divendres, 30 de setembre de 2011

#crisi a #salut, a les caixes i arreu

Llegeixo que la recapitalització de caixes ha suposat més de 7.000 milions d'euros de diner públic a través del FROB. Diner públic per mantenir entitats que després, com se sent, no posen les coses fàcils per accedir a crèdits. El quid pro quo no funciona. El governador del Banc d'Espanya ha explicat la fi del procés de reestructuració de les caixes a Espanya donant aquestes dades, a més de parlar de la CAM, mostrant-se escandalitzat que 5 directius s'haguessin adjudicat pensions de més de 13 milions d'euros i dels 370.000 euros de pensió vitalícia de la cessada directora general. Un escàndol, un escàndol que s'ha permès, o que s'ha sigut incapaç d'evitar.

Nota. El Santander vol mantenir beneficis a base de reduir el crèdit a Espanya. Com diuen, hi ha qui vol fer diners, peti qui peti, per molt que els seus problemes econòmics puguin repercutir en contra de tots.

Ahir en Cuní a 8tv, i avui mitjans i polítics, parlen de la entrada en massa de professionals sanitaris a la seu de l'ICS fent que s'acabés suspenent la sessió de negociació amb els sindicats sobre les retallades de sous. Alguns tertulians de 8tv es queixaven de la forma de manifestar-se dels professionals sanitaris, tallant la Gran Via o envaint la seu de l'ICS. No és que jo sigui partidari de protestar d'aquesta manera però, és normal que la gent s'emprenyi i al final es radicalitzi, sobretot quan qui mana ja fa temps que s'ha radicalitzat augmentant com mai les llistes de l'atur, amb les conseqüències que això té, per als treballadors i per als usuaris.

D'altra banda la patronal demana la congelació de pujades salarials per al 2012. Faltaria veure si aquestes pujades són justes o no, perquè tenim una patronal que voldria sous baixos, beneficis màxims i com menys drets per als treballadors millor.

Acabo. A Cotizalia Alberto Otero proposa, mig en broma mig seriosament que després de la marxa enrere per privatitzar les loteries de l'Estat, sigui la Seguretat Social qui ho compri. Privatitzar per privatitzar, si és beneficiós, potser no seria tan mala idea.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 29 de setembre de 2011

Per què retallen serveis bàsics? #crisi #salut #ebresalut

Ahir a la feina va marxar una companya gràcies a la política de retallades a salut. La resta, si la cosa no empitjora, veurem retallat el nostre sou -sóc extern, per més INRI-. Dins de la salut pública a Terres de l'Ebre veiem una sagnia de llocs de treball que, per molt que es digui el contrari, evidencien que anem cap a l'abisme. Potser qui decideix no pateix pel seu sou, pel futur de la seva família. Altres han de viure en el seu dia a dia angoixats pel què passarà. La política de retallades, de sacrificis, del govern català, va a reduir despeses on més mal fa, tant a usuaris com treballadors: salut i educació. Ahir Gaspar Llamazares es va explicar molt bé als Desayunos de TVE. Com altres apunten, s'explica com els serveis de caire social a Espanya i Catalunya estan molt per sota de la mitjana Europea, fins i tot comparant en funció de la renda del país. Així ho diu també un document del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS). Però, qui governa ens ven una altra història, igual que els mitjans de comunicació oficials o oficialistes.

Qui ens governa ahir ja es va parlar que retalla en serveis socials i només posa excuses i arguments sentimentalistes. Ahir va ser tema de conversa la suspensió temporal del pagament a residències de gent gran i discapacitats. Els propis empresaris es queixen de les inversions que van haver de fer per complir les condicions per oferir el servei i la situació en què es troben, a més de recordar la gran quantitat d'usuaris a qui pot afectar.

Avui a l'ICS s'havia de negociar la rebaixa de sous dels professionals però, es veu que s'ha suspès per una entrada massiva de gent emprenyada a les instal·lacions de la institució. Insisteixo, com es pot estar parlant de rebaixar sous i de fer fora gent al carrer quan tenim polítics que cobren una animalada, alts càrrecs que també, "jefes" i "jefecillos" que podrien ser prescindibles arreu de l'administració pública? Com es pot parlar de retallades i al mateix temps de no pujar impostos, excepte consignes populistes que no se sap si es compliran sobre les grans fortunes?

Per cert, a les Terres de l'Ebre us recomano visitar el web de la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre, ebresalut.org. Ens hem d'organitzar, fent allò de pensar globlalment i actuar localment. Malauradament el problema té origen polític i en part políticament s'ha de començar a resoldre. Moviments com el 15-M haurien de ser ben presents a les properes eleccions i castigar aquells que, acusant el govern anterior, han emprès un camí de destrucció de llocs de treball, de degradació de serveis. I per molt que ho neguin, l'evidència els desmenteix.

Acabo. Només em faltava llegir que José Bono vol que es modifiqui el subsidi d'atur perquè la gent no prefereixi cobrar l'atur a treballar. I no és que no hi hagi gent que no pensi així però, si Bono posa això sobre la taula ha de posar sobre la taula el seu sou i el de la resta de càrrecs electes, les concidions avantatjoses per tenir la pensió màxima, o els sous vitalicis de certs càrrecs quan deixen d'exercir-los. Si no ho posa tot sobre la taula continua fent lo que un socialista no hauria de fer, anar contra el benefici comú. Ara que, molts socialistes de socialistes només tenen el qualificatiu i la retòrica.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 28 de setembre de 2011

La #crisi al Debat de Política General #dpgencat

No segueixo gaire el Debat de Política General. Fa uns anys l'hauria seguit més, igual com em passa amb els debats anàlogs del Congrés dels Diputats. Bàsicament perquè per dir allò que volen dir els polítics donen moltes voltes i el discurs amaga les intencions. Malgrat això l'he seguit per la premsa i pel Twitter. I una cosa sembla clara. El discurs d'Artur Mas fa pensar en una flexibilització esbiaixada cap a la banda de la patronal del mercat de treball, en retallades i més retallades en els serveis públics, mentre ens parla de la necessitat de sacrifici. Quan hom sent parlar d'aquestes coses, quan sent parlar el conseller de Salut demanant sacrifici als metges -i no sóc metge-, quan sents que les residències de gent gran, discapacitats i col·lectius necessitats no cobraran de la Generalitat aquest mes -i potser el vinent-, penses en moltes coses que et fan ràbia.

Avui m'han passat un enllaç amb les remuneracions dels diputats al Parlament. 135 escons tenim. Qui m'ho ha passat m'explicava que una diputada tortosina pot cobrar més de 78.000 euros l'any entre el sou de diputada, els diners que li toquen pel desplaçament a Barcelona i ser portaveu d'una comissió, a la qual cosa se li poden sumar altres sous de càrrecs locals que exerceix -i desconec si els cobra-.  Qui m'ho ha enviat adjuntava una mostra del sou que cobren els residents de primer any, una mica més de 1300 euros, tenint en compte tot allò que han de fer. I se'ls vol reduir el sou, com en altres llocs de feina del sistema de salut pública. I altres continuen cobrant sous molt més alts que els administrats.

El bloc La Primavera de Praga també parla de la crisi a salut referint-se a la pèrdua, després de 20 anys, del metge de família a Paüls. I repassa els diners que gasta la Diputació en coses tan imprescindibles com 1 milió d'euros en el departament de premsa, 1 milió en protocol o 3.7 milions de la unitat de salut pública, podent invertir alguns d'aquests diners en ajudar els centres de l'ICS a tirar endavant.

Després la gent es manifesta, i amb raó. I és que encara ens manifestem poc. Haurà de passar-nos com a Grècia per enrabiar-nos de veritat.

Per cert, el broker del qual parlava ahir diu que només volia cridar l'atenció. Però, també és cert que a ningú no li han semblat esbojarrades les seves afirmacions, no?

