dimecres, 29 de febrer de 2012

Vaga d'#educació #29F i centralitzacions #crisi

Dia de vaga d'estudiants, dia de mobilitzacions contra les retallades en educació. La joventut ha de sortir al carrer i no acomodar-se i jornades així donen esperances que no tot està perdut.

Les protestes a València de la setmana passada encara porten cua. Resulta que la filla menor d'edat d'un diputat de Compromís, Enric Morera, va ser detinguda, interrogada i això va filtrar-se, fet que no respecta la legislació vigent sobre la responsabilitat penal dels menors, tal com explica Vilaweb. I Vilaweb explica que qui va escampar per Twitter la detenció de la noia va ser un assessor de Rita Barberà. Ells que tot ho fan bé. Cal esperar que se li demanin totes les explicacions possibles a l'individu.

La crisi és excusa per recentralitzar, i arriba la recentralització amb la voluntat de crear un mercat únic a Espanya en comptes de tenir 17 mercats diferents, cadascun amb les seves peculiaritats. Potser ara la flexibilitat d'horaris de Madrid es voldrà implantar arreu d'Espanya, per exemple. Ara bé, si això tira endavant, cal veure si les autonomies reaccionaran o no enfront de la invasió de competències.

I en plena crisi els bancs contiuen demanant diners al Banc Central Europeu. Ara volen 530.000 milions d'euros a 3 anys. Ara bé, passarà un altre cop que això seran diners que utilitzaran com reserva i no per oferir crèdit? Els bancs, amics de la societat.

I acabo. Veig que El Periódico ara permetrà veure videos a partir de l'edició de paper. El lloc on hagi de veure'ls un video tindrà un codi QR. Amb el mòbil s'escanejarà el codi i es podrà visualitzar el video corresponent.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 28 de febrer de 2012

Polèmica amb l'#INEFC a #Amposta i el sou de la Consellera #crisi #educació

El mes de novembre passat coneixíem que Amposta i Cambrils es quedaven sense els estudis d'INEFC per motius de viabilitat econòmica. Una notícia que al territori ja anava acompanyada dels rumors sobre una opció d'estudis privats compartits entre Tortosa i Amposta. Ahir ERC denunciava que no hi havia cap estudi de viabilitat sobre els estudis d'INEFC públics, de manera que la notícia del mes de novembre contenia un engany. De fet, ERC va dir que els estudis públics es van descartar per afavorir l'opció privada. I em pregunto jo, si això és així, si això és cert, no s'haurien de prendre mesures a més de fer declaracions?

I ja que es parlava de la viabilitat dels estudis d'INEFC, l'Ajuntament d'Amposta defensava ahir la viabilitat dels estudis privats. Tot plegat convida a confusió, en un mateix dia es parla de la viabilitat dels estudis però, uns parlen dels privats i els altres dels públics. Em pregunto, de passada, on era el govern municipal a l'hora de defensar la viabilitat del projecte públic o a l'hora de dir que no hi havia tal estudi de viabilitat.

Segur que tot són coses de l'oposició, que ataca CiU, i si ataca CiU ataca Amposta.

Parlant d'estudis, la consellera d'Educació visitava les Terres de l'Ebre divendres passat, i ho feia amb polèmica, tal com es pot llegir al bloc de Miquel Castelló. Una polèmica causada pel tarannà que va mostrar, un tant autoritari, prepotent o fins i tot antidemocràtic, oblidant el dret sagrat a la llibertat d'expressió. Una de les coses que li molestà a la Consellera, segons es comenta al bloc La Via Augusta,  va ser una pancarta que il·lustrava la diferència entre les retallades per a uns i per als altres, on es llegia que Artur Mas cobra 12.000 euros al mes i la Consellera 9.000.  La Via Augusta fa referència a altres llocs que parlen dels sous dels polítics. Liberal.cat explica que Artur Mas cobra 144.030 euros l'any, que repartit en 12 pagues són poc més de 12.000 euros.  De la mateixa manera, els consellers cobren 108.576 euros, poc més de 9.000 euros al mes repartint-ho en 12 pagues. I això si es compara amb el sou mitjà d'un treballador, que estaria entre 20.000 i 25.000 euros anuals, és una diferència abismal. No entenc perquè es molestà la Consellera per una pancarta que no mentia. L'altre lloc que parla dels sous dels polítics és Diario Crítico, i allí el sou de Mas passa dels 160.000 euros, és a dir, si és cert, encara més. Sobre sous, e-noticies explicava ja fa un temps que els delegats del govern, en aquest cas, Xavier Pallarès, cobrarien més de 74.000 euros anuals, que quedarien en més de 6.000 euros mensuals repartint-ho en 12 pagues.

I és que els sous dels polítics, com escriu Maite Moreno, han de ser suficients però, cal aclarir coses com els càrrecs que cobren de més d'una institució -quan un funcionari no pot fer-ho de més d'una administració- però, compartint responsabilitat amb la ciutadania, a qui de moment es carreguen totes les conseqüències de la crisi actual.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 27 de febrer de 2012

Comença el #MWC2012

Comença el Mobile World Congress 2012 (MWC 2012) i ja tenim algunes notícies sobre el mercat de la telefonia mòbil. Una d'elles és la col·laboració entre Telefònica i la fundació Mozilla per presentar un sistema operatiu mòbil nou, basat en HTML5. Es tracta del sistema Boot2Gecko, el sistema operatiu de Mozilla -o una variant-, el qual interpreta HTML5 de forma nadiva. Un sistema operatiu lliure, basat amb Linux, com Android però, diferent d'aquest. Cal estar atents a l'evolució en un mercat liderat per Android i iOS.

Interessant un article de Jordi Cabot sobre l'ús creixent de DropBox en el treball col·laboratiu en articles de recerca. Gràcies a la seva facilitat d'ús substitueix a gestors de versions com Subversion. Ara bé, la seva facilitat d'ús, com la sincronització automàtica dels canvis, també és un problema en algunes situacions quan els canvis d'un poden eliminar els d'un altre dels col·laboradors. Sempre hi ha pros i contres.

Avui no tinc gaires ganes de comentar res de política. Serà el refredat que em té la gola plena de navalles afilades potser. El fet és que només vull comentar que el primer secretari del PSC, Pere Navarro, hagi justificat que el PSC votés la setmana passada al costat del PSOE contra la votació perquè Catalunya gestioni el 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials. Tot plegat, perquè encara no s'han reunit ell i Rubalcaba, i per després entrar una proposició en el mateix sentit que la votada en contra. Per molt que s'expliqui Navarro, un cop més el PSC ha quedat en evidència. I aquest era el "Nou PSC"?

