de permetre's. A més de posar les coses més difícils rebutjant moltes més peticions d'ajuda, es denuncia el retard en el pagament d'una quantitat que necessiten molt les persones que l'esperen.

L'atur, allò que només era culpa de Zapatero, ha tornat a pujar. Espanya ja té poc més del 25% de població activa -1 de cada 4 persones!- a l'atur. Això contradiu els brots verds que el propi Rei d'Espanya veia aquesta setmana en un viatge a l'estranger, i fa dubtar dels brots verds que anunciava el ministre Montoro. Com recorda Jordi Sevilla, Rajoy deia que l'èxit de la política econòmica es mesurava amb l'evolució de l'atur., Aplicant el raonament, la política econòmica de Rajoy seria nefasta? El secretari d'Estat d'Economia diu que les dades positives d'atur -estancament, suposo- no arribaran fins la segona meitat del 2013. Els brots verds han durat menys que no li van durar a l'ex-ministra Salgado.

Ahir un home se suïcidava hores abans de ser desnonat. Avui un altre home s'ha tirat per la finestra quan anava a ser-ho també. Com poden viure aquells que condemnen tanta gent a la misèria i els aboquen a voler treure's la vida.

A Catalunya la pobresa infantil ha pujat 5 punts, fins el 23,8% en dos anys. Es preocupen pels efectes de la crisi sobre els crios? Tenen fills els amics de l'escanyament a la població? Segur que en tenen però, saben que ells no ho patiran, o això esperen.

Un xiquet de 7 anys que viu en un poblat de barraques a Madrid no podia anar a l'escola perquè no duia l'uniforme d'aquesta, una escola concertada. Primar l'uniforme -encara que la família no es pugui permetre comprar-lo- per sobre del seu dret a l'educació és inadmissible. Si a més el centre és religiós no m'explico, com cristià, que el centre pugui actuar així, sense donar un exemple de misericòrdia pels més desafavorits.

I acabo. Grècia com visió de futur, cap on no hauríem d'anar. La catàstrofe grega, negada i ignorada per Alemanya i altres, és evident i els casos particulars serveixen per il·lustrar-la. Llegeixo una referència al New York Times un article del qual comença amb el cas d'una dona a l'atur amb un tumor al pit des de fa un any i que, com que no té cobertura mèdica, el tumor se li ha fet de la mida d'una taronja i li ha travessat la pell. La professionalitat dels metges ha fet que hagi trobat atenció mèdica, malgrat que el sistema sanitari grec ha esdevingut, amb les imposicions del rescat, un sistema a l'americana, on si no tens feina, o et pagues una assegurança o no tens assistència. I cap aquí, amb tant de missatge sobre la sostenibilitat del sistema sanitari i la necessitat de fer-lo eficient, sembla que ens vulguin fer anar. So sad.

dijous, 25 d’octubre de 2012

Empresaris independentistes i Espanya bimil·lenària #independència #crisi

Escric mentre Josep Cuní està entrevistant Artur Mas. Els caps de llista de les diferents formacions estan sortint cada dia a la televisió. Avui entrevista en prime time al President, entrevista que destaca per no ser la d'un cap de llista més si no la de qui governa ara el país.

No amagaré però, que veig molt i molt Artur Mas i Frances Homs a la premsa. Molt, moltíssim. D'una banda puc pensar que els mitjans els estan fent part de la campanya electoral per al 25N, tot i que també cal dir-ho, el pas fet pel President i les reaccions diàries des de Madrid i sectors unionistes de Catalunya, el posen en el punt de mira de l'actualitat diària. Per cert, ha admès que ell no estava per la independència fins ara.

Els mitjans encarreguen enquestes d'intenció de vot  i avui era El Periódico on es podia veure com CiU estaria a un pas de la majoria absoluta i, a diferència de fa uns dies, el PSC no perdia la segona posició al Parlament, amb la pujada d'ERC i ICV.

Els empresaris catalans de la petita i mitjana empresa associats a PIMEC serien en un 66,8% partidaris de la independència. Avui escoltava a la ràdio que la xifra augmenta si es tenen en compte els empresaris que exporten poc a Espanya i els que no, sent més partidaris els primers que els segons. Que el teixit empresarial comenci a mostrar-se no reticent a la independència és un pas.