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 27 de setembre de 2011

#Amposta rebutja el transvasament i la #crisi de cada dia

Ahir el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció contra el transvasament de l'Ebre cap a Castelló, tal com ho reclama la Diputació de la província veïna. Una bona notícia que ens arriba d'un ajuntament governat en majoria absoluta pel mateix partit que fa 10 anys es posicionava a l'altre cantó, de forma incomprensible.

Avui, el mateix dia que s'ha convocat una manifestació a Tortosa en defensa de la sanitat pública, la presidenta del Parlament diu que el pressupost del 2012 mantindrà unes retallades del 10%. Un panorama molt negre.

Al País Valencià, governat pel partit que tot ho fa bé, el PP, el president de la Generalitat ha dit que caldrà fer retallades de 400 milions al sector públic. Igual que a la Comunitat de Madrid o a Múrcia, si tenen tants de problemes i sempre han governat de forma impecable, com és que tenen els mateixos problemes o més grans que la resta d'Espanya?

Notícia indignant és la d'un broker que entrevistat per la BBC afirmava que els governs no poden fer res per sortir de la crisi, que és Goldman Sachs qui decideix el rumb de les coses, i sense posar-se roig afirmava que cada nit anava a dormir esperant que hi hagués una altra recessió perquè per a ell això vol dir que guanyarà diners.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 26 de setembre de 2011

Eleccions convocades per al #20N i més #crisi a #salut

Avui Zapatero ja ha signat la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions per al 20 de novembre. Ens esperen un parell de mesos de campanya, mancada de credibilitat però, que igualment envairà les nostres cases a través dels mitjans de comunicació i de la publicitat a les bústies.

Mentrestant la vida continua i la crisi també. La Generalitat vol que els professionals de l'ICS vegin retallada la paga extra de Nadal per poder arribar a final d'any amb els comptes clars. Això se suma a les baixades de sou i altres mesures que es van veient aquests dies. Una festa, vaja.

El PP critica que Joan Barril assessori Duran perquè Barril treballa a la Catalunya Ràdio i, sent aquesta pública, no ho veu compatible. Comparteixo la crítica, encara que el PP no pot parlar gaire sobre mitjans de comunicació i política. Si la cap de premsa de Camps ara és a la televisió valenciana, no oblidem l'etapa Aznar a la Moncloa i la parcial RTVE. Ara critiquen els socialistes perquè segons ells TVE és menys imparcial.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 25 de setembre de 2011

La #crisi a #salut, el deute grec i la victòria dels socialistes a França

Continuem sentit a parlar de les mesures contra la crisi a la sanitat pública catalana. No és d'estranyar, ja que les successives retallades encara no han acabat i aquest cap de setmana s'ha parlat de la petició que els metges renunciïn als seus complements salarials. És evident que fer fora gent, rebaixar sous i altres retallades, en un país on hi ha gent com els membres del consell d'Administració de RTVE que cobren 120.000 euros, més altres beneficis, amb càrrecs electes i càrrecs de confiança que també cobren lo que cobren, amb estructures administratives plenes de comandaments intermitjos, i on els polítics, pel fet d'haver estat membres de governs o de cambres de representació tenen sous temporals i/o vitalicis, deia que en un país on passa això demanar que la gent es baixi el sou o fer-la fora és una vergonya i un insult a la intel·ligència.

Quant a la crisi, avui torna a publicar-se una referència al deute alemany amb Grècia després de la Segona Guerra Mundial, del qual els grecs van condonar el 50%, mentre que Alemanya actualment és exageradament exigent amb el país helè.

I la crisi afecta qui governa. El PP pot fer-nos pensar que la dreta ho pot fer millor però, la dreta -vegeu Alemanya o França- governa i és castigada a les urnes per la crisi. Avui hem conegut la majoria absoluta dels socialistes francesos al Senat. Però, que no ho intenti manipular el PSOE perquè no és una pujada de l'esquerra a Europa, penso que és un vot de càstig a qui governa, simplement, per no haver aconseguit evitar els efectes de la crisi.

Acabo. Aquest cap de setmana s'han fet les darreres "corrides" de bous abans de la prohibició que entra en vigor al 2012 de fer-ne arreu de Catalunya. En comptes de parlar de la tortura que suposa matar el bou com se'l mata a la plaça, alguns prefereixen parlar d'art, de cultura i de tradició. Típic i tòpic. Però, alguns se superen i veiem que Anglada i membres de PxC diuen que treuen els bous per portar-hi "moros", fent bo un rumor que diu que a la Monumental de Barcelona han de fer una mesquita. La gràcia de la democràcia, que qui atempta contra ella amb arguments com aquests, pel perill que comporta la confrontació entre cultures, també hi tenen cabuda.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 24 de setembre de 2011

La #vegueria segons Germà Bel, i la #crisi a #salut

Gran article de Germà Bel a la Veu de l'Ebre sobre les vegueries, sobre com vam arribar a ser conscients de la identitat de territori gràcies al PHN, com es va acabar demanant la vegueria de l'Ebre, amb el posicionament dels diferents partits, no sempre partidaris del canvi de la divisió territorial de Catalunya, i on som ara. CiU no està per la labor de crear les vegueries, no almenys enteses com més que les 4 províncies, creant-se com a mínim la vegueria de l'Ebre. A Madrid no estan per modificar la divisió provincial, condició per materialitzar per complet les vegueries. I mentre això no arriba Germà Bel proposa unir tots els consells comarcals en un ens que ho coordini tot i que li anomenem vegueria. Malauradament les tensions polítiques poden impedir que idees racionals tinguin èxit, sobretot pel tema de la capitalitat.

La crisi a salut ens porta noves males notícies. La Generalitat demana que els metges es baixen més el sou per salvar el sistema. Una rebaixa que seria fins finals d'any -de moment-. És molt preocupant que la sanitat catalana estigui així. I no només en el cas dels metges arriba això. Entre acomiadaments d'interins, rebaixes de sou que entre la del tripartit i ara poden ser del 25%, rebaixes de contractes externs, etc., les retallades a salut afecten moltíssimes persones i, com deia ahir, moltíssimes famílies. I el millor de tot és que els professionals sanitaris i no sanitaris són això, professionals, i treballen amb les mateixes ganes o més per donar un bon servei.

D'altra banda, llegeixo que en alguns hospitals la llista d'espera de cirurgia oncològica ha duplicat el temps recomanat a causa de les mesures preses a causa de les retallades. Situació que es corregirà però, que no hauria d'haver-se produït en cap cas.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 23 de setembre de 2011

La #crisi a l'ICS, la censura a #RTVE i l'ONU no accepta Palestina

Llegeixo que els cap de serveis dels hospitals de l'ICS es mobilitzen contra la degradació de la qualitat assistencial a causa de les retallades. I no és per menys. A les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona les retallades no s'han aturat i no se sap quan s'aturaran. A l'Hospital de Vall d'Hebron els metges han acordat fer vaga indefinida 3 dies per setmana per protestar contra la situació en què es troben. La incertesa entre els treballadors sobre si continuaran treballan i en quines condicions és un fet. Algú es posa en la pell de l'altra gent a l'hora de decidir acomiadaments? Algú pensa que els altres també tenen família? Allò més trist és que probablement si això ho hagués fet el govern anterior els mateixos que ara es justifiquen per les retallades, aleshores ho haurien criticat de forma contundent.

Preocupant és també la situació a ensenyament. Llegeixo que la Generalitat s'endarrerirà en els pagaments corrents a les universitats públiques i que aquestes pagaran les nòmines dels seus fons per no afectar els seus treballadors.

Avui el Consell d'Administració de RTVE revocarà l'acord que els permetia accedir a l'aplicació que s'utilitza per elaborar els continguts dels informatius i poder exercir potencialment la censura. Una gran cagada dels consellers de PP i PSOE que se'ls ha girat en contra.