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 26 de febrer de 2012

Pas de l'esquerra abertzale #pau i ja volen Grècia fora de l'#euro #crisi

L'esquerra abertzale continua fent passos per a una pau duradora, qui sap si definitiva. Avui han reconegut el dolor causat a les víctimes d'ETA. Cal esperar que algun dia el PP i altres abandonin el seu enroc i reconeguin que per solucionar un conflicte que neguen cal que ambdues parts posin de la seva banda. Llegia a Twitter crítiques a l'església basca perquè reclamen diàleg i perdó, quan això ha de ser una màxima de qualsevol cristià. Crítiques de persones que després van de cristians clamant contra la reforma de la llei de l'avortament o contra la llei dels matrimonis entre persones del mateix sexe. Hipocresia pura i dura.

Avui he llegit que el ministre d'Interior alemany diu que Grècia faria bé de sortir de l'euro perquè així tindria més opcions de recuperar-se. Aquesta és una de les opcions que els experts i els tertulians fa temps que posen sobre la taula, sense ser la que tots recomanen. No m'explico però, per què han fet perdre temps a Grècia mantenint-se dins de l'euros i fora havia de recuperar-se amb més garanties. Serà que han vist que ja no els poden exprimir més?

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 25 de febrer de 2012

Monogràfic #Urdangarín i nova executiva del PSC a l'Ebre

Avui tots els mitjans perseguien la imatge i les declaracions d'Urdangarín quan anava a declarar davant del jutge. I no en vull parlar. Simplement, per molt contrari a la monarquia que sigui i per molt que pensi que la justífica no és igual per a tots, ni per a ell ni per a ningú no m'agrada que els judicis paral·lels el declarin culpable. Ja es veurà com acaba, ja es veurà.

Avui a casa nostra el PSC de l'Ebre ha triat nova executiva. Un nou PSC a l'Ebre encapçalat per Núria Ventura. Li desitjo molts d'èxits però, vista l'executiva, vistes les cares, el nou PSC a l'Ebre no és tan nou i estic segur que, com van fer amb el transvasament el 2008, davant de situacions complicades per al PSC, o es posaran de part del partit o seran ambigus, intentant justificar posicionaments que no s'entenen. És com han actuat fins ara i em temo que no canviarà gaire la cosa. Tant de bo m'equivoqui.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 24 de febrer de 2012

Adéu a #Público, els pressupostos catalans i el dèficit i la #reformalaboral #crisi

La manca de moral per part d'alguns amb la reforma laboral es fa evident. Avui llegeixo que hi ha qui ofereix formació per a empresaris on se'ls explica com treure'n profit, destacant diferents punts del curs, com que ara l'acomiadament és més barat, que es podran rebaixar sous, acomiadaments col·lectius per decisió de l'empresari, únicament, etc. Això sí que és fer evident l'esperit del país, l'esperit de mirar de treure benefici de les coses, sense importar si fots els altres. Després ens volem comparar amb els països centre-europeus.

Avui al matí escoltava a Catalunya Ràdio la intervenció del portaveu del Govern, Francesc Homs. Explicava que després de les dades de creixement conegudes ahir per a Espanya, el nivell d'ingressos de Catalunya seria menor i que, o s'aconsegueix un crèdit o es retalla més la despesa. La gran pregunta és per què amb l'horitzó negre que es pinta dia sí dia també, es presenten uns ingressos als pressupostos que, segons he escoltat aquests dies a la ràdio, partien d'una previsió d'ingressos que ja se sabia que no seria tal. No és seriós això.

Coses de la vida. CCOO presenta un ERO sobre 50 llocs de treball per estalviar 1.700.000 euros. Potser sigui el sobredimensionament dels sindicats -i segur que de patronals- el causant d'això, que en temps de bonança no era problema? No deixa de ser contradictori que un sindicat es trobi en aquesta situació.

El dia ha estat marcat per l'anunci del tancament de la versió en paper del diari Público després que no hagi tingut èxit el concurs de creditors presentat fa uns mesos. En quedarà la versió digital però, caldrà veure com serà, amb quins recursos la tiren endavant. A la xarxa hi ha moltes mostres de suport i decepció per la pèrdua d'un diari d'esquerres que explicava coses que altres no. No cal posar dalt de l'altar el diari, perquè purisme moral no en té cap mitjà però, sí que era un diari que consultava diàriament, un dels més llegits a Espanya per Internet. Però, corren els temps que corren i, si la premsa en paper té un futur incert, un diari nascut a les portes de l'esclat de la crisi el tenia negre el futur. Alguns diuen que si la gent comprés diaris al quiosc això potser no hagués passat. Malauradament si vols estar informat i veure diferents punts de vista no pots dedicar-te a comprar un diari, n'hauries de comprar 4 o 5 al dia, i això és lògic que facin empreses, mitjans de comunicació, gabinets polítics, universitats però, particulars ja no ho veig tan clar.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 23 de febrer de 2012

El Parlament contra els #transvasaments, la #PrimaveraValenciana i l'Eurovegas

Sí, el Parlament ahir va aprovar rebutjar qualsevol transvasament de l'Ebre, en vista que el PP pot rescatar-lo, si atenem a les declaracions del ministre Arias Cañete. Ara bé, les resolucions del Parlament per a CiU no són gaire importants, o almenys en altres temps no ho van ser. Perquè el Parlament de Catalunya l'any 2001 va posicionar-se també en contra i no van passar ni 24 hores que l'aleshores Conseller en Cap, Artur Mas, ja posava en dubte aquell posicionament. Aquest doble joc ja el vam veure posteriorment amb la negociació de l'Estatut a Madrid. Per tant, sóc escèptic sobre la defensa que el govern català pugui fer de l'acord del Parlament un cop el govern espanyol es defineixi. I que consti, que també van actuar de forma contradictòria els que quan governava Jordi Pujol clamaven contra el transvasament. El 2008, els signants del Compromís per l'Ebre posaven sobre la taula la interconnexió de xarxes i un transvasament del Segre. Ho comento perquè no sembli que sóc parcial, simplement comparo situacions en què ha estat protagonista, d'alguna manera, Artur Mas, amb el tema de l'aigua.

A Madrid el PP no ha permès que Alfred Bosch sigui a la comissió de secrets oficials del Congrès dels diputats, diuen que per l'aliança d'ERC amb Amaiur. Patètic i indignant. Penso que qualsevol dels partits que formen part del Congrès haurien de formar part d'aquesta comissió, simplement per haver estat escollits com representants electes de la ciutadania. Malauradament moltes institucions a Espanya es constitueixen segons els interessos dels partits. Algunes d'elles no es constitueixen també per aquest motiu, com el Tribunal Constitucional renovat.