Aquests no seran vists amb bons ulls per Alícia Sánchez Camacho. Se suma als dirigents del PP que interpreten la història de forma que se la fan venir bé. Ara resulta que la líder del PPC diu que Espanya té 2000 anys per dir que Catalunya fa molt temps que en forma part. Ridícul espantós, intel·lectualment inacceptable però, demagògia efectista.

Llegeixo un article de Carlos Elordi que parla d'un possible canvi de rumb a Europa que no passi pel rescat espanyol, rescat que Alemanya podria estar allargant per veure si arriben altres mesures que el fan evitable. Fins i tot es parla d'un rumor de la futura sortida d'Alemanya de l'euro, i no d'estats amb problemes com Grècia o Espanya.

La crisi, que provoca el desnonament de moltíssimes famílies quan no poden fer front a la seva hipoteca. Avui una notícia impactant, que hauria de remoure consciències. Un home que anava a ser desnonat se suïcida hores abans. Quantes vides i malalties han de carregar les consciències de certa gent, si és que en tenen?

La crisi no va ser impediment perquè el govern valencià gastés més de 800.000 euros en propaganda d'autobombo una setmana abans de demanar el rescat a Madrid. És el bon govern del PP. Si ho fan ells ben fet estarà però, ai l'as si ho fan els altres.

Artur Mas continua parlant. No l'he seguit gaire. El discurs me'l conec i no m'ha de convèncer de res. Una mica espès tot plegat.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

#independència #fracking als Ports i Maestrat, i la funcionària Aguirre

Calla, que trobem algú a Espanya que no s'oposa a preguntar els catalans el seu futur i fins i tot diu que Catalunya no és Espanya. És el Gran Wyoming en una entrevista. El raonament que fa és de sentit comú. Qui té por en una democràcia a preguntar si un territori històric vol exercir el seu dret d'autodeterminació o no?

Al Maestrat ha d'haver estat UPyD el partit que hagi demanat que es revoquin les llicències de prospeccions petrolieres per la tècnica del fracking a l'empresa Montero Energy. És patètic que no hi hagi cap altre partit que hagi activat l'alarma per aquesta tècnica tan agressiva amb el medi ambient. Serà que estan preocupats per les eleccions, a Catalunya, o per altres coses al País Valencià i l'Aragó.

Esperanza Aguirre deia que es retirava de la política i que tornava a la seva feina de funcionària. Ignacio Escolar ens mostra com això no ha estat així. Aguirre ocupa un càrrec de confiança, no la seva plaça de funcionària i la seva agenda política continua existint, perquè si seguim l'actualitat l'haurem vist als mitjans opinant darrerament. Si és que no entenc perquè diuen una cosa que no compliran i saben que algú se n'adonarà.

I l'únic que queda del "trio de las Azores", Aznar, diu que Catalunya fora d'Espanya es trencaria, demana una reforma constitucional recentralitzadora, sense dir-ho així, i amenaça amb mesures penals a Mas. Quin tio, de no voler la Constitució quan era jove a utilitzar-la contra els independentismes...

dimarts, 23 d’octubre de 2012

#crisi #infància #independència i turisme amb #Fortanete

Els televidents alemanys es van poder sorprendre el cap de setmana en un reportatge d ela RTL on es veia un exemple de treball infantil a Portugal. Hauríem de fer tot el possible per acabar amb el treball infantil però, el món capitalista no es preocupa gaire que així sigui en països menys desenvolupats o amb règims no democràtics, i tampoc és d'esperar que en època de crisi, si les famílies no veuen altra sortida, hi recorrin. Els que volen retallar fins eixugar el deute, a qualsevol preu, també en tenen culpa.

