dissabte, 31 de març de 2012

#29MEbre Empresaris solidaris i l'amnistia de Rajoy #crisi #salut #educació

Encara sobre la vaga general, menció especial és l'adhesió del grup L'Ebre a la vaga de dijous contra la reforma laboral. Sempre és una bona notícia veure que un grup empresarial té consciència social i no només veu les coses des de l'òptica empresarial.

Un cop més el PP fa tot el contrari que abans deia. Com recorda El Periódico, la xarxa és una gran hemeroteca que recorda que, si ara el govern espanyol amnistiarà les rendes no declarades, quan governava Zapatero denunciaven aquesta hipotètica mesura perquè mentre la gent pagava i pagava, mentre baixaven el sou als treballadors públics, els que amagaven diners tenien premi. Mentiders compulsius, vergonya de govern.

El col·lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda es posiciona contra aquesta amnistia per beneficiar qui no compleix amb les tributacions, com tothom, i perquè no suposa pas la lluita contra el frau que prometia el govern. Les rendes que siguin declarades hauran de pagar un 10% del que s'"amagava", una espècie de càstig "light". La gent a qui es penalitza per no complir amb Hisenda o la Seguretat Social segur que estarà contenta de veure que les penalitzacions no són iguals per a tothom.
 
La crisi per a Espanya continua. Europa continua pressionant Espanya perquè s'implantin les reformes que han de satisfer l'objectiu de dèficit del 5,3% per al 2012. No en tenen prou amb la presentació dels pressupostos si no que volen que entrin en vigor com abans millor. I el govern espanyol també admet que mira de trobar la manera d'escurçar els tràmits parlamentaris.

Portugal reduirà 4 festius a l'any per augmentar la productivitat. I jo que pensava que ser més productiu era fer més en el mateix o menys temps. S'hauria de mesurar així la productivitat i, si Portugal redueix el nombre de festius, tenir-ho en compte a l'hora de valorar si en realitat acaben sent o no més productius. Com ens enganyen...

A Catalunya la sanitat pública insisteix més que els centres sanitaris cobrin per les prestacions no cobertes pel sistema públic de salut. Algunes prestacions, com algunes vacunes per a criatures (rotavirus i pneumococ), no són dins del calendari obligatori i si les vols posar a ton fill o ta filla, has de comprar-les i pagar l'administració al CAP. En aquest cas, se suposa que això canviarà si per fi s'unifica el calendari de vacunacions obligatòries amb la resta d'autonomies, perquè no pot ser que en altres llocs les mateixes vacunes entrin dins de la cobertura pública. La sorpresa també és que la llista de conceptes pels quals es cobra aparegui d'un dia per a l'altre als CAP. Diuen que és una ordre del 2005. A la gent l'únic que se li està ensenyant és que com estem en crisi ara cal cobrar per coses que fins ara no pagava i, per tant, a la pràctica, que se li estan reduint prestacions, encara que sobre el paper no sigui així. Cobrar per una còpia en suport òptic d'una prova radiològica, té sentit? No sé fins quin punt qualsevol usuari no hauria de tenir sempre la còpia de les seves proves i dels seus informes, al cap i a la fi són els seus problemes de salut.

També a Catalunya s'han conegut els resultats de les proves de competències bàsiques de quart d'ESO, i resulta que Matemàtiques i Anglès són les matèries més mal parades. Dues de les matèries més importants, per no dir les més importants, les que tenen pitjors resultats. Amb l'Anglès a Catalunya i Espanya tenim un problema. Qui assoleix un bon nivell de llengua no ho fa pas gràcies a l'escola si no que sempre resulta que ha anat a acadèmies, a l'Escola Oficial d'Idiomes, ha fet estades a l'estranger però, amb l'escola i prou no n'ha tingut prou.

divendres, 30 de març de 2012

Després de la #vagageneral i de les eleccions andaluses, els pressupostos #crisi #29M #29MEbre

El dia després de la vaga general el govern espanyol fa públiques les retallades post-eleccions andaluses. Una retallada de 27.000 milions d'euros per assolir el dèficit del 5,3% aquest any. Congelació de sous de funcionaris, no renovació de contractes -eventuals entenc-, no cobriment de jubilacions,..., pujada de l'impost de societats per a les grans empreses,... I, mesura criticada en el seu moment pel propi Rajoy, amnistia per rendes no declarades. Amb això es persegueix regular rendes i començar a combatre el frau fiscal, suposo. No deixa de ser injust però, per a la resta de societat. 

Público destaca també que es retallen en més de 1.500 milions d'euros les polítiques actives d'ocupació. Assumit que no es crearà ocupació, el govern espanyol potser ha pensat que no cal invertir en una causa perduda?