Sembla que s'ha suavitzat mediàticament la revolta a València per les càrregues policials. No és que no se n'hagi parlat però, l'actuació de la policia després de les càrregues desproporcionades va variar i les imatges ja no van ser les mateixes. Continuant a València, la diputada Mònica Oltra, la setmana passada expulsada de les Corts per lluir una samarreta contra la corrupció, ahir va burlar la censura de la presidència de la Cambra lluint una samarreta reivindicativa però, amb el text codificat amb un codi QR. Suposo que els que van viure el franquisme poden haver recordat els temps en què els cantautors havien de burlar la censura a l'hora de fer les lletres de les cançons protesta. Molt bona!

L'economia espanyola en recessió, previsions de creixement negatiu per al 2012, i Brussel·les que encara no vol saber res de rebaixar els objectius de dèficit mentre Espanya no apliqui totes les mesures que requereixen. Mesures que, fins les eleccions andaluses, no les veurem en tot el seu abast.

Polèmica de la setmana el projecte Eurovegas, un complex de jocs, a l'estil de Las Vegas però, a Espanya, i que es disputen Madrid i Barcelona. Lluny queda ja el projecte Gran Scala als Monegros. Alguns avisen del perill d'atracció de mafiosos a Catalunya, els partidaris parlen de turisme, d'ingressos, de llocs de treball. Segur que l'empresariat del país però, no estarà d'acord que un projecte així tingui privilegis, com passaria si se li permetés deixar fumar dins dels establiments o no demanar el passaport als clients, etc. És allò que tot s'hi val, o que la finalitat justifica els mitjans. No som als EUA, encara que alguns ho voldrien.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 22 de febrer de 2012

Continua la #PrimaveraValenciana

Ahir van continuar les notícies al voltant de les càrregues a València de la policia contra els estudiants que es manifestaven. Les imatges de policies pegant joves, probablement menors d'edat, que no estaven fent res, s'han vist arreu. La delegada del govern a València i el ministre de l'Interior continuen tirant pilotes fora i deixant la porta oberta al dubte sobre la brutalitat de l'actuació policial. El ministre ha utilitzat el recurs d'acusar els radicals i els antisistema per fer càrregues indiscriminades, un recurs que està molt vist i que les imatges desacrediten. I jo continuo recordant que el ministre de l'Interior ja va anunciar mà dura, i no sé si això és un exemple o no. No sé si això esdevindrà la tònica de les manifestacions d'ara endavant, preveient que cada cop sortirà més gent al carrer. El ministre d'Educació diu que cal dialogar i no manifestar-se per resoldre els problemes educatius. Si de jove mai es va manifestar, que no ho sé, ja no se'n recorda. Quan un s'acomoda ja no recorda quan defensava allò que creia just. Per la seva edat potser hauria hagut de córrer davant dels grisos però, potser no anava amb ell la cosa.

Reaccions n'hi ha moltes. El País a l'editorial qualifica l'actuació d'error seriós. I és que és un greu error l'atac a la llibertat d'expressió a València.

I a València va ser notícia la denúncia que van fer els treballadors de RTTV del tractament informatiu de la protesta estudiantil i l'actuació policial. Semblava que mai no veuríem els treballadors dels mitjans públics valencians discrepant del model informatiu pro-PP que hem vist durant anys.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 21 de febrer de 2012

#PrimaveraValenciana i la patronal animada a demanar més retallades #crisi

València ha tornat a estar notícia. Ahir dilluns les manifestacions dels estudiants -molts„ menors d'edat-, ha acabat amb dures càrregues policials. Les imatges que hem vist a Internet parlen per sí soles. La brutalitat contra manifestants, indiscriminada, esborrona. Algú ha de respondre per aquesta actuació. I si això és el que ens espera si sortim al carrer a expressar-nos lliurement davant la situació que vivim, i que no hem creat nosaltres per molt que altres diguin que sí, que ho diguin clar. Hem de saber si els garants de la democràcia volen acabar amb ella i així imposar el seu punt de vista de com es fan les coses. Lluny queden les manifestacions del PP contra les polítiques del PSOE, igual que per al PSOE queden lluny els dies en què imposaven retallades i per això ara tornen a anar darrere de les pancartes. Però, el pobre poble no en té cap culpa. O sí, per permetre majories absolutes del PP.

Llegia aquesta tarda que en aquestes càrregues policials unes xiquetes havien estat empeses per la policia contra un cotxe aturat. Ho llegia i ho veia en un video que ho mostrava. Em pregunto en què pensen els agents que fan això. No trigarà molt que les retallades els afectaran també a ells i aleshores voldran el suport de la societat. Però, amb accions així és difícil que l'aconsegueixin, malauradament.

La CEOE, d'altra banda, diu que vol que si una persona a l'atur rebutja una oferta de feina deixi de cobrar l'atur. Si no m'equivoco però, ja hi ha una normativa sobre això. Potser més flexible però, existeix. És evident que si una persona necessita treballar i se li ofereix una feina no té sentit que la rebutgi. Ara bé, obligar-la a agafar qualsevol oferta de feina no pot atemptar contra la seva dignitat professional? Qui marca els límits d'allò que se li pot obligar a acceptar? I ja que la CEOE vol retallar tant els treballadors en benefici del país, podrien demanar que la pròpia patronal no tingui cap ajuda pública i justificar els sous dels seus directius, que estic segur que no són baixos. Pot sonar a demagògia però, és més aviat emprenyamenta.

 
Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 20 de febrer de 2012

El #19F segons el PP, el capital privat a l'ICS i les benzineres del Montsià #crisi

Ahir vam veure a la televisió com arreu d'Espanya milers de persones van sortir al carrer per protestar contra la reforma laboral aprovada pel govern espanyol. Mentres sindicats i els oportunistes del PSOE reclamen al govern que es replantegi la reforma, el PP treu pit i, si bé Rajoy diu que respecta totes les opinions, Cospedal deixa clar que la gent que està a favor de la reforma és infinitament més que la que no la vol. Ens està dient que tenen una majoria absoluta i que això els legitima en tot allò que facin. Gràcies Zapatero.

A Catalunya el conseller de Salut diu que l'entrada de capital privat a l'ICS no és el mateix que privatitzar-lo. Tot plegat és un problema d'interpretació, perquè si entra capital privat a l'ICS, no ho farà per perdre diners si no per guanyar-ne, i si el sistema públic de salut es regeix per objectius de rendibilitat anem arreglats.