Avui que es compleixen 35 anys de la tornada de Tarradellas a Catalunya, el país continua d'actualitat, en el punt de mira de la premsa espanyolista i de partits com el PP, que no dubten a fer-ne ús per arengar els seus i assegurar-se una bossa de vots. A Europa també ha estat notícia Catalunya. Un eurodiputat flamenc ha demanat la dimissió de Vidal-Quadras per demanar la intervenció de l'exèrcit a Catalunya, i li ha exigit que Espanya deixi votar els catalans. Els companys del PP han defensat Vidal-Quadras, com era d'esperar, malgrat que exhibeix un tarannà poc democràtic quan demana la intervenció armada.

Molt interessant l'article de Vicenç Navarro que repassa la informació del New York Times al voltant del frau fiscal i famílies influents a Espanya com els Botín. Els pobres mortals si deixen de pagar les seves obligacions les acaben pagant amb multa inclosa. Altres ho tenen més fàcil. I això se suposa que és un sistema igualitari.

Ahir deia que els treballadors públics cobrarien menys al desembre que al novembre perquè cotitzarien la paga extra que no cobrarien. No vaig ser prou clar i aprofito per corregir. La mesura afecta els funcionaris de l'Estat que cotitzen per 14 pagues, la majoria. Fantàstic aquest govern, fantàstic el ministre xulet d'Hisenda.

I a l'Ebre una iniciativa turística molt interessant. Una empresa oferirà la possibilitat de fer durant uns dies la ruta de la transhumància entre les Terres de l'Ebre i el Maestrat aragonès, una ruta feta per generacions, a la tardor per dur els ramats a les terres de clima suau del Delta, i a la primavera a pasturar a les muntanyes aragoneses. No m'està bé no haver fet mai aquesta ruta però, m'agradaria molt fer-la i conèixer-la millor. Mon pare la feia amb les ovelles i sempre ens explica vivències que seria bonic situar en un context real, encara que aquesta realitat hagi canviat amb el pas dels anys.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

#Euskadi cara, #Galícia creu, boicot, pobresa i pagues extra #retallades

Majoria absoluta del PP a Galícia i victòria del PNB, amb Bildu de segons força amb 21 escons a Euskadi. A Galícia el PP utilitza els resultats per dir que convaliden les retallades del govern de Rajoy. L'anàlisi interessada obvia la debacle del PSOE. A Euskadi veia a la televisió que María Dolores de Cospedal atribuïa els resultats al fet que el Tribunal Constitucional no va il·legalitzar Bildu, atribució que també feia Esperanza Aguirre, qui no està tan retirada com va donar a entendre quan va dimitir.

El PP i el PSOE en el seu moment van fer una llei de partits polítics pensada exclusivament per combatre Batasuna. Aquesta llei s'havia de complir per tal que els abertzales poguessin tenir presència a la vida política basca. Ara que la compleixen continuen cercant opcions per treure-se'ls de sobre i així eliminar un important percentatge de vots, i guanyar un bon grapat d'escons. Ja es va veure a les anteriors eleccions, amb el resultat de l'estrany govern PSOE+PP. Aquesta és la democràcia que el PP exhibeix i després vol donar lliçons a qui vol fer un referèndum per dir si Catalunya vol ser o no independent.

I tornen les propostes de boicot als productes catalans. No sé si ho entenen que amb aquestes accions només aconseguiran reaccions. O potser és lo que volen.

A Catalunya, un 17% de persones està en risc de pobresa. A Espanya un 21%. Va augmentant la misèria però, les retallades que l'accentuen no s'aturen i tot fa pensar que n'arribaran més. On és el límit?  El Financial Times es pregunta si Angel Merkel té en compte el límit d'humiliació a la qual pot sotmetre als països pobres, als països amb problemes, com Espanya.

Ah, si no n'hi havia prou traient la paga extra de Nadal als treballadors públics, com que el govern espanyol no ho va preveure, o no va voler fer-ho, malgrat no cobrar-la hauran de cotitzar la part que els toca, com si l'haguessin cobrat, amb la qual cosa el mes de desembre, no només no cobraran la paga extra si no que cobraran menys que el mes de novembre. Rodó, no?