Santiago Niño Becerra pinta, com acostuma a fer, un futur negre per a Espanya el 2012 i el 2013. La retallada que ha de fer el govern aquest any la seguirà la retallada que caldrà el 2013 per reduir el dèficit fins el 3% compromès amb Europa. I tot acabarà afectant les famílies amb més impostos i preus més alts, a més de patir per la feina, i veient que l'Administració redueix els seus serveis amb tanta aprimamenta. A pagar, els de sempre. Quina solució hi ha? No ho sé però, estic tranquil perquè sembla que ni opinadors i polítics tampoc.

Avui era digne d'estudi el punt de vista dels mitjans de premsa escrita. Les portades d'avui dels mitjans conservadors han qualificat de fracàs la vaga. "Huelga poco general", l'ABC, "Derrota sindical", El Mundo, "29-M: día laborable", La Razón, "Huelga parcial", La Vanguardia, amb extra d'imatges del vandalisme d'individus que no són representatius de la gent que va fer vaga ahir. I amb això em quedo. Els mitjans han insistit en les imatges dels vàndals cremant contenidors, intentant trencar vidres, i la policia carregant. De vegades sembla que aquesta és la imatge que es vol donar de les mobilitzacions, simplement per desmobilitzar la gent, que majoritàriament és pacífica.

dijous, 29 de març de 2012

Coses sobre la #vagageneral #29MHuelgaGeneral #29M #29MEbre

Avui faig vaga general i vaga de consum -excepte el de la xarxa, per seguir la jornada-. Una vaga general, com totes les mobilitzacions que darrerament es produeixen, precedida de les desqualificacions de polítics, determinats mitjans i tertulians. Desqualificacions indirectes que ataquen els convocants, els sindicats, com si tothom qui faci vaga estigués d'acord amb aquests. Desqualificacions que alerten de possibles actes de violència, quan se sap que la violència no serà, almenys en la gran major part de casos, causada pels vaguistes si no pels vàndals de sempre. Desqualificacions sobre els piquets, que darrere de la seva tasca informativa amaguen certa coacció perquè qui vol exercir el seu dret al treball pugui treballar. Amaguen però, els arguments de la gent per sortir al carrer, igual que amaguen que els violents són sempre els mateixos i que aprofiten qualsevol excusa per practicar la violència, igual que amaguen que també hi ha qui voldria fer vaga però, sap implícitament o de forma subtil ha tingut coneixement que si fa vaga potser li queden els dies comptats a la feina. I ara, amb la reforma laboral, encara és més fàcil que els facin fora de la feina.

Diuen que la vaga general ens farà quedar malament davant d'Europa, perquè observa la seriositat del país. Ara bé, segons publica El País, Europa veu la vaga general com una mesura del suport social de les reformes de Rajoy. Europa vol més reformes i ràpid. Però, tenim a les nostres mans mostrar que no hi estem pas d'acord. I potser seria el moment que Espanya deixés el camí que ha seguit Grècia i que Europa vegi el perill que Espanya faci fallida i provoqui un veritable daltabaix a la zona euro. Potser m'equivoco, no ho sé.

Un recull de premsa del Parlament Europeu publica un article de Joaquín Estefanía que diu que Espanya va cap a una economia de guerra. Malgrat les retallades l'economia espanyola continua malament. Malgrat Rajoy, que ens havia de salvar, amb el seu programa electoral ocult, les coses continuen sense anar bé. Europa no ho veu clar, les mesures de creixement no es veuen.

A Alemanya, gràcies a la fantàstica legislació laboral que permet tenir contractes de merda, altrament anomenats "minijobs", milions de dones quan es jubilin tindran una pensió que les condemna a la pobresa. Gràcies a Merkel. I és que mentre els empresaris hauran tirat endavant la locomotora alemanya, els que han posat el carbó perquè funcioni hauran guanyat ben poc. Penso en quan diuen de rebaixar les cotitzacions socials a Espanya i tremolo, perquè això ha de tenir conseqüències a la llarga, inevitablement.

El Regne Unit, un dels altres llocs on sembla que les coses van fantàsticament, entrarà en recessió aquest trimestre segons l'OCDE. Vaja, com pot ser?

I acabo amb una dada. Llegia ahir que la ministra de Treball, la que defensa la reforma laboral, no ha treballat més que en càrrecs públics des de que va començar a "treballar". Algú que ha viscut sempre de la política, en partits o institucions, decideix sobre el futur dels treballadors del país? I això es pot extrapolar a la Generalitat, consells comarcals i ajuntaments. Gent que, bé des dels seus càrrecs electes, càrrecs de confiança o càrrecs de partit, parlen del mercat de treball com si fossin capaços de fer-se la idea dels problemes d'un treballador a la mercè del seu empresari amb la reforma, o parlen dels aturats, com si hi fossin solidaris, quan ells se saben salvats de quedar-se sense feina gràcies a la política. I aquests s'atreveixen després a criticar el sistema, a criticar sindicats i patronals per les subvencions, o els treballadors públics pels privilegis. Que trist.