Aquesta setmana Palestina ha demanat ser admesa com país de ple dret a l'ONU. Però, malauradament el president dels EUA va vetar-ne l'admissió. Com s'ha comentat per Twitter, és contradictori que algú que ha estat premi Nobel de la Pau hagi vetat la millora de la situació d'un país com Palestina, amb terrorisme intern però, també amb un altre país, Israel, que ha anat esgarrapant-li territori i que també ha exercit la violència contra els seus ciutadans. Qüestió de vots, probablement.

I a casa nostra, mentre Alemanya ja ha posat data final a les nuclears, mentre a França comencen a aixecar-se veus en contra, el govern espanyol ha prorrogat 10 anys la llicència de la central nuclear d'Ascó (I i II). Un govern, el del PSOE, molt coherent amb temes energètics.


Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 22 de setembre de 2011

Intent de censurar els informatius de #RTVE i execució d'un dubtós culpable

Ahir a la nit al Twitter es va escampar de seguida la notícia sobre l'acord del Consell d'Administració de RTVE pel qual accedirien als continguts dels informatius per supervisar-los abans de la seva emissió. Un intent de censura en tota regla que ha desencadenat una indignació tal que les marxes enrere de PP i PSOE no s'han fet esperar, criticant l'acord, i fent que el propi Consell es proposi revisar allò acordat. Sigui com sigui, l'intent de censura ja s'ha fet i per molta marxa enrere que es faci no es pot passar per alt. Una patinada o potser un intent d'acordar-ho sense que hi hagués gaire rebombori, i tenir així un major control, en època de crisi i de turbulències, sobre allò que surt a les notícies. Encara no han assumit que hi ha alternatives a la televisió per informar-se i per fer córrer la veu.

Com sabem, el govern espanyol exigeix que les autonomies compleixin amb els límits de dèficit. Catalunya ha vist com la ministra Salgado accepta una pròrroga per assolir els nivells exigits de dèficit a canvi de més ajustos. Llegeixis més retallades. Ahir a l'Oracle de Catalunya Ràdio Oriol Jonqueras recordava que si Catalunya tingués un model fiscal adequat, en comptes de d'èficit de 7.000 milions tindríem un superàvit d'11.000 milions. No sé si són xifres fiables o no però, que mentre ens exigeixen no volen parlar de fer un sistema fiscal més just, és evident.

I acabo. Ahir es va executar una persona més als EUA. Una persona, Troy Davis, que va ser condemnat a mort però, segons llegeixo, amb proves dubtoses de la seva culpabilitat. Sembla el típic cas de pel·lícula del culpable que ho és bàsicament perquè és negre i estava en el lloc equivocat en el moment equivocat. Si era innocent la seva mort ja no es pot tirar enrere. I si hagués estat culpable, un cristià, com presumeixen tant als EUA de ser-ho, no pot acceptar l'execució de persones per haver comès un delicte. Matar no és de cristians, matar no és la solució.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 21 de setembre de 2011

#crisi L'auditoria de la Generalitat i les delegacions territorials

Que el dèficit de la Generalitat era important, només entrar a la plaça Sant Jaume el govern actual ja es deia. Els balls de xifres ens han acompanyat durant mesos per acabar amb les xifres que va proporcionar ahir el conseller d'Economia. Un dèficit de més de 8.000 milions d'euros, un 4,2% del PIB català. L'auditoria va ser encarregada a Deloitte fa uns mesos, per quasi 900.000 euros. Una xifra important i, com aquest matí escoltava a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio, el dia abans es va presentar l'informe de la Intervenció Generalitat de l'Estat que donava els mateixos resultats -variant una dècima-. Em pregunto si és necessari fer auditories externes quan hi ha organismes que es pressuposa fiables que ja ho fan. Però, això no treu que els resultats siguin molt negatius, malgrat que els partits del tripartit posen en dubte que el dèficit sigui més elevat si no que apunten a diferents formes de comptabilitzar-lo. Deloitte recomana al govern replantejar-se la seva presència territorial, entre altres. Això pot voler dir moltes coses si s'acaba fent cas de les recomanacions i es materialitzen. Eliminació de serveis territorials, de forma parcial o completa? Adéu a les vegueries definitivament?

En el context de la crisi la Generalitat es planteja treure competències dels municipis més petits en comptes de fer com Itàlia que ha eliminat municipis obligant-los a fusionar-se entre ells. És normal que no tots els municipis tinguin les mateixes competències, entre altres coses perquè la seva capacitat no és la mateixa. Ara bé, si ara els municipis ja assumeixen coses que no són de la seva competència, amb el canvi, depenent de quines competències s'eliminin, no continuaran havent de donar la cara? Al cap i a la fi són l'administració més propera al ciutadà.

Amb la crisi Amposta i Tortosa tenen 5.000 pisos sense vendre dels 7.000 que hi ha a les Terres de l'Ebre. Una evidència d'anys de construcció sense mesura, a l'empara de l'aparent bonança econòmica, ara destapats per les dificultats per vendre i per comprar. Els que negaven la bombolla ja fa temps que no la poden negar.

Sobta que Esperanza Aguirre parli de moralitat per justificar les retallades en educació. On és l'obligació moral de fer aquestes retallades en educació o en salut? De fet, si tan bé governen les autonomies del PP, comés que Madrid necessita fer retallades? I no ho dic per fer demagògia, ho dic perquè l'argument contrari l'utilitzen els del PP per atacar les que governen altres partits -PSOE-.

Acabo. Via Menéame veig que Grècia després de la IIa Guerra Mundial va perdonar a Alemanya -forçosament- l'equivalent actual de 70.000 milions d'euros. Una nota històrica que qualsevol grec emprenyat podria aprofitar per emprenyar-se encara més.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 20 de setembre de 2011

La #crisi d'Espanya i Itàlia

Avui la crisi ha posat un altre cop al capdavant informatiu Espanya, precedida d'Itàlia a causa de la rebaixa de la qualificació del deute italià per S&P. De res li serveix a Berlusconi anuncia l'escabetxina de municipis i províncies i altres mesures d'austeritat. L'atac continua. Mentrestant diuen que Espanya té un mes per evitar córrer la mateixa sort que Itàlia. Si és que anem cap al precipici i Europa continua sense fer res.

Com la setmana passada, la tertúlia d'avui al Matí de Catalunya Ràdio ha tractat la crisi i les mesures del govern espanyol, centrant-se novament en l'impost de patrimoni i l'impost de successions. No acabo d'entendre com, mentre hi ha arguments sobre la bondat d'unes mesures i l'error d'aplicar-ne altres, el govern espanyol sempre opta per les que cada cop més experts qualifiquen d'equivocades i menys justes.

A Madrid Esperanza Aguirre continua atacant la vaga de professorat acusant-los de tenir motius polítics al darrere, i continua posant en qüestió la gratuïtat de l'educació. Aquest cop però, llegeixo que posa en qüestió la gratuïtat de l'educació a partir dels 16 anys. Puntualitza però, planteja mesures per posar pals a les rodes per a mantenir un sistema educatiu universal, encara que sigui per trams, començant per edats més altes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 19 de setembre de 2011

A pagar per anar a l'escola, segons Aguirre #educació #crisi #20N

Esperanza Aguirre se supera cada dia. Avui llegeixo que opina que l'ensenyament potser no cal que sigui obligatori i gratuït en totes les fases. Però, no aclareix quines són les seves veritables intencions, o les del PP quan governi Espanya. Eliminaran la gratuïtat de P3? Eliminaran la gratuïtat de batxillerat? Promouran l'elitisme dins del món educatiu? O faran que als 12 anys ja no sigui obligatòria l'escolarització i tenir així una societat aborregada? Com que no especifica tot és possible.

Grècia continua sent escanyada per la crisi, pels països europeus i pels organismes internacionals. Llegir que l'FMI li exigeix tancaments d'empreses públiques, acomiadaments i reducció de sous de funcionaris, que se sumen ja a les mesures radicals que s'han anat veient els darrers mesos, fa fredat. Fa fredat pensar com de malament ho estan passant, i fa fredat pensar que no se sap si algun dia li tocarà el rebre a Espanya, per molt que Salgado i Zapatero vagin d'optimistes.