Expectant. El dia 9 de novembre s'anuncia el naixement d'un nou mitjà a les Terres de l'Ebre, aguaita.cat, del qual ha començat la promoció a les xarxes socials. 

diumenge, 21 d’octubre de 2012

#independència i el socialisme català

Avui, dia d'espera per les eleccions basques i gallegues, no es deixa de parlar de Catalunya. Ahir a la nit a Tele 5 un nou episodi de debat de dissabte amb l'independentisme com protagonista, amb tergiversacions de la realitat no contestades per un programa que, quan convé, es posiciona.

Avui també hi ha protagonisme doble dels socialistes catalans. S'ha donat a conèixer el web del nou partit que impulsa Ernest Maragall, hereu del Partit Català d'Europa de Pasqual Maragall. És novaesquerracatalana.cat. Una alternativa al submís PSC que no concorrerà a les properes eleccions encara, i que celebrarà l'assemblea constituent al desembre. Al mateix temps s'està difonent per les xarxes socials el web federalistaidesquerres.cat, una alternativa al corrent més sobiranista del PSC, amb la qual molts socialistes ebrencs veig que se senten molt còmodes.

Com comento molts cops, els federalistes del PSC han estat amagat uns quants anys, just els anys que ha governat Zapatero. Per això, aquesta enèssima aposta pel federalisme es rep amb escepticisme, perquè fa la impressió que sigui una aposta reactiva a l'espera que les aigües tornin a la calma. Presenten l'independentisme com la voluntat de ruptura, com una cosa dolenta i des del PSC mai no han mogut un dit per fer que les coses anessin per un altre camí, ni quan han tingut un volum important de diputats a Madrid. Per això, credibilitat, zero. Evidentment no espero que determinats socialistes ho acceptin, igual que no han acceptat cap crítica cap a ells, i sempre han tirat pilotes fora, cercant altres incoherències en altres partits. Ai, els nostàlgics del PHN, quan se li podia dir de tot a CiU...

dissabte, 20 d’octubre de 2012

#independència Escòcia #retallades i els avions de Rajoy

El problema de CiU amb la independència és el missatge poc clar que ens arriba depenent de qui ens parla. Em refereixo bàsicament a Duran. La coalició, personalitzada en el president Mas, utilitza la terminologia d'Estat propi i no independència, tot i que es pot donar per bo que s'aposta per un camí de no retorn per esdevenir un país independent d'Espanya. Ara bé, llegeixo les paraules de Duran i veig una dosi alta d'ambigüitat, parlant sobre un nou model de relació amb Espanya que s'ha de definir, que no se sap quin ha de ser -ostres, a hores d'ara això s'hauria de poder explicar fins i tot- i obre la porta a refer ponts amb Espanya, sempre i quan des de Madrid es demani perdó. Duran, el confederalista, no vol l'Estat propi i el seu discurs fa poc consistent el discurs global de CiU.

Gallardón s'ha referit a la independència de Catalunya i ha posat com exemple Escòcia per dir que les coses s'han de fer com allí, convocant un referèndum permès pel Parlament de Londres. El problema és que Gallardón no ha dit que el govern anglès ha tingut una generositat que no té el govern espanyol, i per això, quan tanques totes les portes i no deixes que la població s'expressi, aquesta ha de cercar alternatives. Por a la democràcia, encara que diguin que no.

Llegeixo que la Generalitat ha reduït un 10% les ajudes a les llars d'infants privades, mentre que a les públiques ho ha fet un 51%. Ahir en una altra notícia les xifres eren 10% i 30%. S'ha d'explicar molt bé aquesta diferència. Si realment no es vol donar el servei públic de llar d'infants s'ha de parlar clar però, si es dóna, cal ser coherents i donar-li el suport econòmic que necessita. Malauradament no totes les famílies poden prescindir de dur els seus fills a la llar d'infants, i el sobrecost que s'aplica amb les retallades és important.