Acompanya l'apunt el codi QR de la canço "Birth, School, Work, Death", dels The Godfathers, una línia de vida que ningú no té assegurada actualment.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 28 de març de 2012

Demà #vagageneral #crisi #reformalaboral

Demà faré vaga. La faré, malgrat que els sindicats no s'ho han guanyat, malgrat que conec uns quants sindicalistes, bàsicament alguns alliberats, que no em sembla que siguin qui millor pot defensar els seus companys. Però, la faré perquè crec que cal defensar allò que penso, i perquè penso que pot servir per a alguna cosa, encara que sigui amb una probabilitat baixa. Faré vaga perquè penso que no només pot beneficiar, si s'aconsegueix alguna cosa, els treballadors actius si no els aturats, ves a saber, potser fins i tot els autònoms, no se sap mai.

Malgrat això, hi ha qui no farà vaga, i això cal respectar-ho.

Respectar però, no vol dir compartir. I no vol dir compartir alguns argumentaris que podem escoltar als mitjans, a càrrec de tertulians que es flagel·len per ser pobres assalariats privats/autònoms, com si no anés amb ells. Perquè normalment els tertulians aquests, a més de tenir un color polític definit, no pateixen pas per arribar a final de mes, o almenys vista la seva intensa activitat tertuliana afegida a la seva feina, no haurien de patir.

Aquest matí a RAC 1 escoltava com deien que la reforma laboral era necessària i associava la situació anterior amb la pèrdua de llocs de treball. Però, s'obviava que durant l'augment exagerat del mercat immobiliari, quan la gent preferia treballar a l'obra i no estudiar, s'estava potenciant un model econòmic basat en una indústria sense valor afegit, dèbil davant l'esclat de la bombolla. Es va potenciar, i penso que amb la reforma laboral es continua potenciant, un mercat laboral orientat a treballs de baixa especialització, que permet sous menys baixos, i ara major rotació, en comptes de potenciar un model industrial basat en la innovació, en el valor afegit. Es parla molt de l'empreneduria però, no tant en el canvi de model. De fet, ahir encara havíem de llegir que els constructors volen més obres, disfressant-les de necessitats per pagar el manteniment de les carreteres estatals.

El bloc Laboro publica avui unes quantes dades sobre la vaga, sobre si et treuran diners, si has d'avisar amb anticipació, etc. Molt interessant, com altres apunts que s'hi poden llegir. Vivenç Navarro també parla de la vaga i dels motius per anar demà a la vaga.

I Mentrestant Mario Monti diu que la crisi a l'eurozona ja arriba al final.

dimarts, 27 de març de 2012

La d'#ITV d'#Amposta, #retallades catalanes i els ganduls que estan a l#'atur #vagageneral #reformalaboral #crisi

Ahir va haver 5 detencions, 2 alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i 3 empresaris, per irregularitats en les adjudicacions de les ITV. En principi pensava que no tenia relació amb el tema de l'oficina d'ITV d'Amposta, que no s'ha posat en marxa perquè es va aturar l'adjudicació perquè hi va recórrer una de les empreses que hi optaven. Però, després no em queda clar que el tema no hi tingui relació, quan surt a la llista de la cronologia de fets al voltant de les ITV en la notícia enllaçada al principi.

Un estudi del Banc d'Espanya diu que cobrar l'atur fa baixar la intensitat en la recerca de feina. La notícia conclou al titular, així tan alegrement, això d'un estudi que en realitat no diu això i diu altres coses. Perquè l'estudi diu que gent jove, sense estudis i també estrangers, són els col·lectius amb més probabilitat de quedar-se sense feina, o que tenir estudis superiors ajuda a trobar feina. Sí que una de les conclusions diu que cobrar l'atur pot ser un condicionant per no trobar feina, assumint que la cerca no és tan activa. Però, faria falta veure cada cas i, no ho oblidem, després de pagar anys i anys una assegurança per a l'atur, perquè no deixa de ser això, que a sobre et vinguin a dir que ets un gos i que no vols trobar feina perquè està més còmode cobrant l'atur ja és de tenir cara. I que a més aquests sermons et vinguin del Banc d'Espanya,...

El Govern aprova la reforma laboral dels treballadors públics, podent fer trasllats d'ubicació, de tasques i de temps, la reducció del 15% de 6800 interins, probablement de les categories professionals que cobren menys, i la reducció de sou del 5%, ja no del 3%. Diuen que no volen fer més grans les llistes de l'atur. Ja veurem el curs vinent què passarà amb el repartiment de places d'interins i substiuts a Educació o en altres departaments.

Miratge en el desert de la crisi. La Seguretat Social ha tingut superàvit, incrementat en un 46,8%. Avisen però, que això és enganyós i que la cosa no va tan bé.