És contradictori que Duran parli de portar al programa electoral la proposta d'un impost per a les grans fortunes. És contradictori venint d'un partit de dreta, més afí a les grans fortunes que no pas a la classe treballadora. Però, benvinguda sigui la proposta.

Ahir a la nit abans de marxar a dormir em vaig trobar amb la notícia d'eliminació de places d'interins a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, juntament amb la no reobertura de les plantes tancades durant l'estiu i el funcionament dels quiròfans al 50%. Com vaig comentar al meu bloc, sobta que havent dit el conseller que les retallades havien acabat, continuem veient-les venir, com si res.

I acabo. Si la setmana passada moria un noi, ahir se sabia de la mort d'una dona de Vinaròs pressumptament a mans del seu marit. El cos va ser trobat a Amposta. Va coincidir que un dels meus contactes al Facebook va penjar la foto demanant informació d'on podia trobar-se la dona i, malauradament hem hagut de veure com el final més tràgic és el que ha esdevingut. Amposta en una setmana, dos cops notícia per violència de gènere, sumats als casos de violència que han succeït a la resta d'Espanya. El món està boig.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 18 de setembre de 2011

La immigració i la #xenofòbia, la #crisi a Grècia, l'energia nuclear i #20N

20 minutos publica un article sobre els arguments xenòfobs de la ultradreta a Espanya, disfressats de patriotisme. Segons els escoltes o els llegeixes no volen immigrants -llegeixis àrabs, bàsicament- de cap mena. Davant de la premsa puntualitzen que no volen immigrants sense papers. Després difonen missatges sobre l'ús que fan dels serveis públics. Fóra bo veure els videos d'Arcadi Oliveras sobre les migracions a Europa (video 1, video 2) abans de continuar escoltant amb bona predisposició Anglada i companyia. Al final fins i tot ells, els xenòfobs, es beneficien dels immigrants que tant critiquen.

Alemanya, parlant de la crisi, vol que Grècia faci els deures abans de donar el vist-i-plau als diners del rescat que espera el país helè. La societat grega a mercè dels mercats i del que diguin els països poderosos d'Europa. Si han de quedar-se amb el cul a l'aire es quedaran. I al final tot plegat només servirà per allargar l'agonia grega, l'agonia d'un país que no té diners per cobrir les despeses habituals i que a més necessita diners per pagar els seus deutes.

Spain is different. A Alemanya s'ha posat data final a l'energia nuclear. Siemens ha anunciat que deixa el negoci nuclear, destacant el posicionament clar de la societat contra aquest tipus d'energia. En canvi a Espanya continuem veient prórrogues de vida de les centrals i un govern del PSOE no ha tingut el coratge de posar data final a les centrals a Espanya. Avui que llegim aquesta notícia sobre Siemens també Público parla de l'accident d'aquesta setmana en un forn de tractament de residus nuclears al sud de França. Malgrat que oficialment havia estat un accident industrial i no nuclear, com explica el diari, l'operari mort va ser enterrat en un taüd amb protecció contra la radiació. La manca de transparència en el sector de l'energia nuclear, tenint en compte la perillositat dels seus accidents és inacceptable.

I acabo. Llegeixo i he vist a la tele que els socialistes han celebrat la Festa de la Rosa. Carme Chacón, després de fracassar en l'intent de succeir Zapatero ara encapçalarà la llista del PSC a Madrid. Ella ha estat un dels exemples de polítics del PSC que han pensat més en el PSOE que en el PSC, més en el PSOE que en Catalunya, pretén convèncer que és la persona idònia per encapçalar la llista? De fet, Iceta i companyia, pretenen continuar dirigint un PSC desacreditat pels fets i per les urnes? Com més va més clara està la debacle del PSC i les bones perspectives per al PP.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 17 de setembre de 2011

#aniversari 2 anys de Júlia, #educació pública de pagament i el #copagament

El dia d'avui personalment està marcat pel fet que la nostra filla Júlia compleix 2 anys. Un dia de celebracions, d'alegria, de família. Però, l'actualitat continua esdevenint i tenim algunes coses per comentar.

Llegeixo que l'Ajuntament de Cardedeu vol fer pagar els alumnes d'Infantil i Primària d'altres poblacions que van a les seves escoles. En època de crisi aquells que potser fa un temps presumien d'aquest fet ara ho veuen com una càrrega. Em pregunto però, si es tracta de centres públics i, en cas afirmatiu, si això no va en contra de la màxima que diu que a partir dels 3 anys l'ensenyament públic és gratuït.

Quant a la crisi i la sanitat pública. Artur Mas ja llença el primer globus sonda sobre el copagament. Algú ahir llegia que ho titllava de sobrepagament. I és que així és, un sobrepagament. Depèn com s'expliqui pot semblar just però, si el sistema públic de salut és gratuït i universal i paguem impostos per mantenir-lo, no té sentit crear un copagament, per molt que en altres països també es faci. Perquè, insisteixo i sento repetir-me, si copiem coses d'altres països copiem-les totes. Podríem començar pels nivells de salaris, pels beneficis socials, pel sou mínim, etc. Continuo pensant que implantar un copagament és un primer pas per fer que la sanitat pública s'assembli més a una mútua privada. I després veuríem com continuaria la cosa.

Rubalcaba continua en pre-campanya i ara proposa augmentar els impostos a les Sicav -societats d'inversió immobiliària- i així implantar una mesura més perquè qui més té més contribueixi a les arques públiques. D'entrada la mesura sembla bona. Com amb l'impost de patrimoni hom es pot preguntar com és que això ho proposa quan ja no és al govern.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 16 de setembre de 2011

#crisi Units pel corredor del mediterrani, ERO a l'Hospital de Sant Pau #salut i Rajoy va venir a Catalunya #20N #eleccionsgenerals

Artur Mas avui ha estat notícia per haver-se reunit amb els presidents de Múrcia i del País Valencià per reclamar el corredor del Mediterrani, en comptes d'altres alternatives per al ferrocarril de mercaderies, ara que Europa ha de decidir quins projectes finança. Joan Herrera però, li ha recordat que durant temps ha participat amb PP i PSOE en l'impuls a l'AVE. De fet, fa poc quan Artur Mas criticava el govern per invertir tant amb AVE em semblava que no podia ser que Mas fes aquell discurs. Benvinguts siguin els canvis de pensament, tot i que no acceptin que han canviat.

Avui Amposta ha estat notícia per la mort d'un jove quan ha anat a discutir amb la seva ex-parella. Mala notícia, com totes les notícies de morts que tenim massa sovint però, aquest cop a la nostra ciutat. Imagino que tindrem reportes de successos preguntant per la zona dels fets. I és que la violència la tenim a tot arreu.

Preocupa conèixer que l'Hospital de Sant Pau presenta un ERO que afecta quasi el 40% de la plantilla. Això és molt i en un centre sanitari crec que encara és qualitativament molt més. I això se suma a les retallades que encara continuen el seu degoteig en el sistema públic de salut.

Quant a la crisi, els mitjans ens diuen que Catalunya és la segona autonomia més endeutada d'Espanya, després del País Valencià. L'endeutament equival al 19,9% del PIB. Però, és que Espanya té un endeutament del 65,2% del PIB. Parlant de crisi, el programa 59 segundos de TVE va emetre un programa sobre l'economia i s'hi va parlar dels motius de la crisi i de les mesures que s'haurien d'adoptar. És de destacar la intervenció de l'economista d'Attac, Alberto Garzón, oferint alternatives que no es basen en retallar i retallar per anar tirant. Malauradament qui governa i qui vol governar pensa diferent i tirarà pel dret, segur.