Com que al País Valencià han pujat els impostos sobre els carburants, sembla que la gent del nord de Castelló creua la frontera amb Catalunya per omplir el dipòsit a preu més baix. Remember. El govern del PP al País Valencià sempre ha presumit de fer-ho tot bé, més que bé. I ara, tan bé com ho han fet cada dos per tres surten als mitjans per problemes amb els venciments de pagaments, amb pujades d'impostos, retallades,... Magnífics els governs del PP.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 19 de febrer de 2012

#19F contra la #reformalaboral

Dia de mobilitzacions convocada pels sindicats contra la reforma laboral aprovada i ja en vigor aquesta setmana. Una reforma que s'ha posat del costat dels empresaris i que, contra allò que va dir el PP fins guanyar les eleccions, abarateix l'acomiadament, a més de facilitar accions per part de l'empresari que abans eren il·legals. El bloc Laboro posa alguns exemples reals d'aplicació de la reforma laboral, per si voleu fer-hi un cop d'ull.

A més de reforma laboral les retallades pressupostàries continuen sent notícia. En conjunt, llegeixo que la sanitat espanyola ha retallat 5.000 milions d'euros, i no només en el capítol de personal si no en activitat, com ara la reducció de l'activitat quirúrgica. Si ja és preocupant que això passi, és vergonyós que el governant de torn negui la reducció de la qualitat en l'atenció.

I Grècia és notícia un dia més. La situació del país és retratada en una descripció de la vida quotidiana a la capital pel diari El País. L'austeritat enfonsa Grècia, igual que pot acabar enfonsant Portugal, Itàlia i Espanya. Però, als que manen a Europa això poc els importa. Qui està patint la crisi no l'ha causat, per molt que ens diguin que sí que ho ha fet. La gent ha anat treballant i pagant cada més allò que havia d pagar, i la crisi ha acabat carregant-se la seva feina i els seus ingressos. Mentrestant, molts dels especuladors que van participar de la crisi i directius d'entitats que haurien de respondre'n, on són? On són a Grècia però, on són a Espanya i a Europa en general? França i Alemanya acusen els països del sud de ganduls i de viure per sobre les seves possibilitats però, no oblidem que els seus bancs han alimentat aquesta forma de viure, i mentre els ha anat bé no s'han preocupat ni Merkel ni Sarkozy de fer-hi res.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 18 de febrer de 2012

#crisi Merkel i Sarkozy enfonsen Europa, el dia després dels fets de l'#IESLluisVives i l'espanyolitat de #Catalunya

El diari The New York Times publica un editorial sobre la situació de l'economia europea arran de les mesures d'austeritat imposades per Merkel i Sarkozy. L'editorial pregunta per què Merkel i Sarkozy s'entossudeixen a negar que s'han equivocat. Explica com exemple que Portugal, malgrat les importants retallades que se li han imposat, malgrat tanta austeritat, ha vist com ha augmentat la seva recessió i el dèficit respecte del PIB. Si Europa no admet que l'austeritat no és el camí per solucionar el problema del deute, cada cop més difícil de pagar per països com Grècia, Portugal, Itàlia o Espanya, el futur és negre, molt negre. I això haurà estat gràcies als dirigents alemany i francès però, també a la resta de dirigents europeus que simplement han abaixat el cap i s'han sotmès a les seves imposicions.

Vivim en temps de crisi i si recordem, acabat d'arribar al càrrec el ministre d'Interior avisava que si hi havia desordres públics per la crisi, no se n'estaria d'aplicar la mà dura. No sé si en té relació però, els fets d'ahir a València per les protestes d'estudiants de l'institut Lluís Vives, menors d'edat, semblen respondre al tarannà dels dirigents, atemorits que la societat a la qual representen els digui que no està d'acord amb allò que fan. Llegeixo la carta d'una mare d'una menor queixant-se de l'actuació policial cap als menors manifestant-se pacíficament i també de les afirmacions de la directori del propi institut que negava que els estudiants detinguts fossin del seu centre, quan sí que ho eren. Serà afí al PP la directora? El New York Times, com diu Vilaweb, s'ha fet ressò de l'actuació policial a València. També Vilaweb explica que la diputada de Compromís, Mònica Oltra, va ser agredida amb puntades de peu per un agent quan es manifestaven ahir els estudiants davant de la comissaria. Tot plegat vergonyós en una democràcia.

Parlant de policia, els mossos d'esquadra es van manifestar ahir a Amposta per protestar contra les retallades que pateixen i les condicions de treball que tenen. I és que les retallades ens afecten a tots i, si qui ha de vetllar per la seguretat de la població, no té garanties, com volem que facin bé la seva feina?

Retallades, com deia ahir, que patiran els treballadors públics amb un 3% menys de sou anual aplicat sobre la nòmina de juny. Explica l'ARA que un treballador que cobra 30.000 euros -un sou gens elevat, malgrat que poca gent hi arriba- el mes de juny cobrarà 900 euros menys. Quina barra. Després de veure el document de 8 al dia sobre els diners que cobren els directius de TMB, tenim prou indicis que hi ha més organismes públics amb sous desorbitats per als seus directius, que no es toquen i que haurien de ser els primers de revisar-se. Per demanar sacrificis a uns, primer cal fer net, primer cal assegurar que els grans desequilibris s'han eliminat. Però, quan vius de la política no et planteges aquestes coses, suposo, i tens assumit que tot és retallable menys el teu sou.

Ai, Alicia Sánchez-Camacho! Presumeix primer de responsabilitat garantint que s'aprovin els pressupostos catalans. Li tira per cada a Duran que ell no és decisiu a Madrid, mentre que ella sí que ho és a Catalunya. I ara al congrés del PP a Sevilla ha dit que defensarà l'espanyolitat de Catalunya. Així que el sobiranisme de façana de Mas es quedarà en això, en façana, i el pacte fiscal d'alguna manera ens voldran convèncer que de moment no toca, o potser m'equivoco i el govern català convocarà eleccions anticipades per poder defensar-lo amb més força. Deixeu-me dubtar-ho.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 17 de febrer de 2012

#CiU i patronal en sintonia amb la #reformalaboral, 3% menys de sou per als treballadors públics, i el sou dels directius de #TMB

Duran explica que la reforma laboral del PP ens acosta a Europa. No ho nego. Em pregunto si la reforma durà més situacions de xantatge per al treballador i si, ja que volem acostar-nos a Europa, sous i altres beneficis també es posaran sobre la taula. Com admet Duran, hi haurà qui ara veurà via lliure per retallar plantilla, sense haver-se de preocupar gaire per les justificacions.