El ministre Montoro parla de reformes en els grans impostos. Ara que han passat les eleccions andaluses comencen a parlar. Molt espavilts. No diuen si serà l'IRPF un altre cop, si tocaran l'IVA -tot i haver negat voler-ho fer-, etc. I compte, ja parlen, no nomes de privatitzar empreses públiques, si no augmentar la gestió privada de serveis públics. Festival.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 26 de març de 2012

Patxi López i el pacte fiscal, i pagar per circular? #pactefiscal #crisi

QR CodeVeig el titular i no m'ho puc creure. El president del govern basc, Patxi López, avisa CiU, i Catalunya en general, que el pacte fiscal trenca la solidaritat a Espanya. Suposo que després d'aquestes declaracions iniciarà el procés per cancel·lar el concert econòmic basc i fer d'Euskadi i Navarra dues autonomies amb el mateix autogovern que la resta. Ho suposo perquè aquesta seria la forma d'actuar coherent d'algú que diu això del pacte fiscal.

Marc Vidal diu a Twitter que el fons de Garantia de Dipòsits es quedarà a zero amb la venda del Banc de València i, per tant, si hi ha alguna entitat que fa fallida aniran mal dades. Vinga, diner públic per a uns mentre es retalla per a altres.

El president de la patronal de constructores espanyoles vol que es cobri per circular per totes les carreteres d'Espanya per poder tal de poder fer-ne el manteniment i construir-ne de noves. S'ha de tenir barra. Per començar, a Catalunya, per exemple, portem molts anys pagant per poder circular ràpid per autopista. Fa relativament pocs anys que anem veient com creixen els quilòmetres d'autovia, i a un ritme lent. D'altra banda, de ben segur que pagaríem per circular i el manteniment es faria on es faria, i les carreteres del territori o les carreteres dels poblets de muntanya continuarien en l'oblit. I a més, no ens enganyem. L'únic interès d'aquesta gent no és poder tenir les carreteres com cal si no guanyar diners. I aquesta mesura els garantiria negoci, encara que fos escanyant les butxaques del personal. Quina gent.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 25 de març de 2012

El PP no governarà, sembla, #Andalusia

Eleccions a Andalusia i a Astúries. S'esperava una gran victòria del PP a Andalusia però, per sort sembla que no governarà Arenas. PSOE i IU sumen. No és que prefereixi el PSOE, perquè ja porta molts anys al govern i més amb els escàndols coneguts en els darrers temps però, que governi a Espanya un partit que no sigui PSOE o PP sembla una opció remota.


La crisi però, no para de donar-nos notícies i opinions cada dia. Santiago Niño Becerra diu que amb aquesta crisi Espanya té un problema d'excés de gent, en què cal veure qui és útil i qui no a l'hora de trobar feina. Ho compara entre finals del segle XIX i  principis del segle XX, quan a Europa no hi havia feina per milions de persones i va haver una emigració massiva a Amèrica però, diu que avui aquesta opció no és possible i que anem cap a una "miserització" de la classe mitjana. Quina alegria, no?

Llegia aquest matí un article de Tarragona 21 segons el qual la Consellera d'Educació es referia a l'escola Olga Xirinachs com una escola "roja", amb menyspreu, escola que es vol tancar i que es lluita perquè no sigui així. No podem tenir dirigents així al país, i menys en el terreny educatiu, dirigents que no donen exemple en valors a l'hora de valorar els altres.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 24 de març de 2012

La propaganda del #congresCDC, el futur d'Espanya i les diligències a #Amposta #crisi

Congrés de CDC. L'ARA destaca 10 frases del discurs d'Artur Mas. Propaganda. Quan toca jugar-se-la, Mas ens ha ensenyat que tiba la corda però, al darrer moment la deixa anar. El transvasament, l'Estatut,... Cal fer memòria? Entenc però, que és normal la propaganda en una reunió "familiar" com aquesta, encara que allò que s'hi diu es fa pensant en qui ho llegirà o ho escoltarà. Res no és gratuït.

Un article d'El País no fa pensar en un futur esperançador per a la crisi a Espanya. Els ajustaments que Espanya ha de fer per assolir els objectius de dèficit per al 2013 han de ser salvatges o no s'assoliran. I això significa molts problemes quant a atur, consum, creixement econòmic, conflictes socials,... Però, potser Merkel, Sarkozy i companyia prefereixen això, i la resta d'Europa els deixa o ho assumeix perquè no té més remei.

El Punt avui parla de les diligències, que al segle XIX unien Barcelona amb altres punts de Catalunya. I he recordat que el 2008 vaig escriure al meu bloc alguns apunts sobre coses trobades a Google Books relacionades amb les diligències i la parada de postes d'Amposta (1 i 2). I és que la història la podem conèixer a través de moltes fonts però, gràcies als continguts que tenim a la xarxa, gràcies a la tasca d'escaneig de llibres de Google, part de la nostra història la podem conèixer al nostre ritme acudint a fonts que descriuen la realitat del moment, sense haver de ser investigadors i acudir als grans fons monumentals del país. És una forma d'aprendre història d'anar per casa 2.0.


Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 23 de març de 2012

CDC independentista? #crisi #humor #política

CDC, partit independentista? Això és allò que volen fer entendre els seus dirigents de tant en tant. Darrerament Jordi Pujol es postula, aparentment, com independentista. El fill del President, Oriol Pujol, diu que CDC és més que un partit independentista. Jo diria que d'independentistes en tenen ben poc. Només se'n reivindiquen quan hi ha eleccions o quan hi ha tibantors polítiques amb qui governa a Madrid però, quan ha passat la tempesta esdevenen nacionalistes i prou. Sembla contradictori veure militants i simpatitzants de CDC amb estelades, ja que simbolitzen quelcom que ells no han defensat mai realment.

El govern espanyol aprova la llei de transparència per la qual la ciutadania ha de conèixer en què es gasta els diners l'Estat. A més, es modificarà el codi penal per tipificar com delicte algunes actuacions dels càrrecs públics que suposin infraccions greus de la llei. Una llei important i que, si realment aconsegueix una transparència real, beneficiarà la societat. També fa un primer pas la llei per equilibrar els sous dels càrrecs locals, establint barems per calcular els sous en funció de l'administració local i del càrrec. Això hauria de ser el final de la situació en què alcaldes de municipis semblants tinguin sous molt diferents, per exemple.

Avui ha estat el primer dia de venda de l'iPad 3 a Espanya. Escoltava a la ràdio fa uns moments que hi havia gent fent cua des d'ahir al matí per comprar-ne un. El fanatisme sobre els productes d'Apple, malgrat ser-ne usuari, no l'entenc. Et venen un producte bonic, que funciona molt bé -encara que l'iPad 3 he llegit que s'escalfa fins els 40 ºC- però, el pagues ben pagat. I a sobre tenen una munió de fanàtics que els fan la publicitat. Increïble.

Si és cert allò que es publica a La Via Augusta, veurem un tancament de vàries botigues de cop a les galeries comercials Futuro Ciudad Amposta, sumat al tancament d'altres, entre les quals una perruqueria que fins no fa molt ha tingut un cartell de tancat per vacances. Malauradament el projecte sembla que sucumbirà a la realitat econòmica, per molt que els seus promotors sempre han volgut vendre la idea que tot eren flors i violes. Dic malauradament perquè és una pena que es perdin llocs de treball, per molt que no hagi estat mai d'acord en on i com s'ha fet el complex. Sobta però, que darrere del Carrefour es vegi moviment de nous establiments. Tant de bo els vagi bé el negoci.

També La Via Augusta diu que l'ex-alcalde d'Amposta i ex-senador Joan Maria Roig ocuparà un càrrec al Departament de Salut. Ho sento. Hi ha qui s'ha de guanyar la plaça amb unes oposicions. Hi ha qui ha de guanyar-se el lloc en una borsa de treball aportant els mèrits corresponents i, segons com, fent un examen. Hi ha qui té contractes eventuals d'un dia, d'una setmana, etc. I hi ha qui per haver-se dedicat anys i anys a la política no s'ha de preocupar per ser recol·locat dins de l'Administració Pública. Mentrestant, des de la Generalitat i des del govern espanyol es dóna la idea que els treballadors públics han de fer sacrificis i se sap que vénen mals temps per a qui vulgui accedir a la funció pública. Molt just tot, sí senyor.


Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 22 de març de 2012

Dia Mundial de l'#Aigua #transvasaments #crisi

Dia Mundial de l'Aigua. Dia assenyalat ara que es torna a parlar de transvasaments. Un dels ministres d'Aznar al capdavant del ministeri d'Agricultura, a Catalunya un govern que vol el Roine, com en els vells temps. La PDE que no pot plegar.

Xavier Sala i Martín ha escrit un apunt sobre la situació de l'economia espanyola des del punt de vista de l'endeutament de l'Estat i de les autonomies. En aquest apunt denuncia que l'Estat enganya quan diu que fa els deures i culpa les autonomies de no fer-los. Segons els càlculs de Sala i Martín, el govern espanyol no està fent els deures, ans al contrari, augmenta la despesa. I l'engany, segons explica, s'aconsegueix parlant de qui es desvia més de l'objectiu de dèficit, i no pas de qui té més dèficit. També el canvi de model de finançament de les autonomies contribueix a maquillar els números, com podeu llegir en més detall a l'apunt de Sala i Martín. Passa però, que això segur que té una argumentació contrària equivalent.

I parlant d'argumentacions, avui Germà Bel a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio ha fet una reflexió interessant. Es parlava de si hi ha tracte de favor quan Jaume Matas no ingressa a presó, mentre un català ha estat 10 mesos empresonat a Itàlia sense haver comès cap delicte. La reflexió, derivada d'aquesta situació, feia referència a si és necessari que quan un govern aplica unes polítiques fruit d'una ideologia, i aquestes polítiques fan que es construeixin infraestructures cares i no rendibles, se'ls ha de dur davant dels tribunals. Coincideixo que no ha de ser així. Evidentment, no ha de ser així si no hi ha al darrere, a més d'ideologia, corrupció.

dimecres, 21 de març de 2012

Una #reformalaboral amb data de caducitat #crisi

Matí de pluja. Dia amb poques coses per destacar.