Finalment, només comento que ahir Rajoy va anar a fer una conferència a Tribuna Barcelona i a més que Miquel Roca li va etzibar que amb la llengua no es pot frivolitzar, del discurs de Rajoy han destacat els mitjans les seves paraules demanant que es fes èmfasi en el que ens uneix i no en el que ens separa. Ho sento però, això és fugir d'estudi i evitar debats del tot legítims. Com és habitual en els polítics que governen o aspiren a governar a Madrid.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 15 de setembre de 2011

#yotmbsoyelmundo Pedro J. diu que hi ha una campanya contra ell, l'impost de patromoni #crisi i la prohibició del burka al carrer

Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo, diu al seu compte de Twitter que la història es repeteix amb les acusacions que rep per manipulació, com va passar abans de les eleccions de 1996. I tot arran del munt de gent a Twitter que ha posat com trending topic el diari conservador amb l'etiqueta #yotmbsoyELMUNDO, fent en molts dels casos broma amb paraules que contenen les lletres ETA, a causa de la manifestació abertzale de la qual parlava en l'anterior apunt. Fins i tot Pedro J. en una piulada assegurava que les imatges no estaven manipulades però, que eren perfectes per il·lustrar la realitat. Una realitat que és la que vol contar ell, hauria d'haver especificat.

Finalment el govern recupera l'impost de patrimoni per als anys 2011 i 2012, el qual afectarà a qui tingui un patrimoni de més de 700.000 euros, sense comptar la seva primera residència -1 milió d'euros incloent-la-. Avui a la tertúlia de del Matí de Catalunya Ràdio explicava Germà Bel que com que l'impost és recaptat per les autonomies, corria el perill que algunes decidissin no recaptar-lo per evitar la fugida de capital, amb la qual cosa la tendència podria ser que cap no l'acabés cobrant. És un impost que d'entrada sembla correcte, per fer que qui més té més pagui però, també explicaven a la tertúlia que d'altra banda és un impost sobre guanys fruit del treball, sobre guanys per als quals ja s'han pagat impostos, mentre que l'impost de successions -reformat- grava guanys que no són fruit del treball, els quals seria més just gravar amb un impost. Fins i tot es comentava la manca d'igualtat entre els rendiments del treball i els rendiments de capital -per exemple, inversions en borsa- a l'IRPF, faborables als segons, de forma que pagues més pels guanys proporcionats pel que treballes que no pas pels guanys per invertir en borsa. Cal pensar millor el model i no llençar propostes electoralistes com fa el govern des de fa massa temps.

Avui llegia amb estupefacció que el govern català vol prohibir el burka i el nicab als carrers i edificis públics. Algunes persones se n'alegraran però, almenys al carrer, tothom ha de ser lliure d'anar com vulgui, fins i tot despullat, per molt que ajuntaments com el de Barcelona ho penalitzin. Exagerant, fent demagògia, fent broma, no m'imagino els motoristes circulant sense casc per poder ser identificats quan circulen pels carrers de les nostres ciutats i pobles.

I acabo. Mariano Rajoy ja té compte de Twitter. Serà ell qui l'actualitzi? Per les seves respostes potser ho podrem deduir. Com molts polítics, es converteixen en habitants de la xarxa durant uns mesos i passades les eleccions marxen i obliden la seva suposada intenció de comunicar-se amb la gent, de ser transparents, etc. Jo encara recordo que a les eleccions del 2004 Rajoy suposadament responia preguntes al web que el govern havia creat per contactar amb els candidats i quan li vaig preguntar pel PHN em va acabar dient d'alguna manera que estava intentant tocar allò que no sona, tot per no respondre allò que no li venia bé.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 14 de setembre de 2011

#educació El sou dels professors, manipulació informativa, Catalunya en #crisi i intents de #transvasaments

El director d'El Mundo ahir al seu compte de Twitter destacava la notícia sobre l'informe de l'OCDE sobre Educació, fent incís en el sou del professorat. Segons la notícia, el professorat espanyol guanya entre 35.000 i 57.000 euros anuals, per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la UE. El titular no destaca que un professor a Espanya fa més hores lectives que la mitjana de l'OCDE. Així mateix, el sou del qual es parla al titular a mi no em quadra. No sé d'on surt el rang entre 35.000 i 57.000 euros, ja que em consta, si no calculo malament, que un un professor de secundària no arriba als 35.000 euros bruts anuals, i ja no diguem un professor tècnic de formació professional o un mestre -vegeu les taules de retribució al web del Departament d'Ensenyament-. L'informe de l'OCDE es pot constaules de retribució al web del Departament d'Ensenyamentultar al seu web [PDF] i allí apareixen altres xifres a la pàgina 479. El salari per a un mestre que comença és de poc més de 29.000 euros -bruts-, mentre que el d'un professor de secundària és inicialment de poc més de 33.000 euros. Així mateix, en el rang de sous el valor més alt se situa en quasi 47.000 euros per a un professor de secundària amb el màxim d'increments per anys treballats. Les xifres d'El Mundo s'agafen de la pàgina 480, on els salaris es mostren aplicant una conversió utilitzant PPP (paritat de poder adquisitiu), és a dir, establint globalment a quant equivaldria el salari. Ara bé, si El Mundo utilitza això per comparar el salari del professorat també ho ha de fer per comparar altres salaris. De tota manera em sembla una manipulació de la informació.

El Confidencial, també destacat pel seu biaix cap a la dreta, destaca que els professors espanyols treballen menys que els seus homòlegs europeus, donant poca importància al fet que imparteixen més hores de classe i destacant que el còmput total -teòric- és menor. I dic teòric perquè el còmput total no es pot saber del cert perquè la feina que un s'enduu a casa no es calcula.

A l'altre costat ideològic Carlos Carnicero també utilitza l'informe de l'OCDE per atacar Esperanza Aguirre, referint-se a les hores de classe i a la jornada laboral.

L'estadística es presta molt a interpretar-la segons a un li convé, sobretot quan es tracta de guerra política i hi ha unes eleccions a tocar.


Quant a manipulació, avui a la xarxa es parlava d'una imatge d'una manifestació abertzale publicada també pel  diari El Mundo, on la pancarta de capçalera quedava enquadrada de forma que quedaven les lletres ETA aïllades de la resta de paraula. El director del diari no accepta que es digui que és una manipulació de la notícia si no que diu que reflecteix la realitat del País Basc. La fal·làcia és fàcil d'utilitzar.


En el context de la crisi, Catalunya ha vist rebaixada la qualificació del seu deute per l'agència Fitch. Un alt funcionari del FMI diu que Espanya i Itàlia necessiten ajuda internacional a més de les reformes internes per evitar un futur més negre. Mentrestant Europa intenta escapar del daltabaix amb la proposta dels eurobons, tot i que, encara que beneficiaran països com Itàlia o Espanya, avisa que no són la panacea. La pregunta és si el mercat d'inversions veurà amb bons ulls els eurobons o els qualificarà negativament. Els entesos diuen que s'estan prenent mesures que intenten una fugida endavant però, que no emprenen els canvis de model que calen per recuperar-se de la crisi. Funcionaran els eurobons?

A casa nostra el ple de l'Ajuntament de Tortosa ha rebutjat aquesta setmana la petició d'aigua de l'Ebre des de Castelló. Em pregunto si es presentarà una moció semblant a Amposta i si també acabarà sent aprovada. Si és així, com hauran canviat les coses des de fa 10 anys en què CiU es posicionava a favor dels transvasaments, sempre amb alguna excusa preparada. Mentrestant, la diputació de Castelló també ha aprovat una moció reclamant un transvasament de l'aigua de l'Ebre, coincidint amb la resolució judicial que insta el govern a pronunciar-se sobre la petició d'aigua a Castelló. És comprensible que, com que el govern espanyol no ha optat per acabar amb les polítiques de transvasaments de forma clara, encara vegem intents de dur-ne a terme. És comprensible que si s'escolta unes peticions d'aigua altres diguin que ells també volen ser escoltats.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 13 de setembre de 2011

L'#educació segons Aguirre, la #crisi i la fallida de Grècia, la llengua i #CiU, i els drets d'autor

Joan Coscubiela compara avui al seu compte de Twitter el menyspreu d'ahir d'Esperanza Aguirre envers els que protesten per les retallades en educació, amb el menyspreu del franquisme envers els que reclamaven llibertats. Mentre Aguirre parlava de sindicalistes, indignats i els de la cella -en al·lusió als actors i professionals de la cultura que donaven suport a Zapatero fa uns anys fent simulant amb el dit la cella del president del govern-, mentre que el franquisme parlava de rojos, massons, ganduls i malfactors. Una comparació molt encertada la de Coscubiela. Carlos Carnicero també parla avui del menyspreu d'Aguirre cap al professorat, desautoritzant-lo davant de la societat, i afavorint així una hipotètica i temuda privatització de l'ensenyament a la Comunitat de Madrid. Si en fan de mal els polítics quan volen! Però, el fan havent estat escollits per majoria absoluta, cosa que no entendré mai en el cas d'Aguirre.