I com veiem molts cops, el PP fa coses que quan les feia el PSOE posava el crit al cel. Resulta que Rajoy va acudir a la campanya electoral gallega amb un avió oficial, quan fins i tot fa poc campanya se li havia retret als socialistes que Zapatero hagués fet el mateix per anar a mítings. Si ho fa el PP és que s'havia de fer, i "punto".

divendres, 19 d’octubre de 2012

#Rescat #Europa i #independència

Avui ens hem assabentat de la mort de mossèn Josep, el mossèn dels Hermanos, el col·legi on vaig anar  i que va deixar d'existir per donar pas a l'hospital de la Fundació Pere Mata. Qui vam anar als Hermanos el podem recordar tocant el xiulet, que a l'Ebre també es diu "pito" per avisar que calia entrar a les aules. El tocava molt fort. Amb els anys es va substituir el "pito" per un timbre, bastant sorollós, que també posava en marxa mossèn. Amb el seu vestit negre de capellà, l'únic a l'escola, era el nexe d'unió del col·legi dels germans del Sagrat Cor i els temps d'aleshores. Jo el recordo com una persona simpàtica, bona persona, i el recordo a les classes de religió contant-nos passatges de la bíblia com historietes, cosa que feia d'aquella una classe que venia molt de gust. Encara avui, quan sento parlar de Sodoma i Gomorra recordo el dia en què ens va explicar aquest passatge de l'Antic Testament.

Descansi en pau.

Avui també he pogut conversar una estona amb l'alcalde de la meva ciutat de forma distesa, cosa que agraeixo molt, perquè malgrat la distància ideològica -que segur que posant les coses obre la taula molts cops no és tanta, parlant en termes generals-, es poden intercanviar impressions lluny de la imatge de la política en general com un joc de retrets entre uns i altres.

Mentre Rajoy ha anat a Europa per veure com Angela Merkel aconseguia que la unió bancària fins el 2014 res de res, fent que el rescat dels bancs espanyols carregui més encara el deute públic, llegeixo que Islàndia, que va emprendre altres mesures davant la crisi, ha reduït l'atur de forma important i té una perspectiva de creixement positiva. Igualet que Espanya, oi?

A la mateixa cimera europea el primer ministre belga ha expressat la seva preocupació per l'augment de l'independentisme a Europa. No expressen la preocupació per com de malament estan gestionant-se les coses si no per l'independentisme. No serà pas perquè el primer ministre és unionista i no partidari de la separació entre flamencs i valons? Rajoy també s'ha expressat sobre la independència dient que ell pensa que és millor la tendència mundial, de mantenir-se units i no separats, perquè això garanteix benestar i bla, bla, bla. On és el benestar de la unitat d'Espanya? Són les conviccions de Rajoy, que ell voldria que fossin veritats absolutes.

Al País Valencià el govern retallarà 3000 treballadors  de les empreses públiques existents. El país del totxo s'estreny el cinturó de debò però, és clar, no es pot acceptar la culpa de la cultura del totxo o s'estarien tirant pedres a la pròpia teulada.

I  Rajoy continua sense demanar el rescat. Potser ho faci dilluns, un cop passades les eleccions gallegues. Ara toca carregar contra Catalunya i fer pensar que no cal cap rescat. Després ja veurem.

dijous, 18 d’octubre de 2012

#independència, pressions de Madrid, l'Espanya d'Aguirre i la barra lliure del benestar

L'autor de l'entrevista a la vicepresidenta de la Comissió Europea, de la qual es podia dir que Catalunya no quedaria fora de la UE si s'independitzava, d'acord amb la legislació existent, denuncia que les pressions del govern espanyol han fet que la Comissió hagi intentat fer creure que la vicepresidenta no va dir lo que va dir. Però, el periodista ha publicat l'àudio perquè tothom pugui treure'n conclusions.

Esperanza Aguirre -no s'havia retirat?- va i diu que els alumnes han de saber que Espanya és una nació amb 3000 anys d'història. I es queda tan ampla. Resulta que l'home prehistòric, els fenicis, els celtes, els ibers, els cartaginesos, els grecs, fins i tot els romans, ja tenien en ment la nació espanyola. Fins i tot 700 anys d'ocupació àrab no signifiquen res per a Aguirre. Vergonya intel·lectual. Per si fos poc, mapes més recents d'Espanya, com un que corre per la xarxa, del segle XIX, presenten una Espanya dividida en Espanya uniforme o purament constitucional (Castella, Andalusia, Galícia, Extremadura), Espanya incorporada o assimilada (Aragó, Catalunya, País Valencià), Espanya foral (País Basc i Navarra), Illes Canàries i Espanya colonial (Antilles i Filipines).