En el context de reforma laboral i peticions de l'empresariat, la contenció dels salaris ha estat sempre un element de discussió. Llegeixo que a Espanya durant el 2011 els salaris han baixat un 2%, mentre que els rendiments empresarials han crescut. Les xifres, doncs, parlen per elles mateixes.

Relacionat amb la baixada de salaris que alguns demanen per a millorar l'economia, llegeixo un article a ATTAC que dubta de l'opinió que baixar-los millori la competitivitat d'Espanya. Explica que un informe de la societat francesa NATIXIS diu que no ha hagut cap problema de costos salarials que expliqui el dèficit exterior d'Espanya, i apunta a una producció massa orientada a la demanda interna i no a l'externa.

Parlant de baixada de salaris, la Generalitat anuncia que retallarà el sou brut anual dels treballadors públics en un 3% aquest any (s'ha d'acumular al 5% del tripartit), i que aplicarà la retallada en la paga del mes de juny, de forma que els treballadors públics es quedaran sense paga extra. Segur que el Govern dirà que ells ja s'han baixat el sou i que els alts càrrecs també. Malauradament els sous d'uns i d'altres no són comparables i l'impacte de la baixada no els afecta de la mateixa manera. Els interins que ja tenen una rebaixa de jornada i de sou d'un 15% veuran també aplicada la baixada del 3% (un 18% en total). Al final alguns potser sí que estaran esperar cobrar l'atur, perquè quan algú cobra un 18% menys i té obligacions de pagament cada mes que ha de complir, això pot fer-se irresistible.

I parlant de retallades, la patronal CEOE, animada ja que el govern espanyol sembla que està en sintonia amb les seves demandes, demana una reforma del dret de vaga, igual que ho demana Duran. Tot això es posa sobre la taula amb motiu de la vaga dels treballadors de TMB durant els dies del congrés mundial de telefonia mòbil. Les demandes dels treballadors de TMB fins ara no s'han escoltat, amb unes propostes de retallades immorals per part de la direcció, una direcció que, com explicava el progama 8 al dia, s'emporta un bon grapat de diners per assistir a reunions, sumats als seus sous pel càrrec polític que ocupen. Una reunió es remunera amb 600 euros, només per assistir-hi, sent part de la seva feina. La gent normal -perquè aquests individus no són normals- no cobra un extra per anar a treballar, ja que és la seva obligació. 300 càrrecs cobren 27 milions d'euros l'any. I després culpen els treballadors per boicotejar el congrés i el transport amb què milions de persones van a la feina. Potser sí però, la desesperació d'uns algun dia la podem viure nosaltres i crec que hem de ser comprensius, amb dret d'emprenyar-nos pels problemes que ens comporti la vaga. Però, primer m'emprenyaria amb els que xuclen de la mamella del diner públic i al mateix temps diuen als seus subordinats que cobren massa.

Bona notícia però, o almenys ho sembla, que el govern espanyol limiti el sou base dels directius públics, passant a ser de 105.000 per a les de les empreses públics grans, 80.000 per als de les mitjanes i 55.000 per als de les petites. Es calcula una reducció només en dietes d'un milió d'euros. Falta una crisi per impedir aquestes aberracions?

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 16 de febrer de 2012

38 anys #aniversari #Carnaval #crisi

Avui faig 38 anys. Dia de celebració en família. I també és dijous jarder, inici del Carnaval. Carnaval que no cal començar perquè hi vivim des de fa temps, fent de ninots de mercats i dirigents.

Una mostra. L'agència Moody's rebaixa la qualificació del deute de Catalunya i altres autonomies. Catalunya queda a un pas del bo escombraria.

Una altra mostra. El ministeri de Foment ara diu que també vol prioritzar el corredor central de mercaderies. Si fa poc s'anunciava la licitació de quasi 1000 milions d'euros en AVE a Galícia, ara es parla d'un altre projecte que els experts diuen que no té sentit i que cal prioritzar el corredor mediterrani. Malauradament, tot i que el Carnaval acaba el proper dimecres, Dimecres de Cendra, el Carnaval dels animals continuarà.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 15 de febrer de 2012

#Pressupostos, #reformalaboral i #crisi, que original

Avui en Salvador Cardús parlava dels pressupostos i es referia al PP, dient que un partit que vol negociar coses com ajornar la taxa turística per tal de permetre l'aprovació dels pressupostos, més que responsabilitat política té ganes d'emprenyar. I ho comparteixo plenament. Per això, llegir que el PP de Catalunya parla de responsabilitat política i d'oposició constructiva davant de l'aprovació dels pressupostos fa riure i a la vegada fa indignar-se.

En Xavier Sala i Martín critica la reforma laboral del PP, apuntant els que pensa que són els punts negatius del sistema laboral espanyol i concloent que amb la reforma no n'hi ha prou, que cal creixement econòmic. I és que ja veurem si amb aquesta reforma no passarà amb les mesures màgiques de Zapatero, que al final no han evitat l'empitjorament de l'economia.

Un partit exemplar, el PP, en una autonomia exemplar, el País Valencià, amb una capital governada de forma exemplar, València. I tan exemplar és que les notícies sobre la crítica situació econòmica que viuen són habituals. Avui llegeixo que l'Ajuntament de València s'ha quedat 24 hores sense llum en algunes oficines per no pagar a Iberdrola. La impecable gestió del PP dóna els seus fruits allí on ha governat fins ara.

Iran tanca l'aixeta del petroli a Espanya, diuen alguns, mentre que l'Iran ho desmenteix. Veurem com puja el preu del carburant? El carburant, que puja quan puja el preu del petroli però, que baixar no baixa tant quan sí que ho fa el barril.

Que allò que ens expliquen els mitjans sobre Urdangarín fa pensar en la certesa que hagi pogut desviar fons públics per enriquir-se és una cosa. Però, que no es respecti la seva intimitat, entenent-la en un sentit ampli, també com poder fer una vida tan normal com sigui possible, sense assetjament de mitjans que no cerquen la notícia si no mostrar cares demacrades, cares serioses, desgast per la situació, i res més, no està justificat. Telecinco presumeix d'haver contactat amb la Infanta i d'haver intentat contactar amb Urdangarín, qui va marxar corrent. On és la informació? Ara que, veient qui és la periodista tampoc cal esperar gaire més. La presumpció d'innocència val per a tothom, i igual que cal fer-ho amb tothom, cal respectar les persones i deixar-les viure la vida, a elles i la seva família. Ja dirà el jutge allò que hagi de dir.