Ahir llegíem que Grècia no tenia diners per pagar sous i pensions més enllà del mes d'octubre, cosa que va sacsejar les borses i perjudicar Espanya de retruc. Angela Merkel ho nega i diu que s'ha de treballar perquè Grècia no faci fallida i mantenir l'euro fort. Els experts però, ja fa temps que avisen de la fallida de Grècia i de les conseqüències nefastes per a l'economia europea. La pregunta és si és evitable o no. Sense ser expert en economia em pregunto si un país com Grècia que no té diners per al seu dia a dia -pagar sous, pensions, proveïdors,...- i a més ha de pagar el seu deute, cada cop més gran, pot aguantar per gaire temps?

D'altra banda avui Obama ha donat un toc d'atenció a Zapatero i companyia, que de tant en tant ens venen la situació com controlada i amb bones expectatives. El president dels EUA ha dit que Europa ha de tenir polítiques econòmiques coordinades -una unió més real- i que si hi ha problemes, després de Grècia són Espanya i Itàlia les grans preocupacions davant dels atacs del mercat. Com acostuma a passar, Santiago Niño Becerra afegeix més negror al panorama de la crisi al seu article a La Carta de la Bolsa. Critica l'entrada de països com Grècia i Espanya a l'euro en el moment en què ho van fer perquè la seva economia no estava preparada per entrar-hi. De fet planteja que en un futur es posarà sobre la taula la continuïtat dins de l'euro de països que siguin un llast per a la supervivència de la moneda única.

Una cosa fa gràcia -o pena-. CiU de Badalona amenaçava de presentar una moció de censura si l'alcalde es posicionava contra la llengua, contra la immersió lingüística. El PP de Badalona va votar en contra d'una moció a favor de la immersió i el president del grup de CiU diu que no presentaran cap moció de censura. Això és no complir l'amenaça, és mentir, és fer-se enrere i a sobre es vol justificar.

Ahir la Unió Europea va aprovar una extensió dels drets d'autor sobre les obres musicals de 20 anys més, fins els 70 anys. El Partit Pirata ha denunciat aquesta maniobra perquè afavoreix les grans productores i es produeix en un moment en què obres d'artistes com els Beatles estaven a punt de passar al domini públic. Sigui com sigui, és una mala notícia l'extensió d'un dret que crec que es permet explotar durant massa temps, sobretot quan qui ho explota són els hereus, sense haver creat l'obra.



Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 12 de setembre de 2011

#energianuclear Accident en un centre nuclear a França, comença l'escola i notes sobre la #crisi

El mateix dia que ens diuen que la central nuclear de Fukushima ja està estable tenim notícia d'una explosió en un magatzem de residus nuclears al sud de França, a 300 km de Catalunya, amb una persona morta. Es tracta del centre nuclear de Marcoule. Concretament ha hagut una explosió en un forn destinat a tractar els residus nuclears de baixa radiació, i es parla de risc de fuita radioactiva. Una notícia que ens recorda com de preocupant és l'ús d'energia nuclear, pels perills que impliquen els incidents en aquest tipus d'instal·lacions, sobretot després de veure què ha passat aquest any al Japó.

Avui ha començat el curs escolar per als alumnes -per als professors i mestres ja ho va fer l'1 de setembre-, amb la polèmica per la sentència en contra de la immersió lingüística. 3 famílies condicionen tot un sistema educatiu que els garanteix que els seus fills acabaran l'educació coneixent català i castellà. I hi ha encara qui diu que el castellà està perseguit a Catalunya, després de tants anys de normalitat. Arreu del país es presenten mocions als ajuntaments per defensar la immersió i, a Badalona, després de l'espectacle del seu alcalde suspenent els actes de la Diada -i anant als actes convocats per diferents entitats-, el PP votarà en contra de la immersió. Si CiU compleix la paraula a García Albiol li quedaran quatre dies d'alcalde si passa això.

Quant a la crisi, llegeixo via Menéame que entre els anys 2000 i 2010 els països que ara donen lliçons d'austeritat, de control del deute, França i Alemanya, es van saltar el triple de cops que Espanya els límits de deute i dèficit marcats per la Unió Europea. De fet, si fem memòria, no seria el primer cop que França és notícia per saltar-se alguna normativa europea per tal de satisfer els seus propis interessos. Mentrestant, llegeixo que Grècia no té diners per pagar els sous i pensions més enllà del mes d'octubre. I qui ho paga? La societat grega, no els que haurien de pagar-ho. Una societat, la grega, que per molt que protesti no és escoltada. Després es pregunten per què sorgeixen els moviments dels indignats arreu del món.

Als EUA Lehman Brothers, l'entitat que va fer fallida el 2008 i que va ser un dels exponents de l'inici de la crisi en la qual estem immersos, no començarà a pagar les indemnitzacions -més de 47.000 milions d'euros- establertes fins el 2012. Mentrestant la cadena d'afectacions en pateix les conseqüències. De fet, la notícia explica que els antics directius de l'entitat continuen guanyant-se bé la vida en diferents multinacionals o en assessories pròpies. En aquella alegria.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 11 de setembre de 2011

#OnzeDeSetembre #11S Celebració de la Diada, la #crisi i l'#FMI

Avui s'ha celebrat la Diada a Catalunya amb una manifestació multitudinària a Barcelona i actes arreu del país. Malauradament els mitjans de la Meseta prefereixen destacar que s'han cremat imatges del rei i banderes espanyoles. La resta, una jornada amb celebracions dins de la normalitat, no importa.

El govern d'Artur Mas no ha canviat el blindatge que el tripartit va establir per als polítics en l'ofrena a Rafel Casanova. Un blindatge que els allunya més de la ciutadania, una forma d'evitar les crítiques, tant les respectuoses com les no respectuoses.

A Amposta avui hem anat a tocar a la celebració de la Diada, la penjada de la bandera al pont penjat. Crec que s'ha de replantejar aquesta celebració, per mirar d'aconseguir més públic. Potser fent els actes al migdia, i un programa més atapeït ho vestirien més de jornada festiva.

Parlant de la crisi, com és habitual, llegeixo que un informe intern del Fons Monetari Internacional (FMI) critica la gestió de l'organisme durant la presidència de Rodrigo Rato per no saber preveure la crisi i posar com model economies que després van fallar, com la dels EUA o Islàndia. Malgrat això ni Rodrigo Rato s'explicarà i entonarà el mea culpa, ni el PP deixarà de posar-lo com exemple de bon gestor econòmic.

Mentrestant Grècia planteja un nou impost sobre les propietat immobiliàries per aconseguir un 2000 milions d'euros. Mesures desesperades a Grècia de cul a l'opinió de la ciutadania. Això és democràcia? Això és Europa?