Diuen els mitjans que Duran s'ha tornat sobiranista. L'hem sentit cridar "Visca Catalunya lliure" però, és el crit de Carrasco i Formiguera, fundador d'UDC, pura simbologia. Llegia avui que no li sembla bé que al Polònia d'aquesta nit el parodiïn com si s'hagués tornat independentista, ell diu que sempre ha estat confederalista. Vaja, que ell i en Pere Navarro en aquest tema són ben afins. Amb Duran ja passen aquestes coses. Avui discurs unionista amb Madrid, demà discurs amenaçant de fractura, l'altre es torna sobiranista,... i tornem a començar.

El germà del ministre Montoro, sociòleg "de capçalera" de FAES, opina que els serveis essencials de l'estat del benestar, salud, sanitat i pensions, no es poden mantenir perquè cal assumir-ne el cost i s'han de fer canvis per fer-ho possible. Aquesta seria una lectura moderada de la notícia. Ara bé, l'home va i diu que s'ha d'acabar la "barra lliure" per dir que tal com estan les coses no es poden mantenir els serveis. El problema no és només el contingut, que s'hauria de contrastar amb dades en sentit contrari, si no la ideologia que els drets adquirits són un abús i cal acabar amb aquest abús. La cantarella de sempre. Quants diners rep la FAES de l'estat? Podria renunciar-hi i deixar de gaudir de la seva particular barra lliure?

Alícia Sánchez Camacho continua el seu viatge per terres catalanes per escampar la por per la independència. Sembla com si ho veiessin negre, no? O millor, necessiten soroll per a les eleccions gallegues i basques. El fet és que cada dia hi ha una sentència rotunda sobre el futur de la Catalunya independent. Que si Catalunya quedarà fora de la UE, que si els títols universitaris no valdran -LOL-, que si no es podran pagar les pensions -davant de la gent gran-, que perillen les ajudes a la ramaderia , que no es podrà fer el corredor de la Mediterrània -al qual el PP li dóna un suport obligat,... Cada dia una ocurrència. Després diuen que volen que la gent respecti qui se sent tant espanyol com català. Un respecte que per la meva part hi és però, que també s'ha de garantir per a qui se senti només català, per qui vulgui la independència. Però, això és pecat.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

#independència , #sabres i #petitsartistes

L'estratègia de la por, els FUD (fear, uncertainty and doubt) fa setmanes que va per rebatre les tesis independentistes. Vam sentir en un moment que no es podrien pagar les pensions, quan les pensions es paguen amb els sous de qui treballa, no amb els diners acumulats a les arques de la Seguretat Social. Ahir Alícia Sánchez Camacho deia que els títols universitaris catalans deixarien de tenir validesa si esdeveníem independents, cosa que va rebatre el secretari d'Universitats recordant-li que els títols catalans els reconeix l'agència catalana AQU i tenen reconeixement universitari. Cagada de la cap de llista del PP però, que no esmenarà perquè l'objectiu és escampar merda, fer soroll, no argumentar i debatre, això no interessa.

Un coronel espanyol que és president de l'associació militar AME, a la televisió holandesa deia que cal proclamar l'estat de guerra contra Catalunya. És el sentit de la disciplina, parlar quan qui ho ha de fer són els seus comandaments i, sobretot, les autoritats civils, que és a qui han de retre comptes. I aquí no passa res. Mentrestant, la portaveu del Consell General del Consell Judicial no admet d'entrada que Artur Mas cometria cap delicte si convoqués un referèndum, i també s'ha mostrat preocupada per la reforma del Codi Penal, per semblar dirigida a resoldre temes d'interès mediàtic i no tant a millorar-lo. Al militar no li diran res però, a la vocal del CGPJ no m'estranyaria que la critiquessin sense miraments.