I acabo amb un article sobre el creixement de l'economia al món. The Telegraph publica un article que explica que mentre al món l'economia està millorant, l'economia britànica, la italiana, l'alemanya, etc., no ho estan fent, ans al contrari. En global, l'economia europea està empitjorant. I en culpa les mesures d'austeritat que impulsa la canceller alemanya Angela Merkel. El funcionament del Banc Central Europeu i la combinació de retallades i augment d'impostos estan condemnant l'economia europea.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 14 de febrer de 2012

El dèficit espanyol en dubte, el PP colla CiU (o no) i les beques #crisi #educació #pressupostos

Si el PP ha mentit sobre les mesures que aplicaria fins que ha arribat al govern, sembla que a Brussel·les pensen que el govern del PP també hauria pogut mentir sobre les xifres de dèficit d'Espanya, inflant el percentatge de dèficit de l'Estat per tal de tenir més marge de cara als objectius de dèficit del 2012. També sospita Brussel·les que el govern de Rajoy no presenta totes les mesures d'austeritat per no perjudicar el PP de cara a les eleccions andaluses. Crec que no només Brussel·les sospita d'aquest tacticisme electoralista, que no s'hauria de permetre.

CiU i PP han arribat en un acord per aprovar els pressupostos. L'euro per recepta sembla que és més important que la taxa turística, no sigui que el sector es queixi, i per això s'ajorna la implantació de la segona. Sembla que en aquest cas comparar-nos amb altres països no toca. Es vol suprimir la funció de representació política de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, cosa que no veig malament. Sí, altres autonomies en poden tenir, doncs que ho eliminin també. És com els partits de costellada. Són falses esperances de tenir un país independent quan estem governats per un partit que la independència la té molt avall en la seva llista de prioritats. El PP de Catalunya torna a reivindicar-se i a presumir de tenir la paella pel mànec a Catalunya. I evidentment, no permetrà que ara que governen a Madrid, CiU els tregui el protagonisme que en el seu moment no van tenir.

Llegeixo que a l'aeroport de Castelló s'ha de construir de nou la plataforma on giren els avions perquè es va construir malament i no compleix la normativa de seguretat. No només amb governs del PSOE es fan coses malament, el PP també té exemples de mal govern, per molt que ens venguin una altra cosa ara que han arribat a la Moncloa.

I acabo amb un comentari sobre el ministre de Cultura, que continua donant temes per parlar. Ara resulta que ens diu que vol canviar el sistema per donar beques, donant més pes a les notes que a la situació econòmica de qui les rep. Amb això fa entendre que el sistema actual dóna més pes a la situació econòmica, quan si no es treuen bons resultats acadèmics no hi ha beca possible. I la idea al darrere de tot em penso que és ben senzilla. Es tracta de disfressar el sistema de beques com un sistema més competitiu per tal de poder negar el major número possible de beques i estalviar-se així diners. No és tan diferent dels canvis en el sistema de pensions, canvis per estalviar-se diners i venuts com una altra cosa en el seu moment pel govern de Zapatero.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 13 de febrer de 2012

Grècia, Portugal i la #reformalaboral

Per desgràcia els mitjans espanyols s'han fet un ressò relativament petit de les revoltes a Grècia. Revoltes reprimides amb duresa pels cossos policials. Revoltes comprensibles vistes les megaretallades assumides pels seus governants. Llegeixo però, que l'exèrcit portuguès, endevinant una possible onada de revoltes a causa de les retallades, ha dit que no les reprimirà.

Mentrestant aquí es continua parlant de al reforma laboral. Algú deia ahir que era una reforma que legalitzava el mobbing, i crec que és un comentari molt encertat. Perquè d'alguna manera, tot allò que s'ha dit fins ara apunta a situacions que fins ara un treballador podia veure com mobbing, i que es contemplen com mesures de flexibilitat. Per què serà que polítics i tertulians afins a PP i CiU veuen amb bons ulls la reforma? El conseller Mena se suma al club dels amics de la reforma laboral.

A França, un cop més, Sarkozy posa com exemple Espanya per justificar les retallades que presenta allí. Per evitar la reducció salarial com l'espanyola cal prendre mesures, diu. Aquí també ens comparem amb altres països. Els tertulians afins a PP i CiU ens ho recorden a l'hora de justificar retallades de sous o de condicions laborals. Recorden això, com dic sempre, però, no els interessa comparar-se amb res més, no sigui que veiem que la balança de deures i drets ens surt negativa.

Acabo amb un acudit que no fa riure. Diu María Dolores de Cospedal que el PP és el partit dels treballadors. I ho diuen sense avergonyir-se de les seves paraules.



Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 12 de febrer de 2012

Amb la #reformalaboral les baixes justificades et poden sortir cares

Com deia ahir, Mas i Duran veuen amb bons ulls la reforma laboral. Veuen amb bons ulls una sèrie de condicions que retallen drets de treballadors i posen fàcil a l'empresari acomiadar treballadors o tenir-los permanentment amenaçats de ser acomiadats. Avui llegeixo una altra perla de la reforma laboral. Llegeixo al bloc Laboro que resulta que si en dos mesos tinguessis dues baixes laborals justificades que sumessin 9 dies, l'empresa et podria fer fora amb un acomiadament objectiu, indemnitzant-te amb 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Això unit a la intenció futura que sigui la mútua d'accidents laborals i no el metge de família qui decideixi quan una persona ha de ser donada d'alta de la malaltia que li impedeix reincorporar-se a la feina. El mateix bloc comenta que aquest acomiadament malgrat ser baixes justificades podria ser inconstitucional, per violar el dret a la protecció de la salut, al treball, a la integritat física i a la no discriminació.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 11 de febrer de 2012

Alegria de Mas i Duran per la #reformalaboral i demanen regular el dret de vaga #crisi

Dissabte. El Gran Debate de Telecinco té per tema del debat d'avui els crims del franquisme. Em fa ràbia el reduccionisme dels que diuen que no s'ha de recuperar la divisó de la Guerra Civil, i que recorren als crims de guerra comesos per ambdós bàndols per desautoritzar les reivindicacions per jutjar els crims del franquisme, un cop guanyada la guerra. I mira que mon iaio van intentar matar-lo els anarquistes però, les coses com siguin, no tinc ideologia de dretes. És injustificable allò que va fer un dictador que sortia a les processons com si fos un sant. Un cristià exemplar que va matar gent per ser partidària de la República, simplement, un cristià exemplar que va cercar l'extermini dels adversaris un cop guanyada la guerra.