El conseller Mas-Colell diu que si l'atur no baixa en dos anys caldrà una nova reforma laboral, tot i que diu que la reforma actual va pel bon camí. És a dir, si la reforma que ha de millorar la taxa d'atur no funciona, hem de confiar que una altra sí que ho faci. El problema és que ja fa 3 anys que ens vénen receptes que ho solucionaran tot i la cosa no fa més que empitjorar. Confiança en les receptes màgiques, cap.
 
De mesures que no generen confiança en tenim a Catalunya. Primer es baixava el sou un 3% als treballadors públics (amb plaça i sense). Ara ja s'assumeix que serà un 5%. I a partir de l'1 d'abril, 6800 interins cobraran i treballaran un 15% -no són treballadors de grans sous-, i gràcies a la reforma laboral, es podran canviar horaris, tipus de feina i lloc a 45000 treballadors.

Curiós. Ara que Matas ha estat condemnat, i abans que es resolgui el recurs que presentarà, el País Valencià li vol retirar el títol d'ambaixador. Igual que es recorda com Rajoy posava Matas com model de govern per a Espanya, cal recordar també tots aquells que li van fer distincions gratuïtes. I qui diu amb Matas, amb qualsevol altre polític condemnat. Ara serà un proscrit i ningú no voldrà recordar els vells temps, les velles amistats.

dimarts, 20 de març de 2012

Funcionari, gandul, guanya't el lloc de treball #crisi #política #retallades

No comentaré res sobre Matas. Sentència a 6 anys de presó mentre continua parlant-se de l'escàndol de corrupció a Andalusia. Els polítics, d'un i altre color polític, són els responsables de la seva poca credibilitat.

No sóc funcionari però, sé que per aconseguir una plaça a l'administració pública cal passar per unes oposicions que poden molt dures. Fins i tot els interins i substituts -sense tenir una feina per a tota la vida- ho són perquè hi ha una normativa sobre accés dels mateixos a la funció pública basada en el principi d'igualtat d'oportunitats. Això no vol dir que el sistema funcioni perfectament, que sigui ideal però, no és un regal ser treballador públic. Alguns però, ho obliden i carreguen contra els treballadors públics per ser uns privilegiats. Enveja, penso molts cops. Alguns carreguen contra els treballadors públics i ells també xuclen de la mamella del diner públic. Alguns, com els polítics, que també xuclen d'aquesta mamella, també alimenten la degradació de la figura del treballador públic. Avui ens surt el ministre Montoro dient que els funcionaris s'han de guanyar el seu lloc de treball, com tots els espanyols. Mal missatge.

La Fundació Bofill ha fet públic que de forma general als instituts se separen els alumnes segons el seu nivell acadèmic. Quan vaig fer el CAP recordo que ens explicaven la diversitat dins del sistema educatiu i moltes coses més que, sabent com era en realitat allò que passava als centres, em feia ser escèptic de la bonica teoria que escoltava. Perquè al mateix temps que al CAP ens parlaven de diversitat sabia d'instituts amb diferents grups per curs, repartint els alumnes millors, els normals i els pitjors, incloent-hi els que no volien estudiar. La Fundació Bofill diu que aquesta pràctica pot triplicar el fracàs escolar. Però, s'hi pot fer alguna cosa? Perquè al final els centres poden fer una mica allò que volen.

Sembla que els problemes econòmics no són patrimoni dels països del sud d'Europa. Holanda també s'enfronta a problemes en el compliment dels objectius de dèficit si no planteja retallades. No és per alegrar-se però, és evident que el problema espanyol, italià, grec i portuguès, no és únicament un problema dels del sud. Canviarà això alguna cosa a l'Europa merkeliana?

Mentrestant, el secretari del tresor dels EUA diu que les retallades i augment d'impostos poden ser negatives com mesura per sortir de les crisis, . També és cert que pensa que això aplicat a Espanya, Grècia o Itàlia, són mesures adequades, i el titular de la notícia no ho diu.

A Catalunya ahir s'anunciava el nou vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la CCMA, un política del PP. CiU pacta tot amb el PP, malgrat que el PP va fer una dura campanya contra l'Estatut i contra la lengua, sense desdir-se'n, i ara posa en una posició important una persona del PP que fa pensar en un canvi de model dels mitjans de comunicació públics. Passarem a tenir programació en castellà a TV3?



Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 19 de març de 2012

Pares, Pepets, Pepetes i la Pepa #1812 #crisi


Sant Josep, dia del pare. Dia per felicitar Joseps i Josepes, Pepets i Pepetes, i els pares, que tant han fet per nosaltres. I dia per celebrar el meu tercer any de pare, evidentment. No he explicat cap dia què vol dir el codi QR que està acompanyant cada apunt però, avui podeu utilitzar-lo per escoltar la Sinfonía de Aragón de Roque Baños a Spotify, una forma amb què d'alguna manera vull felicitar el meu pare, encara que ell a la xarxa no hi entrarà pas.