I el cas del programa "Petits artistes" de Canal 21 continua sent actualitat. L'ús que en va fer Tele 5, tergiversant la realitat, sumat a l'ús fora de lloc d'Intereconomia, hauria de ser motiu de queixa, si no de denúncia -haurien de dir-ho experts- per part del canal i dels pares de les criatures amb qui s'han passat alguns opinadors. No tot s'hi val. Ahir també se sabia que Telepizza ha eliminat tota la publicitat de la cadena per haver incomplit les condicions del programa parlant de política. No sóc partidari de boicots però, si un et boicoteja per motius polítics, sabent que és injust lo que fa, potser caldria plantejar-se boicotejar-lo, demanar que la gent de Tortosa no compri més a la cadena de pizzeries, no?

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Marxem? #independència ||*||

Els mitjans internacionals parlen de la independència i remarquen la necessitat que Catalunya pugui opinar sobre si vol ser independent o no. Aquest cop és el canal econòmic Bloomberg. Ahir era el Financial Times. I a France TV creuen que Catalunya serà independent abans que Escòcia o Flandes, ara que a les municipals belgues el partit independentista ha guanyat pes. Però, aquí el govern espanyol continua igual. De fet, els catalans hem d'aguantar cada dia atacs per pensar diferent, per pensar de forma pacífica. Ja ho diuen. Als bascos se'ls posava l'exemple de Catalunya com una forma de reivindicar pacífica. Ara ja no, de fet, escoltes les notícies i els líders del PP basc parlen de polítics catalans que segueixen la mateixa estratègia d'ETA. Un gran menyspreu a la gent que va sortir l'11 de setembre, un gran menyspreu per la democràcia.

A sobre tenim Canal 21 que, comentava ahir, va ser objecte de polèmica al Gran debate de Tele 5, amb un video descontextualitzat d'un programa per a crios on aquests, com es feia al famós "Juego de niños", parlen des del seu punt de vista un tema d'actualitat. I no sent prou això, els d'Intereconomia insistien, segons llegia ahir, a il·lustrar la situació de l'escola catalana amb aquest programa de televisió. Inadmissible. Em recorda quan Jiménez Losantos, al final del mandat d'Aznar, tenia Catalunya sempre a la boca per arengar les masses.

A València Rita Barberà diu que es tornarà a presentar a l'alcaldia i ha aprofitat per carregar contra la independència de Catalunya i, com és costum, a personalitzar les crítiques en Catalunya com conjunt. Segons ella Catalunya catalanitza la cultura valenciana i balear. No és estrany perquè aquesta dona que parla castellà no vol admetre que parlem la mateixa llengua, per no dir que els mateixos que volen que reconeguem l'existència d'Espanya des dels Reis Catòlics com a mínim, no volen reconèixer l'origen del Regne de València en la conquesta de Jaume I i la repoblació que es va fer amb gent catalana i aragonesa. Malauradament aquesta gent guanya amb majories absolutes, fent bons els seus arguments.

Destacable la carta d'un periodista al ministre Wert quant a allò d'espanyolitzar els alumnes catalans. Nascut a Catalunya, de pare andalús i mare murciana, casat amb una francesa, li explica la realitat de la seva família, de l'escola de les seves filles, del seu entorn. Una realitat que podríem explicar-li tants i tants de catalans però, que ni Wert ni molts altres no volen que es conegui, volen que fora de Catalunya es creguin una altra realitat, com passa amb els règims totalitaris que tan critiquen, que volen que la seva població cregui la realitat que el govern fabrica. Sobta però, que dins de Catalunya hi hagi qui, com Albert Rivera, i ho dic amb respecte, presenti una realitat catalana que no és la norma si no, en cas de ser certa, el seu cas particular. Sobta que cadenes com Tele 5 i el seu presentador, català, en el debat d dissabte utilitzessin un programa d'actualitat amb crios per pintar la seva realitat de l'escola catalana. Sobta i fa ràbia. Com no hem de voler marxar d'Espanya?

I mentrestant el govern espanyol està preparant-se per demanar el rescat. De fet Ignacio Escolar parla de "la calma abans del rescat", de tota l'actualitat que ens mareja i que serveix perquè Rajoy guanyi temps fins que passin les eleccions de Galícia. Després ja veurem quins eren els plans del govern.