La reforma laboral continua sent tema d'actualitat. Artur Mas i Duran i Lleida veuen amb bons ulls la reforma. No m'estranya. CiU i PP no són tan diferents. La veritat és que preocupa aquesta reforma. A ningú que treballi no li interessa saber quan cobrarà si el fan fora. De fet no li interessa que el facin fora. Almenys a mi no. Però, sí que interessa saber que no seràs víctima d'un xantatge, ni que sigui implícit, per doblegar-te a la voluntat de l'empresari, encara que et sembli injust fer-ho. El problema és que sempre hi haurà algú disposat. Que et fan canviar de ciutat? Que et canvien l'horari? Que et baixen el sou? Que et fan fora? Això és flexibilitat, això és reformar per promoure la feina de qualitat. I el PP deia que això no ho faria. Mentiders.

Per si fos poc Duran -m'agradaria saber quant de temps fa que no és assalariat el senyor Duran- vol regular el dret de vaga. Regular, per no dir eliminar-lo, oi? Molt oportú parlar-ne quan s'ha posat el crit al cel per la vaga dels treballadors de TMB per als dies del congrés mundial de telefonia mòbil.



Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 10 de febrer de 2012

La reforma laboral que abarateix l'acomiadament #crisi #feina

El govern espanyol ha fet públiques avui les línies bàsiques de la reforma laboral que presentarà en detall la setmana vinent. Una reforma que abarateix l'acomiadament. Dels 45 dies per any treballat als 33 per acomiadament improcedent, podent ser rebaixats a 20. Un contracte indefinit per a emprenedors que els permetrà contractar amb bonificació joves i aturats de llarga durada, i que comporta per a la persona contractada un període de prova d'un any. L'acomiadament al final d'aquest any serà gratis. La reaccions no s'han fet esperar, tot i que alguns, els socialistes, aquest any passat van fer polítiques en la línia del PP, i no se sap si això no ho haguessin presentat també ells d'haver guanyat, tant d'esquerres que són. Ignacio Escolar recorda que Esteban González Pons el 2011 deia que el PP en cap cas no donaria suport a l'abaratiment de l'acomiadament dels treballadors. Quan la incoherència la comet el PP sembla que tot es perdona.

Avui he vist que Jordi Hereu, ex-alcalde de Barcelona, deixa l'activitat política, no es presentarà per ser novament alcaldable i retorna a l'empresa privada. Aquesta setmana coneixíem que Joan Sabaté i Antoni Sabaté renuncien a ser elegits novament per dirigir el PSC de l'Ebre. Decisions totes elles molt encertades, penso.  En el cas d'Hereu, des de la llunyania, alguns temes com la consulta de la Diagonal potser van ser el punt d'inflexió que l'enviava directament a perdre les eleccions. El cas dels dos Sabaté, els resultats a l'Ebre han estat nefastos i, a més porten prou anys vivint dins de la política per deixar pas a altres. Llàstima que sempre es facin aquests passos després d'una debacle electoral i no quan les coses van bé.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 9 de febrer de 2012

#Garzón inhabilitat i la vaga de TMB #crisi

Sense cap dubte la notícia del dia és la sentència d'inhabilitació d'11 anys que el suprem ha dictat contra Baltasar Garzón per les escoltes del cas Gürtel. No puc ni simpatitzar ni estar en contra de Garzón. Però, és preocupant que quan ha investigat un cas de corrupció com la trama Gürtel o les investigacions sobre els crims del franquisme, hagi estat quan s'hagi vist davant dels tribunals. He d'entendre que la sentència és justificada, no sóc qui per posar-ho en dubte però, no deixa de ser preocupant, i al mateix temps sembla mentida que un jutge amb la seva experiència hagi pogut caure en errors que han fet que el condemnin.

El Govern ha de tirar endavant els pressupostos i ho vol fer amb l'ajuda del PP. I el PP, estigui o no d'acord amb els pressupostos, vol acords més enllà d'aquesta fita per tal de donar-hi suport. La política al servei dels interessos dels partits i no dels del país. Com sempre. Si ja poden haver eleccions, que la cosa no canvia gaire, només els actors protagonistes.

Aquests dies llegeixo i escolto moltes queixes per la vaga convocada a TMB durant els dies del congrés de telefonia mòbil a Barcelona. Una vaga que perjudicarà molt la ciutat i el país perquè dificultarà la mobilitat en dies tan importants. Els tertulians que es queixen de la vaga, gairebé mai no es mostren comprensius, gairebé mai no reflexionen sobre com s'arriba en aquests extrems, sobre com algunes empreses tensen la corda fins que els treballadors adopten protestes més dures. Encara recordo una notícia del gener on TMB, governada per polítics que s'engreixen amb les dietes que cobren, i amb despeses menys prioritàries, posava sobre la taula un conjunt de propostes als treballadors per retallar 14 milions d'euros dels seus sous, entre les quals hi havia un ERO voluntari de treballadors amb discapacitats o amb fills menors. Vergonyós, no? Pocs tertulians he vist denunciant-ho.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 8 de febrer de 2012

La polèmica dels #premisgaudi, la pell fina de Buenafuente, i els pressupostos i les eleccions #crisi #política #Fortanete

Abans d'ahir es va fer la cerimònia d'entrega dels premis Gaudí de cinema. Duran la cerimònia -que no vaig veure- llegia missatges a Twitter sobre com era de dolenta. Encara avui però, la polèmica continua. Però, a més de criticar la cerimònia per dolenta o avorrida, la polèmica se centra amb el guió que el presentador va escenificar i que va tenir alguns moments crítica als polítics presents, Artur Mas i Ferran Mascarell.

Ahir a la tarda vaig escoltar uns talls de la cerimònia, el que fa referència a Mas i el de Mascarell. I, home, potser no tenen gaire gràcia però, no cal exagerar. Com he llegit en algun comentari, alguns tenen la pell molt fina. Deixant de banda si la cerimònia ha estat bona o no, el conseller de cultura va perdre els papers dient que no li havia agradat gens, gens, gens. Fent demagògia conscient, cada dia veiem als mitjans les bromes que des de que va esclatar a la crisi ens ofereixen els polítics, conduint-nos per un camí incert, preparant-nos per a garrotades, i així quan ens les donin les pairem millor.

La pell fina es podria que té també Buenafuente. Amb el poder de parodiar qualsevol cosa Buenafuente per enèssima vegada no aguanta les crítiques que li fan via Twitter. La veritat, que algú li demani un monòleg sobre l'ERO del Terrat és normal que no li agradi però, tampoc n'hi ha per insultar la persona que l'ha fet, sobretot perquè ell es dedica a riure, alguns cops de situacions que a altres no els fan gens de gràcia.