I a Espanya diuen que Zapatero farà cas de les peticions de Rubalcaba en els mítings de pre-campanya i divendres recuperarà l'impost de patrimoni per a les rendes més altes. La pregunta és on estarà el punt de tall entre rendes mitjanes i altes, i si realment això no s'acabarà gravant amb impostos als de sempre. Veurem

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 10 de setembre de 2011

#aniversari La #Diada de l'#OnzeDeSetembre i la reforma de la #Constitució

10 de setembre. Avui fem 5 anys de casats. Un dia de celebracions, quan la nostra filla està a punt de fer 2 anys. També avui és la vespra de la Diada, tot i que l'11 de setembre des de fa 10 anys que s'associa també a l'atac terrorista contra les Torres Bessones als EUA.

Avui Artur Mas ha fet el seu primer discurs de la Diada com president de la Generalitat. En aquest discurs, bàsicament sentimental per fer-se perdonar les retallades, també ha parlat de la reforma constitucional aprovada recentment per PP i PSOE. El president ha dit que com que la reforma s'ha fet sense tenir en compte el catalanisme, s'han trencat definitivament les regles del joc de la Transició. Aquest discurs, tant de Mas com de CiU, té dues cares. D'una banda es queixen d'una reforma cuinada entre PP i PSOE, a la qual s'haguessin afegit si Llamazares no hagués impedit votar les esmenes transaccionals al Congrés. De l'altra però, no diuen res sobre el fet que els partits reformin i votin la Constitució i que no es convoqui un referèndum per donar la veu al poble. Un discurs de dues cares, com deia. Al final, CiU no veu amb tan mals ulls la reforma, n'estic segur.

I parlant de la Diada, també és notícia que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, hagi cancel·lat aquesta setmana la celebració dels actes de la Diada perquè els grups de l'oposició han renunciat a participar-hi a causa que aquest any a Badalona no es despengi la bandera espanyola de l'Ajuntament. Des del Govern se li ha recordat l'obligació de complir la llei, referint-se a la legislació sobre els símbols nacionals de Catalunya. Crec que García Albiol ha aprofitat la mínima oportunitat que ha tingut per crear polèmica. I al mateix temps, el govern i els mitjans li han donat massa importància. Aquesta ha estat la setmana de García Albiol per això i per haver comparegut davant del jutge pels pamflets del PP de Badalona on associaven gitanos romanesos i delinqüència. No se n'ha desdit, obviant la perillositat de fer bones generalitzacions que condueixen a la confrontació social.

Quant a la reforma constitucional, el senador ebrenc Joan Sabaté la justifica -no esperava que la critiqués-. I la justifica amb arguments de partit, simplement. Que si responsabilitat política, que si per mantenir l'estat del benestar,... Les urnes parlaran. I parlen persones que, penso que tenen més autoritat que Sabaté per rebatre arguments, com ara Vicenç Navarro, qui exposa arguments aprofitant un apunt sobre els fets de l'entrevista de Catalunya Ràdio d'aquest cap de setmana, amb una actuació impresentable de Manel Fuentes. Les observacions de Navarro, a més del parlar de la situació econòmica també parlen de com Catalunya Ràdio marca un perfil de centre dreta en les seves tertúlies que no deixa espai, normalment, a arguments que tiren més cap a l'esquerra. I això crec que és evident.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 9 de setembre de 2011

#política Els privilegis dels sindicats, el #català, #Guardiola i les infraestructures #crisi

Llegeixo que Esperanza Aguirre va carregar contra els sindicats i els alliberats davant les protestes que li plouen sobre les retallades en educació. La desqualificació de manifestants contra les retallades per ser alliberats sindicals -tots no ho eren, segur-, és criticada per Carlos Carnicero. I és que, com bé diu, els sindicats estan regulats legalment, quin paper empara la Constitució. El funcionament dels sindicats és democràtic i els representants dels treballadors són elegits en unes eleccions. Si Aguirre desqualifica els sindicats, d'alguna manera, com diu Carnicero, s'està desqualificant ella mateixa, perquè el seu càrrec surt d'unes eleccions i també se li pot criticar que treballa poc i cobra molt. Demagògia en pot fer tothom. El seu company de partit, Miguel Ángel Rodríguez, l'altre dia també criticava els sindicats a Twitter demanant que se'ls treguin els diners públics, quan aleshores podríem demanar també el mateix per als partits polítics.

Alicia Sánchez-Camacho diu que se sent molt catalana i també que la immersió lingüística ha garantit el coneixement de català i castellà a Catalunya. Com pot dir això i al mateix temps el seu partit continuar amb el discurs que a la pràctica demana eliminar el model d'immersió lingüística. Polítics oportunistes, pensant en les eleccions.


Avui els mitjans s'han fet pesats amb la Medalla d'Or del Parlament que ahir va rebre Josep Guardiola. Admiro el tarannà de Guardiola i admiro les fites que ha assolit. Ara bé, el tema està esdevenint molt pesat. Els mitjans, perquè quan tenen una notícia que sembla que té ganxo, no poden parar de parlar-se. Els polítics perquè necessiten trobar icones, símbols de país i així intentar fer-los seus.

Parlant de política, Artur Mas va criticar el govern espanyol per tirar els diners en infraestructures -AVE- i demana prioritat per al port de Barcelona. Ara bé, em pregunto si Mas en altres moments no s'apuntava a felicitar-se per aquestes infraestructures, entre les quals hi ha l'aeroport de Lleida i el que es demanava a les Terres de l'Ebre, d'una rendibilitat discutible segons els entesos.

Acabo. No es pot admetre que algú vagi al jutjat -Ortega Cano- i que a fora una munió de fanàtics i gent de poca feina l'increpi per un delicte que, si es confirma, pagarà com ordeni el jutge, i que fins i tot increpin el seu fill. Això, en part, és el que ensenyen determinats programes de televisió amb les seves discussions acalorades, mancades d'educació.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 8 de setembre de 2011

#política Els sous de senadors i diputats #crisi #maticatradio

Avui els webs del Senat i del Congrés espanyol han quedat fora de servei per l'alt nombre de visitants, ja que hi ha publicats els béns dels senadors i diputats, respectivament. Qui va ser membre del govern d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, es queixa de la humiliació que per a ell suposa la publicació dels béns dels càrrecs electes. Allò que en altres països -on s'emmirallen els polítics quan convé- es diu transparència, aquí alguns ho veuen com humiliació. Potser no li agrada a Rodríguez que vegem com els polítics del PP tenen patrimonis de vàries vivendes, dipòsits i comptes corrents, com Rajoy o Sánchez Camacho però, és que també coneixem els dels polítics socialistes, com els de Rubalcaba, Salgado o Bono. De cara a la ciutadania aquest exercici de transparència mostra que hi ha diputats i senadors, els de més poder, que estan en un altre nivell quant a riquesa, alhora que són els que més parlen de mesures relacionades amb austeritat, contenció de salaris, etc. Segur que si aquesta evidència afectés només el PSOE el senyor Rodríguez hauria aplaudit la mesura.

Parlant de política espanyola, queda una possibilitat que la reforma de la Constitució aprovada pel Congrés i ratificada pel Senat, s'hagi de votar en referèndum. Segons llegeixo, Gaspar Llamazares diu que només li falten 3 signatures de diputats per aconseguir que així s'hagi de fer. Tant de bo ho aconsegueixi. Després de la velocitat amb què han canviat, sense consultar a la població, el text "sagrat" de l'estat espanyol, posar entrebancs perquè se surtin amb la seva no em sembla mala idea. Com es comenta per la xarxa, un text tan important com la Constitució s'ha reformat en un tres i no res, mentre que lleis de menor rang porten anys pendents de redactar-se o d'aprovar-se.

I ja que es parla de política i de crisi, avui el bloc Historia-Economía-Filosofía torna a escriure sobre els projectes en infraestructures a Espanya -sobretot l'AVE-. Després de comentar els nefastos projectes d'AVE, aeroports i tramvies que suposaven despeses importants i una amortització difícil dels costos, ara aporta més arguments relacionats amb la procedència europea dels fons amb què es paguen els projectes, amb la situació d'Espanya, que deixarà de ser un país receptor de diners europeus per ser un país aportador de diners -a causa de la incorporació dels països de l'Est-, i criticant que si bé el PP va engegar projectes faraònics d'infraestructures amb costos desorbitats, el PSOE en arribar al poder va augmentar els pressupostos d'infraestructures. Com diu, fins que ha petat tot, Espanya anava de país ric, malgrat anar tirant de crèdits i de diners dels fons europeus.