El dia d'avui però, Espanya commemora els 200 anys de la primera Constitució, la de Cadis del 19 de març de 1812, anomenada "la Pepa", per motius evidents. Els que s'autoanomenen constitucionalistes avui han presumit de ser-ho. Felicitats a ells també. La Pepa es pot consultar a Google Books, per si us interessa. Com destaca Vilaweb i podeu llegir vosaltres mateixos, la Constitució establia el catolicisme com única religió de l'Estat. Espanya, "monarquia moderada hereditaria", com explica Vilaweb, tenia Catalunya separada -tot i que constava dins de la Constitució com territori espanyol-, perquè s'havia annexionat a França, i tenia territori en ambdós hemisferis, com diu el text. La majoria dels territoris d'Espanya el 1812 ja no en formen part. Potser aquest record de l'imperialisme espanyol fa que alguns ho celebrin amb tanta pompositat, en els temps que corren.

Molt recomanable un article que parla de les declaracions de l'executiu que la setmana passada va dimitir de Goldman Sachs, Greg Smith, publicant una dura carta contra les pràctiques de l'empresa. D'una banda és escandalós allò que explicava però, com diu l'article, també és curiós que l'home se n'hagi adonat ara de tot plegat.

diumenge, 18 de març de 2012

La gent de bé contra els ganduls i la patronal contra la vaga #crisi #vagageneral


qrcodeLlegeixo que la Corporació de Salut del Maresme i la Selva té nou president. Dins de la notícia apareix una llista de persones afins al nou president, entre els quals un tal Pedro Nueno, qui l'any passat escribia a La Vanguardia afirmant que s'hauria de privatitzar tot allò que encara quedés en mans públiques, fer treballar la gent gratis quan acabés la carrera, mà dura a qui no el volgués ningú per treballar, etc. Vaja, suposo que per els seus fills, si en té, ja tenen la vida arreglada o la tindran, i això dels dos anys gratis només és per al "populacho".
La patronal vol que després de la vaga general es reguli el dret de vaga. Però, no estava regulat ja? És que cal regular-lo més? O entenem regular com restringir? Perquè el president de la CEOE, amb una mostra de menyspreu inadmissible es refereix a "un grupito" (els sindicats) que paralitza el país. Si ens emmirallem en altres països europeus estimats molt per patronal i govern, a França les vagues són molt més dures que aquí, que jo sàpiga. Com ho regulen allí? Bo seria que, acostumats com estan a establir comparacions quan es parla de pujar impostos o proposar reduccions de salaris, aprofitessin per comparar la legislació espanyola amb la de la resta d'Europa. Jo la desconec i m'ajudaria saber-ho. De moment, el dret de vaga la patronal l'hauria de respectar, igual que els partits, i no sortir amb missatges de por o desqualificacions.

La CEOE i les notícies de cada dia no fan més que convidar a fer vaga el 29.

dissabte, 17 de març de 2012

#Islàndia avança, prohibit posar-se nerviós a urgències i avant les nuclears #crisi


qrcode

Comencem dissabte i no és que sigui un dia amb gaires coses per comentar. Suposo que durant el dia l'actualitat política, sobretot per les eleccions andaluses, serà notícia. Sigui com sigui, comentaré algunes coses que he llegit.

Islàndia, país que es va rebel·lar contra els causants de la crisi i els gestors que la van permetre, torna al FMI la cinquena part del rescat que va rebre un any abans del previst. De moment, els grans titulars, sense entrar en els detalls, ens diuen que el país que no ha seguit el camí d'abaixar el cap i acceptar totes les restriccions imposades, se'n surt millor que altres, com Grècia, que van cada dia més malament.

Llegeixo que la policia podrà actuar d'ofici per motius de seguretat pública i imposar multes de 300 euros a les persones que cridin o insultin el metge en els centres sanitaris. Puc entendre que s'ha de garantir la integritat física dels professionals de la medicina però, compte perquè depenent de la situació en què es trobi una persona, el seu estat d'alteració la pot fer cridar i insultar, no seria millor gestionar el conflicte d'una altra manera que no pas amb una multa? Potser és que vistes les situacions que es viuen a les urgències dels hospitals, i potser preveient que això anirà a més a causa de les retallades, es pretén atemorir la gent abans que expressin la seva indignació? Tot dependrà de com s'apliqui aquesta norma.

El Fòrum Nuclear vol allargar la vida de les centrals nuclears espanyoles fins els 60 anys. Garoña, fins el 2031. Això és preocupant si tira endavant. La desconfiança en les nuclears crec que és fundada, vistes les notícies de les centrals properes en els darrers anys, reforçada a més per l'accident de Fukushima l'any passat. Mentre a més, el món es planteja el futur de les nuclears, aquí sembla que anem per un altre camí.