Estic d'acord amb Rubalcaba -encara que pensi que tant ell com Chacón no renovaran res al PSOE- sobre la necessitat que Rajoy presenti ja els pressupostos del 2012. De fet li demana negociar amb Brussel·les fer més pausadament el camí per al compliment dels acords econòmics sobre dèficit, per evitar una gran recessió a Espanya. Sembla que tot apunta que fins que no passin les eleccions d'Andalusia no presentarà els pressupostos però, igual que diuen que fins aleshores no pujarà l'IVA. Són d'aquelles coses que fan els polítics quan governen i que no haurien de poder-se fer. Com s'hauria d'impedir no ho sé però, és enganyar la gent aguantar certes accions per motius estratègics i negar-ho, a la vegada que poden estar agreujant la situació econòmica del país no actuant ràpidament.

A Síria la revolta popular no està tenint l'efecte que ha tingut en altres països àrabs i allí veiem a les notícies dia sí dia també com la repressió del govern és brutal causant cada cop més morts. Rússia dóna suport al govern sirià, mentre que els països occidentals no però, no acaben d'actuar. Avui llegia que 18 prematurs han mort en un hospital d'Homs pels talls elèctrics causats pels bombardejos. Els més innocents de tots pateixen els efectes d'un govern que no respecta la discrepància ni les vides humanes.

L'associació cultural Ontejas de Fortanete ha rebut el premi al mèrit social a la IIa edició dels premis Maestrazgo. Sempre alegra tenir notícies de Fortanete i veure com la feina d'associacions que vetllen per mantenir viva la cultura i la història té un reconeixement com aquest.

I acabo. El País publica testimonis de víctimes del franquisme, víctimes de la repressió d'un règim que durant quasi 40 anys va sotmetre els que no eren afins al mateix. Els afins al règim sovint utilitzen exemples d'actes rebutjables durant la Guerra Civil per part dels defensors de la República, com la famosa matança de Paracuellos. Rebutjables sí però, no comparables a crims que els vençuts van estar cometent durant dècades, amb el vist-i-plau oficial de l'església espanyola, ja que ells eren els vençedors en la croada contra els infidels rojos. Mai no entendré, sent cristià, una maldat tan gran sota la bandera de la meva mateixa religió, i emparada per la cúpula eclesial.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 7 de febrer de 2012

L'ètica de les inversions #crisi

Si ja és prou rebutjable i indignant que hi hagi qui pugui contractar una assegurança sobre la fallida de tercers (d'un país) sense ser per cobrir el pagament d'un deute contret amb ell, avui llegia una cas igual o més indignant. Segons La Verdad el Deutsche Bank té un producte que ve a ser una inversió apostant quan es morirà una persona gran. És a dir, mentre la persona viu l'entitat bancària surt guanyant, i quan mor qui contracta aquesta mena d'assegurança, és qua guanya diners. Una assegurança de vida però, lligada a una altra persona, no a la pròpia. D'una ètica nul·la, un tipus d'inversions que haurien d'estar prohibides. Imaginem per un moment que l'inversor s'assabenta de qui és la persona amb qui va associada la inversió, persona que si mor li serà beneficiós. A banda de la manca d'ètica les possibles conseqüències poden ser nefastes. I a sobre el producte té èxit!

Parlant de bancs, llegeixo que el Santander, BBVA i CaixaBank necessitaran uns 6000 milions d'euros per complir la nova normativa del govern i cobrir també les pèrdues dels actius immobiliaris. Botín, president del Santander, perdonat per tenir ell i la seva família diners no declarats a Suïssa, i que no se n'està de dir al govern què ha de fer, demana diners per complir? Vinga va!

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 6 de febrer de 2012

Funcionaris al carrer a #Grècia, càmeres ocultes il·legals i una mandíbula impresa #tecnologia

Dins del pla de reducció de l'administració pública a Grècia han acordat reduir aquest any 15.000 funcionaris. Diuen que ho faran sense que afecti el funcionament de cara a la ciutadania però, ja es veurà. Alguns voldrien que a Catalunya i a Espanya també s'anés per aquest camí i deixar la majoria de serveis en mans privades. El cas de Grècia és el més clar de fins on un país pot acabar lligat de mans i peus amb aquesta crisi.

Llegeixo que el Tribunal Constitucional declara il·legals les càmeres ocultes en periodisme. Val a dir que hi ha cops que destapen situacions irregulars que, d'altra manera seria difícil mostrar que existeixen. Però, també s'utilitzen simplement per captar audiència que vol safareig. Ja era hora que algú clarifiqués la legalitat d'aquesta pràctica que, independentment de la seva finalitat, no deixa de ser una forma d'envair la intimitat mitjançant l'engany.

La ciència avança. Darrerament es llegeixen prou notícies sobre impressores 3D. Fa un temps llegia que als EUA havien construït una flauta travessera amb una d'aquestes impressores, per exemple. Avui llegeixo que als Països Baixos van implantar el mes de juny una mandíbula artificial en un home construïda amb una impressora 3D. Una mandíbula de titani dissenyada per a la persona que l'havia de rebre, amb les característiques necessàries perquè s'hi enganxin els músculs, i impresa en 4 hores.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 5 de febrer de 2012

AVE per a tots i una #monarquia indiscutible #crisi

Si el PSOE va continuar de forma augmentada la dèria d'Aznar per fer quilòmetres d'AVE pensant en el rèdit polític i la centralitat de Madrid, el nou govern espanyol no trenca amb aquesta tendència i llegia ahir que s'adjudiquen 8 trams d'AVE a Galícia per més de 900 milions d'euros. Mentre molts experts critiquen les inversions en AVE quan hi ha altres prioritats i a més són projectes poc rendibles, els successius governs espanyols continuen en la mateixa línia. Vergonyós.

Llegeixo que al programa Salvados d'avui, dedicat a la monarquia -i que veuré demà-, Gregorio Peces-Barba ha dit que ser antimonàrquic és ser colpista. Increïble que un "pare de la Constitució", és a dir, un model de facto per a la democràcia espanyola, digui això. La monarquia és totalment discutible i és una institució menys democràtica que la república, i això ho hauria de reconèixer.

I parlant de monarquia i colpisme, casualment avui s'ha conegut que un document de l'ambaixador de la República Federal Alemanya dels anys 80 diu que el Rei tenia simpatia envers els colpistes del 23-F. La repercussió que tindrà això ja la veurem. És difícil posar en dubte la figura del rei quan el món polític i els mitjans l'han situat dalt d'un pedestal com model a seguir. Almenys si es poguessin discutir aquestes coses acabaríem amb els dubtes que cada any apareixen el 23-F, ja fos a favor o contra la monarquia.





Help those suffering in the Horn of Africa