Acabo. Si ahir Manel Fuentes va estar totalment desencertat amb l'entrevista a Vivenç Navarro, avui en l'editorial del seu programa ha demanat disculpes per la seva actuació, cosa que l'honora. Tant de bo els mitjans, els professionals, fossin tan ràpids sempre a reconèixer els seus errors.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 7 de setembre de 2011

#música Multa per trocar trompa a casa, la reforma de la #Constitució i la #crisi


Llegeixo indignat que una família de Tarragona ha estat multada amb 800 euros perquè el veïnat s'ha queixat que el seu fill, de 7 anys, toca el trombó a casa. Bé, en realitat és una trompa, ja que si veieu les notícies de TV3 es veu l'instrument. Sobta la confusió, fins i tot comesa al programa La Tribu, de Catalunya Ràdio, a la tarda. De tota manera,  segons la notícia la família diu que el nen tocava a les tardes i no a les nits. En ple dia és estrany que el nombre de decibels mesurats a causa de la trompa sigui gaire elevat, quan el so ambient ja és important. Ara bé, segons la informació a la televisió no ha hagut mesura de decibels que doni suport a la denúncia. Com s'explica? La notícia m'indigna perquè em sembla una manca de sentit comú increïble penalitzar l'estudi d'un instrument a casa en un horari raonable. Tota la vida s'ha fet. No m'imagino les escoles de música proporcionant espai a tot l'alumnat per anar-hi a estudiar a l'hora que vulguin. A més, la trompa no és un instrument estrident precisament. Se li demana utilitzar sordina al crio per estudiar, mitja hora al dia -segons Catalunya Ràdio- quan és important escoltar el so de l'instrument sobretot quan un s'està formant en el seu domini. Indignant també és que, segons la notícia, la multa es justifiqui per l'incompliment de l'ordenança de civisme. Quina ordenança és aquesta que penalitza l'estudi d'un instrument? Segur que molts i molts de vehicles sorollosos se salten l'ordenança cada dia i encara han de veure la multa. Us imagineu denunciar un taller que tingueu sota casa o al veïnat perquè fa soroll, o el soroll d'una obra quan fan els fonaments de l'edifici, per exemple?

Avui al programa El matí de Catalunya Ràdio ha hagut, segons diu el diari Ara, una picabaralla entre el presentador, Manel Fuentes, i el catedràtic de la UPF, Vicenç Navarro. L'entrevista es pot escoltar en línia al web de Catalunya Ràdio. És sobre la reforma de la Constitució i els motius que té Navarro per haver-se manifestat ahir en contra d'aquesta reforma. Manel Fuentes ha insistit a preguntar si Navarro està a favor o en contra de la reforma i si està a favor o en contra de reduir el dèficit, amb l'intent del catedràtic d'argumentar però, amb interrupcions continues que al final miraven de fer-lo contradir. Crec que Fuentes, com li ha etzibat Navarro, ha estat maleducat i no ha deixat respondre l'entrevistat. L'entrevistat estava explicant-se, cosa que si ho escolteu és interessant, fins que Fuentes l'interromp i comença la picabaralla, cap a la meitat de la gravació. El matí de Catalunya Ràdio ha emès una comunicat demanant disculpes sobre l'esdevenir de l'entrevista i ha anunciat una possible entrevista a l'estudi de l'emissora amb Vicenç Navarro.

I mentre al Twitter algun periodista cavernari semblava que esperava que el Tribunal Constitucional alemany es pronunciés contra el rescat de Grècia, aquest s'ha pronunciat a favor però, obligant a la consulta prèvia al Parlament abans d'autoritzar nous rescats. L'esperit democràtic ens diu que això és ben normal. Una altra cosa és que ens agradi que un rescat depengui de la majoria parlamentària del moment a Alemanya.

Crisi. Una crisi que ens dóna notícies per indignar-nos. A València, via Menéame, llegeixo que l'Ajuntament gasta gairebé el doble en imatge, en publicitat, que no pas en polítiques socials. Un gran exemple de govern del PP, perquè és el PP mateix un partit que presumeix de fer les coses bé a tot arreu, amb els seus caps visibles a Madrid i València, tant en ajuntaments com en autonomies.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 6 de setembre de 2011

L'educació en #català, l'educació a Madrid, la #crisi i la situació del #PSC

El govern català presentarà un recurs contra la sentència que diu que s'ha de fer del castellà llengua vehicular al sistema educatiu català. Diuen que hi ha "arguments jurídics i de país" per fer-ho. Esperem que tingui èxit. Tanmateix, i com també observa el govern, fins ara la immersió lingüística no havia estat qüestionada. Abans d'aprovar-se l'Estatut que el PP va portar al Constitucional, el sistema educatiu català ja funcionava amb immersió lingüística. Després de tants anys què ha canviat?

A la Comunitat de Madrid l'educació pateix altres problemes, relacionats amb la crisi i les retallades, com ja comentava anteriorment. Avui llegeixo que Ana Botella critica el professorat per queixar-se, dient que els funcionaris de l'Ajuntament treballen més que ells, cosa que desmenteixen, ja que mentre els funcionaris municipals treballen 35 hores setmanals, la jornada del professorat és de 37,5 hores -i s'emporten els maldecaps a casa-. Un episodi més del menyspreu cap al professorat i cap al sistema educatiu públic. De fet, avui també he trobat uns vides amb la transcripció d'un acte on la consellera de cultura de la Comunitat de Madrid explica com s'han augmentat les places concertades i s'ha augmentat el sòl per a la implantació d'escoles concertades, presumint del seu increment i augurant un creixement futur. Només un 52% de l'educació és en centres públics. Deixant de banda la religió, apostar per l'educació privada no és propi d'un càrrec públic. I relacionat amb la religió, tot i que a mi com cristià ja m'aniria bé major oferta gratuïta educativa, no em sembla adequada aquesta excessiva sintonia, i menys amb organitzacions qualificades d'ultracatòliques.

La crisi ens porta avui més material de conversa. Via Menéame veig que Interviu publica un document sobre la crisi i sobre com els especuladors del Regne Unit i dels EUA guanyen diners apostant contra l'economia espanyola. Que cal aturar-los és evident. Com, és la incògnita, almenys per als que no som experts en la matèria. Carlos Carnicero planteja avui al seu bloc la pregunta sobre què cal més per defensar-nos dels mercats. I és que, com remarca, malgrat aquesta reforma constitucional que ens ha de solucionar tots els problemes de confiança cap als mercats, ahir va ser un dia negre per a les borses i la prima de risc espanyola es va tornar a enfilar. En el seu apunt parla d'Alemanya i del seu interès per salvar-se per sobre de tot, o de França, que treu pit però, que no està tan bé com sembla, i de la injustícia de titllar la gent del sud d'Europa de gossos quan aquí es treballa com arreu d'Europa.

Per acabar, polèmica al PSC. Llegia a l'ARA que l'ex-conseller Ernest Maragall afirmava que al PSC mai no és bon moment per fer canvis. Hi coincideixo perquè si realment es volguessin fer canvis, ja s'haurien començat a fer però, sembla que necessiten un nou fracàs electoral per acabar de decidir-se. O no. A més, Maragall havia dit que el PSC havia de deixar de ser invisible políticament a Madrid, cosa que avui l'ex-president Montilla li ha contestat, recomanant-li una lupa perquè vegi que el PSC sí que hi és visible. I és que, com ha dit Maragall, ja pot anar encarregant 7 milions de lupes. Hi coincideixo. El PSC a Madrid, excepte en comptades ocasions i, sobretot al Senat, és invisible. El PSC a Madrid esdevé PSOE i això és una evidència.

Help those suffering in the Horn of Africa