Fa poc parlava d'un canvi en els ingredients del colorant de les begudes de cola als EUA per evitar haver d'etiquetar-les indicant que podien causar càncer. El bloc Scientia presenta arguments en contra dels motius que als EUA fan pensar que això sigui cert. Com deia a l'apunt on ho vaig comentar, el canvi d'ingredient, sigui certa o no l'afirmació de risc de càncer, es fa de forma preventiva i, en base a l'apunt de Scientia, és evident que ho fan per evitar grans pèrdues econòmiques. El problema en aquests casos és que quan hi ha afirmacions imprecises que duen a conclusions incorrectes, no hi ha ningú que ho refuti i faci corregir postures.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 16 de març de 2012

Els càrrecs dels familiars #crisi #política

Ahir el marit de María Dolores de Cospedal, número 2 del PP i presidenta de Castella La Manxa, va renunciar a presidir Red Eléctrica Española després de fer-se públic el càrrec que presidiria, es veu que per pressions del propi partit. El PP, el partit del bon govern, no se salva de col·locar a familiars i amics, tal com explica la Cadena Ser. Cospedal no tenia cap objecció sobre un càrrec que li reportaria al seu marit entre 130.000 i 180.000 euros? Després demanen austeritat.

El president del BBVA, tal com fa també el del BSCH, demana més reformes, més retallades vaja. Sobta que un banquer, que hauria de mostrar major humilitat, vists els problemes de la banca, sufragats amb diner públic, demani més ajustaments.

L'1 d'abril 6.800 interins tindran un 15% menys de jornada. El problema és que també tindran menys sou. Si tenim en compte que són administratius i subalterns, podem imaginar quin sou els quedarà. I com moltíssima gent, al final del mes els bancs no els perdonaran el 15% de la hipoteca, per exemple.

El Confidencial publica un article sobre l'ambigüitat del PSOE amb la vaga general. I és que no saps ben bé si hi donen suport o no, perquè per una banda uns es mostren en contra de la vaga i donen suport als sindicats, i de l'altra diuen que els càrrecs electes el dia 29 aniran a treballar. El partit socialista OBRER hauria de fer vaga. Ara bé, el mateix partit va patir una vaga general per les seves mesures poc a favor dels obrer. No és estrany doncs, que siguin ambigus.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 15 de març de 2012

#copagament sí, taxa turística després de l'estiu #crisi

Com titula El Periódico ens ve una allau de taxes. El Suprem diu que cal pujar el rebut de l'electricitat i que cal aplicar les pujades que no es van aplicar el darrer trimestre del 2011. Fantàstic. El Govern augmenta el cànon de l'aigua. Fantàstic too.  S'implanta l'euro per recepta, mal anomenat tiquet moderador, que afectarà tant qui abusi del sistema com qui necessiti els medicaments. Penalitzarà igual qui va al metge a la mínima com qui té una neumonia i no té més remei que anar-hi. I no volen dir-li copagament. El diari ARA, optimista, ens deiu que 130.000 catalans no pagaran l'euro per recepta. Tranquils! Fantàstic, fantàstic. I per acabar-ho d'adobar, la taxa turística s'aplicarà però, després de l'estiu, no sigui que els empresaris del sector es rebel·lin. No tinc qualificatius.

Llegeixo sobre els mercats de futurs i com aquests fan amb els aliments el mateix que amb altres béns, especular. Especular i fer pujar els preus penalitzant els països pobres. Feia temps que no en sentia parlar. Els tertulians se n'han oblidat en els darrers temps. Algú hauria de fer alguna cosa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 14 de març de 2012

Els mileuristes alemanys #crisi

Avui Ana Pastor a Twitter feia un apunt. A Alemanya 1 de cada 4 contractes són de 6 euros/hora. 8 milions de persones tenen contractes d'uns mil euros al mes en un país amb un nivell de vida elevat com és Alemanya. Aquests contractes s'han de sumar a la modalitat de mini jobs, treballs amb un salari inferior al mínim, amb molt èxit a Alemanya. L'economia més forta d'Europa ho és en part gràcies a la precarització de la feina i la vida de milions de persones.

Goldman Sachs, un dels amos del món actualment, en el punt de mira de l'actualitat del dia arran de la dimissió d'un dels seus executius acompanyada d'una carta de renúncia que diu que deixa l'empresa per la pèrdua de valors, per mirar només per fer diners sense ètica. Diu que ara per escalar posicions a l'empresa només cal guanyar fer que guanyi molts diners, sense importar com. Parla de "fallida moral" per descriure el canvi de valors de l'empresa. I per molt que Goldman Sachs hagi contestat per defensar-se, realment voleu dir que els importa allò que diguin d'ells?

La banca... La banca espanyola s'ha quedat amb la meitat del crèdit que la banca va demanar al Banc Central Europeu. Condicions avantatjoses de crèdit per a la banca, la qual després d'avantages per oferir crèdit ni una. Quan el BCE es comportarà com la reserva federal dels EUA?

Help those suffering in the Horn of Africa